Occitan
lenga romanica / From Wikipedia, the free encyclopedia
L' occitan (Escotarⓘ), o la lenga d'òc (Escotarⓘ), es una lenga romanica parlada en Occitània e pels occitans emigrats de pel mond. Es una lenga fòrça similara al catalan que d'unes an pogut considerar aquel coma un dialècte[11].
Pels articles omonims, vejatz Occitan (omonimia). |
Occitan – lenga d'òc | |
Parlat en | Espanha (Val d'Aran, Catalonha) França (Auvèrnhe Ròse Aups, Centre e Vau de Léger, Nòva Aquitània, Occitània e Provença-Aups-Còsta d'Azur) Itàlia (Piemont e Calàbria) Mónegue |
---|---|
Region | Euròpa Occidentala e America |
Locutors | 1 000 000[1] - 1 670 000[2] |
Tipologia | Sillabica |
Classificacion lingüistica | Lengas indoeuropèas |
Estatut oficial | |
Oficial de | Catalonha[nòta 1] Euroregion Pirenèus-Mediterranèa (cooficial amb lo catalan, espanhòl e francés)[9] Comunautat de Trabalh dels Pirenèus (cooficial amb lo basc, catalan, espanhòl e francés) Comunautat d'aglomeracion del Bascoat (reconeissença oficiala non juridica) |
Reconegut en | Itàlia (sos tutèla coma lenga minoritària nacionala dins las soas airas de difusion dins las Valadas Occitanas e a La Gàrdia)[10] |
Acadèmia |
|
Còdis lingüistics | |
ISO 639-1 | oc |
ISO 639-2 | oci |
ISO 639-3 | oci |
Ethnologue | oci |
Glottolog | occi1239 |
IETF | oc |
Mapa | |
Lo domeni modèrne de la lenga occitana (ca. 1900) |
L'occitan coneguèt son epòca daurada entre los sègles XI e XIII gràcias a sa literatura e subretot las composicions dels trobadors que coneguèron de succès per tota Euròpa.
Sens estat per encoratjar la transmission e ne far la valorizacion, patís la politica lingüicida de l'Estat francés, mas tanben la passivitat de Mónegue e de l'Estat italian. Sonque lo Principat de Catalonha, dins l'Estat espanhòl, reconeis l’occitan coma lenga oficiala, e pròpria de la Val d'Aran, que l'ensenhament public l'i generaliza.
Amb aquò, la lenga es grèvament menaçada. Se pensa uòi que mens de 700 000 adultes en França l'an plan apresa al près de lors parents e mens de 200 000 la parlan de longa e aital la transmeton a la generacion que seguís[12].