All

All

Alls
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Espècie a Viquiespècies
Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Allium sativum
Regne	planta

L'all (Allium sativum) és una planta herbàcia de la família de les liliàcies. De tija cil·líndrica, fullosa fins a la meitat, té un bulb arrodonit i comestible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.

Dites populars

• Amb un all fan l'allioli.^[1]
• All en dejú, remei segur.^[2]
• Alls i pebre vi volen beure.^[1]
• Allà on no hi ha un all, hi ha una ceba.^[3]
• Api, alls i julivert, qui més hi fa més hi perd.^[1]
• Bitxo, pebre i all, menjar de cavall.^[1]
• El morter sempre a pudor d'all.^[2][4]
• Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni salsa sense all.^[1]
• Pels cucs, els alls; per a dormir, cascalls.^[2]
• Per Sant Blai, planta l'all.^[3]
• Qui no té un all té una ceba.^[5]
• Sense un all, fan s'allioli.^[3]
• Tant patirem per un all com per una ceba.^[3]
• Tant put un all com cent cebes.^[1]
• Val més un all que cent cebes.^[1]

Endevinalles

• No és pebre, però fa coure;
  té barba i no és home.^[6]

• Pica, però no és pebre,
  té dents i no mastega.^[7]

• Sense dir res a ningú
  el meu nom és d'espant;
  tant si sóc verd com madur
  tinc un gustet molt picant.^[6][8]

• Sóc planta que sols serveixo
  per donar gust al menjar.
  Tinc dents però no mossego
  i a qui menjant de mi abusa
  li put l'alè al respirar.^[9]

• Tinc el cap gros i el cos estret
  i no em puc aguantar dret.^[10]

• Un arbret,
  petit, baixet,
  capçat de blanc,
  vestit de verd.^[6][11]

• Un ou amb perruca
  què cosa és?^[6]

• Vaig néixer capell posat.
  Tota la vida l'he dut,
  i des que es capell m'és fuit
  no he begut ni he menjat.^[9]

• Veure com per la muntanya
  es passeja un muntanyenc;
  té barbes i no té braços,
  té cap, però no té peus.^[6]

Frases fetes i locucions

Trempat com un all.

• Cama d'all.^[3]

Tenir les cames molt primes.

• Calent com un all.^[3]

Molt calent.

• Dret com un all.^[3](Manresa)

(var.) Test com un all.^[3]

Ésser un home molt dret, que té molt de vigor.

• Encamar els alls a qualcú.^[3]

Enganyar a algú.

• Fer més calent que un all.^[3]
• Fer tornar coa d'all qualcú.^[3](Mall.)

Molestar molt.

• Fort com un all bruixat.^[3]

Irònicament, feble.

• Sà com un gra d'all.^[3](Mall.)

(var.) (Estar) més sà que un gra d'all.^[3]

Estar molt sa o que té bona salut.

• Sucar els alls.^[3](Mall.)

Insistir excessivament a demanar o repetir una cosa.

• Tenir all o ceba.^[3]

Tenir una desgràcia rere una altra.

• Trempat com un all.^[3](occ.)

(var.) (Ésser) més trempat que un all.^[3]

Ésser molt trempat

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 7 Parés i Puntas, 1999.
2. 1 2 3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «All». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
4. ↑ Viladot-Puig, 2003.
5. ↑ «All». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 juny 2012].
6. 1 2 3 4 5 Amades, 1982.
7. ↑ Castellví, 1956.
8. ↑ Correig i Blanchar, 1986.
9. 1 2 Bassols, 1994.
10. ↑ Martí i Adell, 1991.
11. ↑ Llibre Endevinalles, 1925.

Bibliografia

• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111. 
• Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.