Capità general de Catalunya

El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó. Originalment, el capità general de fet tenia atribuïdes la jurisdicció militar a tota Catalunya i en època de Pi i Arimón el seu estat major el formaven aquest, un mariscal de camp, un brigadier, un tinent coronel, tres comandants, cinc capitans i un tinent, a més dels oficials a càrrec de l'arxiu militar d'un oficial primer, dos oficials segons i dos oficials tercers. Així mateix, el capità general presidia la Reial Audiència, que dirimia qüestions de justícia. També tenia de fet delegades les qüestions de seguretat ciutadana de Catalunya. En aquest sentit, a càrrec seu hi havia les esquadres de Catalunya, fundades el 1719 per a perseguir austriacistes i que fou el germen del que més tard seria el Cos de Mossos d'Esquadra; i les Rondas Volantes Extraordinarias del Resguardo de Cataluña - anomenats Pirrots o Parrots - fundades el 1770 que perseguien els contrabandistes.^[1]

Des de la reforma administrativa de 1835 va mantenir les regions militars existents, però el capità general ja només tindrà funcions militars i perdrà les funcions civils, que restaran en mans del governador civil.^[2] La capitania general de Catalunya formarà part de la IV Regió Militar fins que en 1984 fou integrada en la Región Militar Pirenaica Oriental amb seu a Barcelona.^[3]

Inicialment, el capità general s'instal·là al Palau Reial del Pla de Palau de Barcelona, fins que el 1846 es traslladà al convent de la Mercè que es trobava sense ús després de la bullanga de 1835 i les successives desamortitzacions, i que fou reformat diversos cops durant els segles XIX i XX.^[4]

Regnat de Felip V

1713-1714 Restaino Cantelmo Stuart, duc de Popoli
1714 (juliol-octubre). James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, Llíria i Xèrica
1714 (octubre). Claude François Bidal d’Asfeld, marquès d'Asfeld (interí)
1714-1715. Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly, príncep de Tilly
1715-1719. Francesco Pio di Savoia, marquès de Castel-Rodrigo
1719 (juny-setembre). Antonio del Valle (cap polític interí) i Francisco Caetano de Aragón (cap militar interí)
1719-1720. Francesco Pio di Savoia, marquès de Castel-Rodrigo (segona vegada)
1720 (maig-desembre). Francisco Caetano de Aragón (interí) (segona vegada)
1720-1721. Francesco Pio di Savoia, marquès de Castel-Rodrigo (tercera vegada) (titular fins al 1723)
1721-1722. Francisco Caetano de Aragón (interí) (tercera vegada)
1722-1725. José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar (interí)
1725-1735. Guillaume de Melun, marquès de Risbourg
1735-1737. Ignace-François de Glimes de Brabant de Campenne, comte de Glimes y del Sacro Imperio (interí)
1737-1738. Joris Prosper Van Verboom, marquès de Verboom (interí)
1738-1742. Ignace-François de Glimes de Brabant de Campenne, comte de Glimes y del Sacro Imperio (segona vegada) (titular fins al 1754)
1742 (abril-novembre). Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, marquès de La Mina
1742-1746. Gaspar Sanz de Antona, governador de Barcelona (cap militar accidental) i Josep Francesc d'Alòs i de Rius, Regent de la Reial Audiència de Catalunya (cap polític accidental)
1746-1749. Pedro de Vargas y Maldonado, marquès de Campo Fuerte (interí) (des de juliol de 1746 regna Ferran VI)

Regnat de Ferran VI

1749-1754. Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, marquès de la Mina (segona vegada)
1754-1755. Agustín de Ahumada y Villalón, governador de Barcelona (cap militar accidental) (conflicte entre el marquès de la Mina i la Reial Audiència de Catalunya, la qual pretengué assumir el poder polític)
1755-1767. Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, marquès de la Mina (tercera vegada) (des de 1759 regna Carles III)

