Mitologia pirenenca
From Wikipedia, the free encyclopedia
La mitologia pirenenca es l'ensemble dels recits, contes, legendas e cresenças divèrsas que lo subjècte dirècte es la cadena dels Pirenèus e sos pèmonts nòrd e sud.
Los Pirenèus constituisson de segur un ensemble geografic coerent. Mas lo Pirenèus foguèron abitats per de pòbles diferents, parlant de lengas diferentas. Fòrça del francés e del castelhan, relativament recents, se parla, segon las regions, de variantas d'occitan (lengadocian, gascon, bearnés…), catalan, basc en mai dels sosdialèctes e parlars locals. Los Pirenèus, mai qu'una barradissa separant dos monds, foguèt un luòc de passatge, donc somés a de multiplas influéncias. Los estudis etnologics suls Pirenèus son tardièrs e fragmentaris sul penjal nòrd, mai avançadas al penjal sud subretot mercé a de cercaires coma Barandiarán, mas pauc de sintèsi foguèron realizadas fins al trabalh d'Olivier de Marliave, amb Trésor de la mythologie pyrénéenne paregut en 1987 e aquel d'Isaure Gratacos ("fées et gestes", "femmes pyrénéennes)". Ne sortís que, malgrat de grandas lacunas degudas al manca de collectatge sul terren, a l'arrèst de las transmissions oralas, se desgatgèt de grands tèmas comuns pròpris al mitan montanhòl: de dieus topics qu'evoluèron o cap a de sants protectors, especifics a una economia agropastorala, o de cambacrusas, de gigants e de nans, de fadas omnipresentas, brèu una mitologia composita qu'inclusís tanben d'aspèctes de mitologia grecoromana, de fonses celtics, veire preïndoeuropèu (lo domeni basc), lo cristianisme, e los envasidors istorics, « barbars » arians o arabis musulmans.
La mitologia es une explicacion del mond: dins los Pirenèus, se justifican tanben la naissença dels monts, de las fonts, dels rius, dels lacs, de las particularitats geologicas o meteorologicas. Se pòt establir de similituds amb d'autres mitan montanhòls, coma los Alps, e tanben de diferéncias. Per exemple, los Pirenèus an gaireben pas de tradicion relativa als glacièrs, que son rares e pauc importants, alara que los Alps coneisson de legendas de vilatges sebelits, de demònis, etc. Los glacièrs i son sovent considerats coma lo purgatòri, ont d'almas en pèna son prisonièras d'una glaç que los brutla coma lo fuòc[1].