Eliseo Álvarez-Arenas Romero (Alcázar de San Juan, 14 de juny de 1882 - Madrid, 8 de juliol de 1966) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra del Rif i la Guerra Civil Espanyola, manant diverses unitats militars. Durant la Dictadura franquista va ocupar càrrecs importants, sent Inspector general de la Guàrdia Civil entre 1939 i 1942.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juny 1882  Alcázar de San Juan (província de Ciudad Real) |
| Mort | 8 juliol 1966 (84 anys) Madrid |
.svg){kind=small} Capità general de la III Regió Militar | |
| 13 abril 1942 – 23 juliol 1943 ← Enrique Cánovas Lacruz – Miguel Abriat Cantó → | |
 Director general de la Guàrdia Civil | |
| 6 setembre 1939 – 13 abril 1942 ← Emilio Fernández Pérez (en)  – Enrique Cánovas Lacruz → | |
.svg){kind=small} Capità general de la Quarta Regió Militar | |
| 26 gener 1939 – 6 setembre 1939 – Luis Orgaz Yoldi → | |
 Comandant general de Melilla | |
| 18 gener 1937 – 14 desembre 1938 | |
 Comandant general de la VI Divisió Orgànica | |
| 15 novembre 1936 – 18 gener 1937 ← Gregorio Benito Terraza – José López-Pinto Berizo → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra |
| Rang militar |  Tinent General |
| Premis | |
Va néixer en la localitat manxega d'Alcázar de San Juan el 14 de juny de 1882.[1][2]
Durant els primers anys va realitzar la seva carrera militar a Àfrica, intervenint en la Guerra del Rif. Va estar destinat en les forces «Regulars», compostes per nadius marroquins. En 1924 ja ostentava el rang de tinent coronel i dirigia el Tabor de Regulars de Ceuta.[3] Després de la proclamació de la Segona República, el 1932 va ascendir al rang de general de brigada.[4]
Guerra civil
El juliol del 1936 era comandant de la 9a. Brigada d'Infanteria[5] amb seu a Saragossa i dependent de la V Divisió Orgànica. Després d'unir-se a la revolta, va cooperar eficaçment amb el seu oficial superior, el general Miguel Cabanellas Ferrer, per prendre el control de la capital aragonesa i emprendre la repressió contra les organitzacions de republicanes i obreres.[6] Posteriorment va ser nomenat governador militar de Logronyo i comandant de la 12a. Brigada d'Infanteria, per a poc després assumir el comandament de la VI Divisió Orgànica i les forces militars de les províncies de Biscaia, Àlaba, Burgos i Palencia.[7] A Àlaba va aconseguir conquistar diverses posicions clau, i també va aconseguir detenir diversos assalts de les forces republicanes del Front Nord en els fronts de Villareal i Espinosa de los Monteros, cessant en aquest càrrec l'11 de desembre.[7]
El gener de 1937 va ser nomenat comandant militar de Melilla i cap de la Circumscripció oriental del Marroc, ja que va mantenir fins a desembre de 1938.[8] Durant el seu període de comandament va haver-hi unes 117 execucions a la ciutat.[8] També es va encarregar de reclutar i organitzar unitats de mercenaris marroquins que va enviar a la península ibèrica, on van jugar un important paper en els fronts de batalla. Durant el transcurs de la contesa va arribar a exercir com a director de la '«Acadèmia d'infanteria de Granada»,[9] creada per a la formació de comandaments militars. Al desembre de 1938 va ser nomenat sotssecretari d'Ordre Públic.[10]
En el context de l'Ofensiva de Catalunya, el 26 de gener de 1939 va marxar per a Barcelona per fer-se càrrec de la prefectura de les forces d'ocupació.[11] Quan el delegat nacional de Propaganda, Dionisio Ridruejo, va arribar a Barcelona amb la idea de celebrar diversos mítings polítics, Álvarez-Arenas no li va donar autorització perquè aquests se celebressin i li va dir a Ridruejo que el més important era «restaurar els altars de la ciutat».[12] Poc després, el 28 de febrer, va ascendir al rang de general de divisió. El juliol cessaria del seu càrrec a Barcelona i assumiria breument el comandament de la V Regió Militar, amb seu en Saragossa.[10]
Dictadura franquista
El setembre del 1939 el recentment reestructurat govern franquista el va nomenar inspector general de la Guàrdia Civil.[13] Durant el seu mandat, al març de 1940 es va dur a terme la fusió dels Carabiners dins de la Guàrdia Civil,[14][15] i va tornar a recuperar-se la denominació de Director general per a la prefectura del cos.[n. 1] També va procedir a una depuració del cos,[17] expulsant-ne tot element no considerat afecte al règim franquista. Va cessar a l'abril de 1942.[13]
En 1942 va ser nomenat Capità general de València i comandant de la III Regió Militar.
Posteriorment va ser membre del Consell Suprem de Justícia Militar (CSJM).
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