Regnat de Carles III

1767 (gener-juny). Bernardo O'Connor y O'Phaly, governador de Barcelona (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític)
1767-1770. Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea, comte de Ricla
1770 (abril-desembre). Bernardo O'Connor y O'Phaly, governador de Barcelona (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític) (segona vegada)
1770-1772. Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea, comte de Ricla (segona vegada) (titular fins al 1780)
1772 (febrer-juliol). Bernardo O'Connor y O'Phaly, governador de Barcelona (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític) (tercera vegada)
1772-1773. Bernardo O'Connor y O'Phaly (interí) (quarta vegada)
1773-1778. Philippe de Cabanes, senyor de Luttange (interí)
1778-1783. Francisco González y de Bassecourt, comte del Asalto, marquès de Grigny (interí)
1783-1784. Felix O'Neille, governador de Barcelona (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític)
1784-1789. Francisco González y de Bassecourt, comte del Asalto, marquès de Grigny (segona vegada) (titular fins al 1790) (des de 1788 regna Carles IV)

Regnat de Carles IV

1789-1792. Francisco Antonio de Lacy, comte de Lacy
1792-1793. Ladislao Habor, governador de Girona (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític)
1793-1794. Antonio Ricardos y Carrillo de Albornoz
1794 (febrer-abril). Jerónimo José de Baños y Utrera, marquès de Baños ^[5] (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític)
1794 (abril-novembre). Luis Fermín de Carvajal Vargas y Brun, comte de la Unión
1794-1795. José de Urrutia y de las Casas
1795-1797. (vacant, govern polític accidental de l'Audiència)
1796. Juan Vicente de Güemes y Pacheco, comte de Revillagigedo, baró de Benilloba y Ribaroja (no prengué possessió)
1797-1799. Agustín de Lancaster y Araciel
1799 (maig-agost). Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz
1799 (agost-novembre). Leopoldo de Gregorio y Paternó, marquès de Vallesantoro, governador de Barcelona (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític)
1799-1800. Domingo Izquierdo
1800-1801. Pere Caro i Sureda-Valero y Maça de Liçana
1801-1802. Francisco de Horcasitas y Colón de Portugal (interí)
1802-1808. Juan Procopio de Bassecourt y Bryas, comte de Santa Clara i baró de Maials (interí fins al 1803)
1808 (febrer-setembre). José de Ezpeleta y Veira de Galdeano, comte de Ezpeleta de Beire (des del març 1808 regna Ferran VII i des del juliol Josep I) (des del juny 1808 sota l'autoritat de l'exèrcit francès)

Regnats de Ferran VII i Josep I

1808-1809. Galceran de Vilalba de Meca i de Llorac, baró de Solivella (nomenat per l'exèrcit francès)
1808-1810. Guillaume Philibert Duhesme, comte de Duhesme, cap suprem militar i polític (de facto)

Imperi de Napoleó I (Governadors generals)

1810. Pierre François Charles Augereau, duc de Castiglione
1810. Louis Emmanuel Rey (interí)
1810-1811. Etienne-Jacques-Joseph-Alexandre Mac-Donald, duc de Tarento
1811-1813. Charles Mathieu Isidore Decaen, comte de Decaen
1813-1814. Louis-Gabriel Suchet, duc de l'Albufera

Junta Superior de Catalunya

1808. Domingo Traggia Uribarri, marquès de Palacio
1808-1809. Joan Miquel de Vives i Feliu
1809. Teodoro Reding
1809. Antoine Malet, marquès de Coupigny (interí)
1809. Joaquín Blake
1809-1810. Francisco Gómez de Terán y Negrete, marquès de Portago
1810. Jaime García-Conde (interí)
1810. Juan de la Cruz Fernández de Henestrosa y Horcasitas (interí)
1810. Enrique O'Donnell y Anethan, després comte de La Bisbal
1810. Juan Manuel de Villena
1810. Carlos O'Donnell y Anethan (interí)
1810-1811. Miguel Antonio de Iranzo y Peralta
1811. Luis González-Torres de Navarra y Castro, marquès de Campoverde
1811-1813. Luis de Lacy y Gautier
1813. Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, baró d'Eroles
1813-1814. Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia, després comte de Tarifa

Regnat de Ferran VII (restauració)

