Primièra Guèrra Mondiala
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Premiera Guèrra Mondiala, tanben dicha Granda Guèrra, es un conflicte que se debanèt de julhet de 1914 a novembre de 1918. Entraïnat per lei tensions entre lei poissanças principalas dau periòde tant en Euròpa que dins lei colonias, opausèt lei país de l'Entenduda (principalament França, lo Reiaume Unit, Russia, Itàlia, Japon e leis Estats Units) a aquelei de la Tripliça (Alemanha, Àustria-Ongria, Empèri Otoman). S'acabèt per una victòria de l'Entenduda que veguèt lo desmantelament d'Àustria-Ongria e de l'Empèri Otoman, la disparicion dei monarquias alemanda e russa, la formacion de Checoslovaquia e de Iogoslavia e la renaissença de Polonha.
Primièra Guèrra Mondiala | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 28 de julhet de 1914 – 11 de novembre de 1918. |
Luòc | Euròpa, Africa, Orient Mejan, Oceans Pacific, Indian e Atlantic. |
Casus belli | Assassinat de Francés Ferrand, archiduc d'Àustria-Ongria. |
Eissida | Victòria de la Tripla Entenduda e de seis aliats. |
Belligerants | |
Tripla Entenduda e seis aliats :
|
Empèris centraus e seis aliats :
|
Comandants | |
* Triple-Entenduda e seis aliats :
|
* Empèris centraus e seis aliats :
|
Fòrças en preséncia | |
* Triple-Entenduda e seis aliats :
|
* Empèris centraus e seis aliats :
|
Pèrdas | |
* TOTAL : quasi 5 641 000
|
* TOTAL : quasi 3 131 890
|
Batalhas | |
Frònt oèst : Frontieras – Lièja – Anvèrs – 1èr Marna – Yser – 1èr Ypres — 2a Ypres – 1èr Artés – 2a Artés – Loos – Verdun – Somme – Camin dei Damas (Arras) – 3a Ypres – 1èr Cambrai – 2a Cambrai – 4a Ypres – 2a Marna – Aisne – Cent Jorns (Amians – Mòsa-Argonne – Linha Hindenburg – Belgica)
Frònt èst : Stalluponen – Gumbinnen – Tannenberg – Lemberg – Krasnik – 1èr Lacs mazures – Przemyśl – Vistula – Łódź – Bolimov – 2a Lacs mazures – Gorlice-Tarnów – Lac Naroch – Brossilov – Transilvània – Turtucaia – Bucarèst – Kerensky – Mărăşeşti Frònt italian : 1èr Isonzo – 2a Isonzo – 3a Isonzo – 4a Isonzo – 5a Isonzo – 6a Isonzo – 7a Isonzo – 8a Isonzo – 9a Isonzo – 10a Isonzo – Mont Ortigara – 11a Isonzo – Caporetto – Piave - Vittorio-Veneto Frònt balcanic : Cer – Drina – Kolubara – Morava – Ovche Pole – Kosovo – Mojkovac – Dardanèls – 1èr Doiran – Monastir – 2a Doiran – Dobro Pole – 3a Doiran Frònts d'Orient Mejan : Fao – Qurna – Ctesifont – 1èr Kut-al-Amara – Romani – 2a Kut-al-Amara – Bagdad – Samarrah – 1èr Gaza – Khan Baghdadi – 2a Gaza – 3a Gaza – Jerusalèm – Meggido – Sharqat Frònts africans : Sandfontein – Tanga – Naulila – Jassin – Gibeon – Salaita – Negomano Batalhas navalas : Antivari – 1èr Heligoland – Texel – Coronel — Falkland – Scarborough – Noordhinder Bank – Dogger Bank – Ancona – Durazzo – Jutlàndia – 1èr Pas de Calais – Imbros – 2a Pas de Calais |
Fòrça saunós amb mai de 15 milions de mòrts, la guèrra marquèt prefondament la premiera partida dau sègle XX en causa de son intensitat, de sa durada e de l'aparicion d'armas novèlas (carris, gas de combat, sosmarins...). Favorizèt ansin la mesa en plaça d'organismes de regulacion de la violéncia entre estats coma la Societat dei Nacions. Dins aquò, lei temptativas dau Tractat de Versalhas d'empedir tota guèrra majora novèla mau capitèron totalament car lo conflicte entraïnèt un ensemble de crisis que menèron a la Segonda Guèrra Mondiala tre la fin deis ans 1930.