Algesires

Algesires^[1][2] (en castellà i oficialment, Algeciras) és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia. L'any 2019 el municipi tenia 121.957 habitants.

Algesires

Algeciras (es)
Tipus	municipi d'Espanya
Localització
36° 07′ 39″ N, 5° 27′ 14″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Andalusia
Província	província de Cadis
Capital de	Campo de Gibraltar taïfa d'Algésiras (fr) Emirat d'al-Jazira al-Khadrà
Població humana
Població	123.639 (2023) (1.437,66 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat de municipis de la Comarca del Campo de Gibraltar espanyol Campo de Gibraltar
Superfície	86 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	20 m
Limita amb	Los Barrios Tarifa
Dades històriques
Anterior	Al-Ŷazira al-Jadra (fr)
Esdeveniment clau 859 Siege of Algeciras (en) juliol 1278 Siege of Algeciras (en) juliol 1309 Siege of Algeciras (en) 3 agost 1342 setge d'Algesires abril 1350 (Gregorià) Siege of Algeciras (en) 28 juliol 1369 Siege of Algeciras (en)
Organització política
• Alcalde	José Ignacio Landaluce
Identificador descriptiu
Codi postal	11200–11209
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	956
Codi INE	11004
Altres
Agermanament amb	Djibouti Tànger Ceuta
Lloc web	algeciras.es

Geografia

Està situada a la comarca del Camp de Gibraltar, a la costa occidental de la badia d'Algesires (a l'estret de Gibraltar), al costat de Gibraltar.

Economia

Les indústries principals del Camp de Gibraltar són la petroquímica (CEPSA, La Seda de Barcelona, Air Liquide, etc.), siderúrgica (Acerinox) i de l'energia (E.ON), entre altres. El port d'Algesires és el més important d'Espanya,de forma molt destacada sobre les seves perseguidors, València i Barcelona, en tràfic total (general, contenidors, granels sòlids i líquids, subministraments a vaixells) i passatgers (línies amb Ceuta i Tànger). L'activitat pesquera està en decadència i no arriben creuers, que prefereixen altres ports propers (Màlaga, Gibraltar). És el primer port del Mediterrani, el cinquè d'Europa i el 24è del món pel que fa a trànsit de contenidors (desè en contenidors en trànsit).

Història

Se suposa que fou la ciutat de Julia Traducta o Julia Ioza i després Ad Portum Album. Amb el nom de الجزيرة الخضراء, al-Jazīra al-Ḫadrāʾ (literalment ‘l'Illa Verda’), va ser la primera ciutat fundada pels àrabs, l'any 711. Fou destruïda pels normands el 859/860 però fou reconstruïda. Fou saquejada pels amazics el 1011. Del 1035 al 1056 fou seu del califat dels hammudites Muhammad i al-Kasim. El 1056 fou annexionada pels abbadites de Sevilla.

El 1086 va passar als almoràvits i Yusuf ben Tashfin i va passar dues vegades: per la campanya de Sagrajas i per la d'Aledo. Va passar als almohades el 1146; va ser saquejada pels castellans el 1173 i 1182. El 1231 va reconèixer Ibn Hud. L'estiu del 1278 fou bloquejada per mar per Alfons X el Savi, i el març de 1279 l'exèrcit castellà va acampar davant la ciutat però el 21 de juliol de 1279 la flota castellana, que havia estat reforçada i era comandada pels cavallers de l'Orde de Santa Maria d'Espanya, fou derrotada pels marínides marroquins i els castellans aniquilats.