1814. Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, baró d'Eroles (segona vegada)
1814. Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, marquès de Campo Sagrado
1815. Andrés Pérez de Herrasti (interí)
1815-1820. Francisco Javier Castaños y Aragerri, després duc de Bailén, marquès de Portugalete
1820-1822. Pedro Villacampa y Maza de Lizana
1822. José María de Santocildes y de Llanos
1822. Joaquín Ruiz de Porras
1822. Francisco Javier Ferraz y Cornel
1822-1823. Francisco Javier de Sentmenat-Oms y de Santa Pau y de Vera, marquès de Castelldosrius, baró de Santa Pau
1823. Fernando Gómez de Butrón (interí)
1823. Antoine Rotten (interí)
1823. Francisco de Espoz y Mina
1823-1824. Joaquín de Ibáñez Cuevas y de Valonga, baró de Eroles (tercera vegada)
1824-1825. Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, maqués de Campo Sagrado (interí)
1825-1826. Joan Caro Sureda-Valero i Togores
1826-1827. Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, maqués de Campo Sagrado
1827-1832. Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominges, comte d'Espanya
1832-1835. Manuel de Llauder i de Camín, marquès del Valle de Ribas (des de 1833 regna Isabel II)

Regnat d'Isabel II

1835-1836. Francisco de Espoz y Mina
1836-1836. Juan Antonio Aldama Irabien
1837. Francisco Serrano y Cuenca
1837-1839. Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, comte de Gra
1839-1840. Jerónimo Valdés de Noriega, després comte de Villarin
1840-1842. Antonio van Halen y Sarti, comte de Peracamps
1842-1843. Antonio Seoane Hoyos (interí)
1843. José de Cortines y Espinosa de los Monteros (interí)
1843. Miguel Aráoz y Arce
1843. José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán
1843-1845. Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, comte de Gra (segona vegada)
1845. Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen, després marquès del Duero
1845. Manuel Bretón del Rio y Fernández de Jubera, després comte de la Riba y Picamoixons
1845-1847. Manuel Pavía y Lacy, després marquès de Novaliches
1847. Manuel Gutiérrez de la Concha y de Irigoyen, després marquès del Duero
1847-1848. Manuel Pavía y Lacy, després marquès de Novaliches
1848. Fernando Fernández de Córdova Valcárcel
1848-1849. Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen, marquès del Duero
1849-1854. Ramón de la Rocha y Duji
1854-1855. Domingo Dulce de Guerrero, Garay y Sáez, després marquès de Castellflorite
1855-1858. Juan Zapatero y Navas
1858-1862. Domingo Dulce de Guerrero, Garay y Sáez, després marquès de Castellflorite
1862-1863. Luis García y Miguel
1863-1864. Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig, després marquès de la Sénia
1864-1865. Rafael Mayalde y Villaroya
1865. Rafael Echagüe y Bermingham, després comte del Serrallo
1865-1866. Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig després marquès de la Sénia (segona vegada)
1866-1867. Manuel Gasset y Mercader, després marquès de Benzú
1867-1868. Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos, comte de Cheste, marquès de la Pezuela
1868. Manuel Pavía y Lacy, marquès de Novaliches
1868. Joaquim de Bassols i de Maranyosa

Govern Provisional de 1868 a 1870

1868-1869. Ramon Nouvillas i Ràfols
1869-1872. Eugenio de Gaminde y Lafont (des de 1870 regna Amadeu I)

Regnat d'Amadeu I d'Espanya

1872. Manuel de La Serna y Hernández Pinzón, marquès de Irún
1872. Gabriel Baldrich i Palau

Primera República Espanyola

1872-1873. Eugenio de Gaminde y Lafont
1873. Juan Contreras y San Román
1873. José García Velarde
1873. Juan Acosta y Muñoz
1873. José Turón y Prats

Govern Provisional de 1873 a 1874

1873-1874. Arsenio Martínez de Campos y Antón
1874. Rafael Izquierdo y Gutiérrez
1874. Francisco Serrano Bedoya
1874. José López Domínguez
1874. Fernando del Pino y Villamil (interí)

Regnat d'Alfons XII d'Espanya

1874-1876. Arsenio Martínez de Campos y Antón (segona vegada)
1876-1879. Ramón Blanco y Erenas, marquès de Peña Plata
1879-1880. Luis de Prendergast y Gordon, marquès de Victoria de la Tunas
1880-1881. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
1881. Luis de Prendergast y Gordon, marquès de Victoria de la Tunas (segona vegada)
1881-1883. Ramón Blanco y Erenas, marquès de Peña Plata (segona vegada)
1883 (gener-febrer). José Galbis Abella, governador de Barcelona. (interí)
1883-1886. José Luis Riquelme y Gómez