Llegum

Un llegum^[1][2] és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent). És el fruit característic de la família de les fabàcies (Fabaceae). Prové d'un sol carpel i quan s'obre ho fa per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel. Adopten formes diverses, de les allargades a les arrodonides. Poden tenir una llavor (com en el cas dels cigrons) dues (com en les llentilles) o moltes (pèsols). Quan es parla de llegums es fa referència a les llavors de les espècies de la família de les fabàcies que són comestibles pels humans. Amb els cereals, són l'ingredient bàsic de les cuines tradicionals d'arreu del món, com per exemple en la dieta mediterrània.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Llegums

Llegum que mostra les llavors a l'interior

En el camp de la restauració és comú l'ús incorrecte del gal·licisme "llegums" per a designar les hortalisses i verdures.

Terminologia

El terme llegum (en anglès, pulse), tal com l'utilitza l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), està reservat als cultius d'hortalisses collides únicament per a la llavor seca.^[3] Això exclou la mongeta verda i els pèsols verds, que es consideren cultius vegetals. També s'exclouen les llavors que es conreen principalment per a l'extracció d'oli (llavors oleaginoses com la soja i el cacauet),^[4] i llavors que s'utilitzen exclusivament per sembrar farratge (trèvols, alfals).^[5] No obstant això, en l'ús comú, aquestes distincions no sempre es fan clarament, i moltes de les varietats utilitzades per a llegums secs també s'utilitzen per a verdures verdes, amb les seves mongetes en baines quan són joves.^[6]

Algunes Fabaceae, com ara Cytisus scoparius i altres Genisteae, són lleguminoses, però els agricultors no solen anomenar llegums, que tendeixen a restringir aquest terme als cultius alimentaris.^[7]

Història

Hi ha evidències de que els Neandertalss feien servir llegums quan cuinaven menjars fa 70.000 anys.^[8] Els arqueòlegs han descobert rastres de producció de llegums al voltant del Riu Ravi (al Panjab), el bressol de la civilització de la vall de l'Indus, que data del 3300 aC. Mentrestant, també s'han trobat proves del cultiu de llenties a les piràmides i a les receptes cuneïformes egípcies.^[9] S'han descobert llavors de pèsols secs en un poble suís que es creu que es remunten a l'Edat de Pedra. L'evidència arqueològica suggereix que aquests pèsols s'havien d'haver conreat a les regions de la Mediterrània oriental i Mesopotàmia fa almenys 5.000 anys i a la Gran Bretanya des del segle XI.^[10] La soja es va domesticar per primera vegada fa uns 5.000 anys a la Xina a partir d'un descendent de la soca salvatge Glycine Soybean.^[11]

Als Estats Units, la soja domesticada va ser introduïda el 1770 per Benjamin Franklin després d'enviar llavors a Filadèlfia des de França. Henry Ford, vegetarià, va ser la primera persona que va utilitzar la soja amb finalitats industrials a gran escala. Concentrant-se en la seva empresa, del 1932 al 1933 va invertir més d'1 milió de dòlars en investigació sobre la soja. Abans de la Segona Guerra Mundial, el 40% de l'oli de cuina s'importava als EUA. Quan va arribar la guerra, les rutes de subministrament es van interrompre, fet que va fomentar la cultura de la soja als EUA. A causa dels anys d'investigació realitzada per Henry Ford, va néixer la indústria nacional de l'oli de soja.^[12] Between 1970 and 1976, soybean production increased approximately 30%. Oil yield from bulk soybeans averages about 18%. Its modern-day usage ranges from margarine, salad oils, shortening and the previously mentioned cooking oil.^[13]

Principals lleguminoses de consum humà

• Fava (gènere Faba)
• Mongeta o fesol (gènere Phaseolus Dolycos Vigna, etc.)
• Cigró (gènere Cicer)
• Llentia (gènere Lens)
• Guixa (gènere Lathyrus)
• Pèsol (gènere Pisum)
• Melgó (gènere Medicago)
• Llobí (gènere Lupinus)
• Cacauet (Arachis hypogea)
• Soia (gènere Glycine)

En significat ample comprèn qualsevol planta de la família Fabaceae.

Referències

1. Raventós, E.G.; Marés, J.M.S.. Història agrària dels Països Catalans. Fundació Catalana per a la Recerca, 2008, p. 104. ISBN 978-84-475-3284-1 [Consulta: 27 maig 2023].
2. «Els llegums». [Consulta: 27 maig 2023].
3. «What is a Pulse?». Arxivat de l'original el 3 març 2022. [Consulta: 3 març 2022].
4. «Oilseed Crops - an overview | ScienceDirect Topics». [Consulta: 7 abril 2022].
5. «Forage Crops - an overview | ScienceDirect Topics». [Consulta: 7 abril 2022].
6. ; Ma 02115 +1495‑1000«Legumes and Pulses» (en anglès americà), 28-10-2019. Arxivat de l'original el 2022-04-21. [Consulta: 7 abril 2022].
7. «Leguminous Plant Puns | A list of puns related to "Leguminous Plant"». [Consulta: 7 abril 2022].
8. «Neanderthals cooked meals with pulses 70,000 years ago». cnn.com, 22-11-2022.
9. Albala, Ken. «Lentils: Fertile Crescent». A: Beans: A History. Nova York: Berg Publishers, 2007, p. 18. ISBN 978-0-85785-078-2. «The earliest culinary texts to have survived are in the form of three cuneiform tablets dated to about 1600 BCE. [...] [T]ucked away among a series of porridges there is one recipe for husked lentils [...]. [I]n any case it is the very oldest explicit legume recipe on earth. [...] The Egyptians also used lentils as funerary offerings and in meals to feed the dead in the underworld. Large stores were found beneath Zoser's pyramid [...].»
10. Chaudhry, Mat. Green Gold: Value-added pulses. Quantum Media. ISBN 1-61364-696-8.
11. «Genetic diversity patterns and domestication origin of soybean». Theor Appl Genet, 132, 4, 26-12-2018, pàg. 1179–93. DOI: 10.1007/s00122-018-3271-7. PMC: 6449312. PMID: 30588539.
12. Lazor, Jack. The Organic Grain Grower. White River Junction,Vermont: Chelsea Green Publishing, 2013, p. 299. ISBN 978-1-60358-365-7.
13. Norman, Arthur. Soybean physiology, agronomy, and utilization. Londres: New York : Academic Press, 1978, p. 13. ISBN 0-12-521160-0.

Vegeu també

• Fesol negre