Mestral , també conegut com a serè o cerç , és el vent procedent del nord-oest.
Mestral
Boira setembral, garbí i gregal , i, si massa en fa, llebeig i mestral.
Boires per nadal , migjorn o mestral.
Davallar a ratxes, com el mestral.(Men. )
Dejorn es colga el mestral cansat de fer mal, però no pot dormir i es lleva de matí.
Déu mos guarde de tot mal i de ratxa de mestral.[3] (Altea )
El llest mestret té el secret del fred .
El maestral agrana el cel.(Altea )
El mestral en el cel no deixa arrel .
El vent de mestral a posta de sol ha acabat el jornal .
El xaloc és l'alcavot del mestral.[3] (Altea )
En venir vent de mestral, toma ses tanyades teures; si es mestral ve en divendres , punt de jeure natural.(Felanitx )
Entre Tots Sants i Nadal , ni boires ni mestral.[3]
(var.) Vent mestral no acaba es jornal.[3] (Men. )
Llevant grec i tramuntana , mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig, veïna del xaloc , Joana.
Maestral, el tio de la destral .(Dénia , Altea )
Marinada tardana, mestral de durada. Quan el mestral es lleva en dilluns, dura tres dies o un; quan es lleva en dijous, en dura tres o nou.
Mestral i tramuntana , en esser a l'hivern , treuen diables de l'infern.[3]
Migjorn a la posta, mestral a la porta. Migjorn a la posta , mestral que s'acosta.
Per l'Advent , llevant o ponent, i per Nadal , migjorn i mestral.
(var.) Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni migjorn ni mestral.
Quan la gavina fa el caragol , mestral remou.[3]
Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet.[3]
Quant el mestral fa ploure, no et cansis d'oure.(Gandia )
Quan es metral es lleva en dilluns , dura tres dies o un, i quan es lleva en dijous , en dura tres o nou.
Si amb vent mestral ploure sents, agarra't bé la gorra , que en vindrà més.(Gandia )
Si bufa es mestral, penja es serral.(Mall. )
Si el mestral bufa fred vara el bastiment i espera abrigadet.
Si el mestral fa ploure no et cansis d'oure.
Si el mestral treu el queixal , embruta els baixos i neteja els alts.
Si jo pogués, tancari amb cent panys es vent mestral, així p'entura plouria molta d'aigo de canal.(Andratx )
Tramuntana morta, mestral a la porta.
Vent de mar que gela , mestral que desgela.
(var.) Vent de mar que gela , mestral que desgela i dona que parli llatí no fan bona fi.
Vent mestral, a posta de sol, ha acabat es jornal.(Men. )
Vent mestral, entra per la porta i surt pel funeral.[3]
(var.) Vent mestral, entra per sa porta i surt p'es funeral.(Men. )
(var.) Mestral, vent real.
Cerç
(var.) Llamp a la marina, cerç a la matina.[3] (Xerta )
El matí , vent cerç, a la tarda garbinada , perquè granin els blats com a boles de porrassa.
El valencià la mou, i el cerç la plou.[3] (Morella )
Pluja de cerç, pluja d'infern.
Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig el cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot.
Quan bufa el cerç, pluja de cert.
Quan plou de cerç, plou de cert.
Vent de cerç, pluja de cert.
Serè
Amb vent serè, d'aigua no en sé.
El llevant les mou i el serè les plou.
Llampecs i serè, sí que suaré.[3]
(var.) Fer més mal que es mestral.[3] (Mall. )
(var.) Fer més renou que es mestral.[3] (Mall. )
Ésser molt sorollós o destructor.
Jo vaig esser lliberal / per donar-te s'amor meva, / i tu, per dar-me sa teva, / fas més renou que es mestral.[3]
Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X .
Sanchís Guarner , Manuel. Els vents segons la cultura popular . Barcelona: Barcino, 1952.