L'escudella és un plat d'arròs i fideus o qualsevol altra pasta , sovint de sèmola i fins i tot de tapioca, amb col , patates i altres verdures , cuit amb el brou de la carn d'olla o solament amb aigua i algun condiment.
Quan s'escudella és calenta, no la deixis refredar.
A Granadella , cada dia escudella.
A l'escudella sense escumar, molt brutícia hi ha.[2]
A la escudella, y pitança, bufarhi es mala criança.[3]
A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves .
A qui no vol brou , set escudelles[5]
Escudella d'esquirol cura diarrea .
Escudella sense ceba , ballada sense flabiol.
Escudella que bull massa, carabassa .
Escudella que no has de menjar, deixa-la cremar.[5]
L'escudella de pagès és el plat que atipa més.
L'escudella de Santa Clara , verdura i aigua .[6]
L'escudella és bona pel cos i per la butxaca .
La carn d'olla de Cadaqués , naps i cols i no res més.
La carn d'olla de carn , la de cols i trumfes , adéu-siau.
La casa ben regida, la migdia escudella i al vespre amanida.
La menta no pot mentir : l'escudella fa pair.
Molta verdura i poca carn , escudella per matar de fam .
Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba , ni salsa sense all .
Olla petita, escudella pobra i magra.
Pa eixut i escudella reposada treuen l'hoste de casa.
Per un cigró no es perd l'escudella.
Quan s'escudella és calenta, no la deixis refredar.[5]
Qui escudella d'altri espera, freda se la menja.[5]
(var.) Qui escudella d'altri espera, freda se la menja... i de vegades, ni freda ni calenta.[5]
(var.) Qui escudella daltri espera, no la pot menjar censera.[3]
Qui no menja escudella, no menja fregits.[5]
(var.) Qui no menja escudella, quan és mort no beu en botella .[5]
Sopa poc, dina molt i menja escudella i viuràs com una vedella .
↑ Castells , Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal . Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868 .
1 2 Carlos i Amat , Joan. Quatre cents aforismes cathalans . Barcelona: Estampa de Ioan Pau, y Ioan Marti Llibraters, 1718.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «Escudella ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
↑ Gargallo i Gregori , José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir ». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 novembre 2024].
↑ «Escudella ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC . Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 11 juny 2013]
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082 .
Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X .