CA
All
Articles
Dictionary
Quotes
Map

Wikiwand ❤️ Wikipedia

PrivacyTerms

2 d'abril

data From Wikipedia, the free encyclopedia

2 d'abril
EsdevenimentsNaixementsNecrològiquesFestes i commemoracionsReferències

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs. Queden 273 dies per finalitzar l'any.

<< Abril 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930
Tots els dies
  • Països Catalans
  • 1700: Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya. Edicte pel qual Lluís XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics siguin en francès sota pena de nul·litat.
  • 1767: S'inicia l'expulsió dels jesuïtes dels territoris de la monarquia hispànica
  • 1838, Xiva (Foia de Bunyol): els liberals fan fugir a Ramon Cabrera i Grinyó i les seves forces en la batalla de Xiva durant la Primera Guerra Carlina.
  • 1930: Són indultats els acusats del Complot del Garraf, que volien atemptar contra el monarca espanyol Alfons XIII.
  • 1954ː Barcelonaː arriba al port el vaixell Semíramis procedent d'Odessa, amb 229 repatriats de la División Azul, però també amb 4 nens de la guerra i 15 republicans alumnes d'aviació.[1]
Resta del món
  • 1982, Inici de la Guerra de les Malvines (Falklands War en anglès): va tenir lloc entre l'abril i el juny de 1982. L'Argentina s'enfrontà al Regne Unit per intentar conquerir aquest arxipèlag així com les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, situades també a l'Atlàntic Sud.[2]
  • 1769, Madràs, Tamil Nadu (Índia): se signà el Tractat de Madràs que significà el final de la Primera guerra de Mysore que van guanyar els indis.
Països Catalans
  • 1876 - Barcelona: Lluïsa Vidal i Puig, pintora catalana (m. 1918).[3]
  • 1903 - El Pinell de Brai: Virgínia Amposta Amposta, sindicalista i mestra catalana (m. 1939)
  • 1908 - Peguera (Fígols): Ramon Vila Capdevila Caracremada, anarquista i guerriller antifranquista (m. 1963).
  • 1917 - L'Espluga de Francolí: Ramon Muntanyola i Llorach, prevere i poeta català (m. 1973).[4]
  • 1922 - Sabadell: Lluís Casassas i Simó, geògraf català (m. 1992).[5]
  • 1934 - Barcelona: Eulàlia Duran i Grau, historiadora catalana.[6]
  • 1937 - L'Hospitalet de Llobregat: Antoni Ros-Marbà, director d'orquestra i compositor català.[7]
  • 1943 - Terrassa, Teresa Jordà i Vitó, pintora aquarel·lista catalana.[8]
  • 1953 - Barcelona: Miquel de Palol i Muntanyola, poeta i narrador català.[9]
  • 1956 -
    • Sabadell, Vallès Occidental: Benet Casablancas i Domingo, compositor català.[10]
    • Alziraː Pilar de la Oliva Marrades, magistrada valenciana, Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.[11]
  • 1958 - Barcelona: Glòria Pérez-Salmerón, bibliotecària catalana que fou directora de la BNE[12]
  • 1965 - Torrent: Amparo Folgado Tonda, diplomada en Treball Social i política, ha estat alcaldessa de Torrent (Horta Oest).[13]
  • 1967 - Eivissa: Catalina Palau Costa, filòloga hispànica i política eivissenca, ha estat diputada al Parlament de les Illes Balears.[14]
  • 1969 - Barcelona: Martí Gasull i Roig, activista de la llengua catalana (m. 2012).[15]
Resta del món
  • 1545 - Fontainebleau: Isabel de Valois, reina de Castella i Catalunya-Aragó (m. 1568).[16]
  • 1566 - Florència, Ducat de Toscana: Maria Maddalena de' Pazzi, noble toscana, religiosa carmelita i santa (m. 1607).[17]
  • 1602 - Ágreda, Soriaː María Jesús de Ágreda, religiosa castellana, escriptora i mística i consellera de Felip IV (m. 1665).[18]
