El llebeig, també anomenat garbí, és el vent que ve del sud-oest, originat pel gir de la marinada a la tarda en alguns sectors de la costa catalana.
- A fort garbí, estigue't aquí.
- De llebeig, aigua no en veig.
- Garbí, l'aigua és ací.
- Garbinada d'hivern, dia d'infern.
- El llebeig és l'alcavot de la tramuntana.
- El llebeig les mou i el llevant les plou.
- El llebeig no falla mai.
- El llebeig porta la gerra al cul.
- Es llebeig és home d'es capvespre.
- Es llebeig és sa clau d'es temps.
- Llebeig per esmorzar, aigua per sopar.[2]
- Quan bufa el llebeig, neu darrere veig.
- Tramontanella mòrta, llebeig a la porta.[3]
- Tronada al matí, la tarda garbí.
- (var.) Tronada al matí, vesprada, garbí.
Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)
Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:
- Bufa el garbí, l'aigua és aquí.[4]
- Garbí a l'hivern, boca d'infern.[4]
- El garbí, a les set se'n va a dormir.[4]
- El garbí les mou i el llevant les plou.[4]
- (var.) El llebeig la mou, i el llevant la plou.[4]
- (var.) Llebeig, aigua veig, aigua no veig.[4]
- Llebeig? Mariner, perdut et veig.[4]
- Llebeig per a sopar, aigua per a esmorzar.[4]
- Pluja de garbí, para-li el bací.[4]
- Vent de garbí, bufa allà i pega ací.[4]
- Vent de garbí, marits aquí; vent de llevant, marits se'n van.[4]
- Vent de garbí, ni al vespre ni al matí.[4]
- Vent de garbí, no te n'adones i ja és ací.[4]
- Vent de llebeig, molta mar i peix fresc.[4]