Gabriel Baldrich i Palau
polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Gabriel Baldrich i Palau (Pla de Cabra, l'Alt Camp, 1814 - Madrid, Espanya, 1885) fou un militar i polític català d'ideologia liberal, diputat a Corts durant el sexenni democràtic[1]i senador. Fill de l'hisendat Bernat Baldrich i Solé.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Gabriel Baldrich y Palau 14 febrer 1814 el Pla de Santa Maria (Alt Camp) |
| Mort | 9 gener 1885 (70 anys) Madrid |
| Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
| Senador al Senat espanyol | |
| 26 setembre 1881 – 9 gener 1885 Circumscripció electoral: província de Tarragona | |
| Capità general d'Aragó | |
| 24 novembre 1874 – 31 gener 1875 ← Romualdo Palacio – Carlos Yauch Condamy → | |
| Capità general de Catalunya | |
| 13 juny 1872 – 23 novembre 1872 ← Manuel de La Serna y Hernández Pinzón – Eugenio de Gaminde y Lafont → | |
| Governador de Puerto Rico | |
| 4 abril 1870 – 13 setembre 1871 ← José Laureano Sanz y Posse – Ramon Gómez y Pulido → | |
| Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
| 16 febrer 1869 – 1r novembre 1870 Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, militar, casteller |
| Partit | Partit Progressista |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar | tinent general |
| Conflicte | Primera Guerra Carlina |
| Premis | |
-Common_Version.svg){kind=link}
Biografia
Liberal com era, el 1833 va ingressar a la Milícia Nacional i va participar en la Primera Guerra Carlina en el bàndol isabelí. Després aquesta guerra fou ascendit[1] al grau de tinent coronel d'infanteria el 1843; esdevenint un dels homes de confiança del general Prim a Catalunya.[1] L'estiu de 1848 Gabriel Baldrich comandava les guerrilles que es van alçar infructuosament a Tarragona.[1] El 1853 fou incorporat a les ordres directes del Ministeri de Guerra. Això no li va impedir ser un reputat casteller i arribà a cap de la Colla Joves Xiquets de Valls.[2] El 1866 Baldrich va tornar a fer costat al seu amic el general Joan Prim i Prats durant la Revolta de Villarejo de Salvanés.
El 15 d'agost de 1867, quan era Comandant General de Barcelona, intentà altre cop un aixecament contra Isabel II d'Espanya, però establert a Piera, tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona,[3] no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l'alçament.[1] Va donar suport a la revolució de 1868, que finalment va aconseguir derrocar la ineficient monarquia borbònica, moment en el qual fou elegit diputat del Partit Progressista pel districte de Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1869. Fou capità general de Puerto Rico[1] del 4 d'abril de 1870 a 13 de setembre de 1871; i de juny a novembre de 1872 també fou capità general de Catalunya.[1] Amb la primera República Gabriel Baldrich fou ascendit a general de brigada, i després va anar acumulant altres ascensos fins al de tinent general.[1]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.