José de Urrutia y de las Casas

From Wikipedia, the free encyclopedia

José de Urrutia y de las Casas

José Ramón de Urrutia y de las Casas (Zalla, 19 de novembre de 1739 - Madrid, 1 de març de 1803) va ser un militar basc al servei de la corona espanyola.[1] Va estudiar a Balmaseda i posteriorment a l'Acadèmia Militar de Matemàtiques de Barcelona. Va ingressar a l'exèrcit el 1755, embarcant a Mèxic on va fer de cartògraf militar i després d'inspector. És destinat a les Illes Canàries el 1770 d'on marxa per participar durant la Guerra d'Independència dels Estats Units en el setge de Gibraltar el 1779, on fou ferit i enviat a la presa de Menorca dirigida pel duc de Crillon, des d'on torna a Gibraltar per continuar els combats. Firmada la pau amb la Gran Bretanya el 1783 va ser nomenat Comandant General d'Algesires, i va visitar durant quatre anys Prússia, França, les Províncies Unides, l'Arxiducat d'Àustria, Suècia, l'Imperi Otomà, el Regne de la Gran Bretanya i l'imperi Rus. Va participar en la Guerra russoturca com general de l'Imperi Rus.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
José de Urrutia y de las Casas
Thumb
José de Urrutia y de las Casas (1798), per Francisco de Goya.
Biografia
Naixement19 novembre 1739
Zalla (Biscaia)
Mort1r març 1803 (63 anys)
Madrid
Capità general de Catalunya
1r gener 1795 – 1796
 Luis Firmin de CarvajalJuan Vicente de Güemes y Pacheco 
Governador de Ceuta
gener 1792 – maig 1793 – Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas 
Activitat
Ocupacióexplorador, cartògraf, militar, enginyer
Carrera militar
Branca militarExèrcit de Terra espanyol
Rang militarCapità General de l'Exèrcit
ConflicteGuerra Gran
Guerres Napoleòniques
Guerra d'Independència dels Estats Units
Premis
Tanca

De retorn al Regne d'Espanya, Carles IV, el va nomenar mariscal i el va destinar a dirigir la guerra contra el Marroc pel setge a la ciutat de Ceuta, on va derrotar el soldà. Durant la Guerra Gran va comandar les tropes a Navarra, que va conquerir als francesos, d'on va passar a Catalunya, des d'on va atacar la Baixa Cerdanya i el Rosselló en la batalla del Fluvià, i on va ser nomenat Capità General de Catalunya.[2] El 1799 fou nomenat comandant general interí del Real Cos d'Artilleria i Gran d'Espanya, que va rebutjar, i va rebutjar l'ordre de Manuel Godoy d'anar a la Guerra de les Taronges contra el Regne de Portugal, amb qui es va enemistar.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.