Abu Yusuf hi va morir a la residència reial que havia construït a la ciutat (al-Binya) el març de 1286 i allí va ser proclamat rei el seu fill Yakub. El 1340 el marínida Abu l-Hasan Ali va derrotar l'almirall castellà Tenorio a la badia i d'allí va anar a assetjar Tarifa però fou derrotat al riu Salado (29 d'octubre de 1340) i va retornar a Algesires per després tornar al Marroc. La conquesta definitiva la va fer Alfons XI de Castella el 1344, amb ajuda de tropes catalanes, després de 20 mesos de setge. En la presa d'Algesires hi tingué un paper fonamental la flota catalana, i el rei Pere III el Cerimoniós arribà a dir que sense els seus vaixells "Algesires d'Alfadra jamés no fóra presa". De fet, l'entrada a la ciutat el 29 de març de 1344 es feu amb els penons reials junts de Castellà-Lleó i Catalunya-Aragó.^[3]

El 1369 la va reconquerir el rei de Granada i la va arrasar abans d'abandonar-la; el seu terme és territori de frontera fins que en 1462, després de la definitiva conquesta castellana de Gibraltar, s'integra en aquesta ciutat. El 1704 es va fundar la ciutat actual sobre les ruïnes de la ciutat àrab. Els fundadors van ser refugiats espanyols provinents de Gibraltar, conquerida pels anglesos, i militars. Es va separar de la Ciutat de Gibraltar a San Roque (el novo Gibraltar espanyol "provisional") el 1755.

El 1905 fou seu de la famosa Conferència d'Algesires (Conferència internacional d'Algesires sobre el Marroc).

Política i administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Francisco Esteban Bautista	PCE	19/04/1979
1983 - 1987	Ernesto Delgado Lobato	PSOE	28/05/1983
1987 - 1991	Ernesto Delgado Lobato	PSOE	30/06/1987
1991 - 1995	Antonio Patricio González García	PA	15/06/1991
1995 - 1999	Antonio Patricio González García	PA	17/06/1995
1999 - 2003	Antonio Patricio González García	PA	03/07/1999
2003 - 2007	Juan Antonio Palacios Escobar Tomás Herrera Hormigo (des de 2005)	PSOE	14/06/2003
2007 - 2011	Tomás Herrera Hormigo Diego Sánchez Rull (des de 2010)	PSOE	16/06/2007
2011 - 2015	José Ignacio Landaluce Calleja	PP	11/06/2011
2015 - 2019	José Ignacio Landaluce Calleja	PP	13/06/2015
2019 - 2023	n/d	n/d	15/06/2019
Des del 2023	n/d	n/d	17/06/2023

Des que se celebraren les primeres eleccions municipals democràtiques el 1979, sis regidors diferents han governat l'Ajuntament de la ciutat.

Eleccions municipals en Algesires[4] Partit polític 2011 2007 2003 Vots % Regidors Vots % Regidors Vots % Regidors Partido Socialista Obrero Español (PSOE) 8.104 18,69% 6 14.739 38,03% 13 13.503 31,94% 10 Partido Popular (PP) 22.463 51,81% 16 11.136 28,73% 10 144 0,34% 0 Izquierda Unida 5.282 12,18% 3 4.297 11,09% 4 5.010 11,85% 3 Partido Andalucista (PA) 3.356 7,74% 2 - - - 9.865 23,34% 7

Demografia

Evolució demogràfica

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2008
19.417	21.431	25.671	52.732	66.317	81.662	86.042	101.556	104.087	115.333

Gràfic demogràfic d'Algesires entre 1920 i 2008[5]

Vegeu també

• Mercat d'Abastaments d'Algesires
• Parc Natural de l'Estret

Referències

1. «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 6 maig 2024].
2. «Algesires». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. Garrido i Valls, Josep-David. Ferran I el d'Antequera, un rei de conveniència. Edicions 3i4, gener 2011, p. 34. ISBN 978-84-7502-879-8.
4. ^{[Enllaç no actiu]}, ABC [19-10-2008] (castellà)
5. «Institut Nacional d'Estadística». INE. Arxivat de l'original el 2013-12-08. [Consulta: 20 febrer 2009].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• Ajuntament d'Algesires Arxivat 2003-10-14 a Wayback Machine.