  • 1647 - Frankfurt del Main: Maria Sibylla Merian, naturalista, exploradora i pintora alemanya (m. 1717).[19]
  • 1725 - Venècia, República de Venècia: Giacomo Casanova, escriptor i aventurer venecià (m. 1798)[20]
  • 1805 - Odense, Dinamarca: Hans Christian Andersen, escriptor danès (m. 1875).[21]
  • 1822 - Palermː Giuseppina Turrisi Colonna, poetessa civil i revolucionària siciliana i gran erudita (m. 1847).[22]
  • 1827 - Londres, Regne Unit: William Holman Hunt, pintor britànic, un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita.
  • 1838 - Cahors, Migdia-Pirineus, (França): Léon Gambetta ,polític i home d'Estat francès (m. 1882).[23]
  • 1840 - París, França: Émile Zola, escriptor francès (m. 1902[24]).
  • 1862 - Elizabeth (Nova Jersey), EUA: Nicholas Murray Butler, polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de 1931 (m. 1947).[25]
  • 1873 - Valladolid: Virginia González Polo, dirigent comunista espanyola (m. 1923).
  • 1890 - Florència: Alina Bucciantini, soprano italiana (m. 1932).[26]
  • 1891 - Chicagoː Gerda Holmes, actriu nord-americana d'origen danès de teatre i cinema mut (m. 1943).[27]
  • 1902 - Leipzig, Imperi Alemany: Jan Tschichold, tipògraf alemany (m. 1974).[28]
  • 1921 - Paterson, Nova Jersey: Natalie Griffin de Blois, arquitecta nord-americana (m. 2013).[29]
  • 1927 - Bochnia, República de Polònia: Jerzy Katlewicz, director d'orquestra i pianista.[30]
  • 1938 - Anvers, Bèlgica: Martine Frank, coneguda fotògrafa belga, membre de l'Agència Magnum (m. 2012).[31]
  • 1942 - Târgu Ocna: Gabriela Adameșteanu, novel·lista, periodista, assagista i traductora romanesa.[32]
  • 1943 - Deba (Guipúscoa): Itziar Aizpurua Egaña, política basca d'ideologia independentista.
  • 1945 - Millville, Nova Jersey: Anne Waldman, poeta americana de la generació de la poesia beat, escriptora i activista política.[33]
  • 1947 - Veracruz, Mèxic: Paquita la del Barrio, cantant mexicana.[34]
  • 1953 - Marràqueix: Malika Oufkir, escriptora amaziga marroquina.[35]
  • 1955 - Diadema Argentina, Comodoro Rivadavia: Margarita Trlin, arquitecta argentina.
  • 1963 - Vietnam del Sud: Phan Thị Kim Phúc, activista vietnamita, “la nena del napalm”.[36]
  • 1965 - Lió, França: Ève Chiapello, sociòloga i professora francesa que ha renovat la perspectiva crítica a França.
  • 1967 - Parísː Isabel Marant, dissenyadora francesa de moda, creadora de la seva pròpia marca de prêt-à-porter.[37]
Països Catalans
  • 1416 - Igualada: Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (n. 1380).
  • 1875 - Vic: Francesc Coll i Guitart, fundador de la Congregació de les Dominiques de l'Anunciata de la Beata Verge Maria (n. 1812).
  • 1900 - Barcelona: Francesc de Paula Clerch i Margall, eclesiàstic català.
  • 1914 - Barcelona, Anna Monner, actriu de teatre nascuda a Palma (n. 1850).[38]
  • 1924 - Barcelona: Josep Antoni Barraquer i Roviralta, metge oftalmòleg català (n. 1852).[39]
  • 1928 - Barcelona: Eudald Canivell, tipògraf i dissenyador de tipus català, primer bibliotecari de la Biblioteca Arús (n. 1858).
  • 1933 - Barcelona: Guerau de Liost, pseudònim de Jaume Bofill i Mates, poeta català. (n. 1878)[39]
  • 1968 - El Vendrell: Maria Julivert Aulés, pintora, esperantista i feminista catalana (n. 1888).[40]
  • 1982 - Barcelona: Octavi Saltor i Soler, escriptor i polític català (n. 1902).[41]
  • 2003 - Barcelona: Terenci Moix, escriptor català en llengua catalana i, principalment, castellana.[42]
  • 2009 - Barcelona: Rudy Ventura, trompetista i músic molt vinculat personalment al FC Barcelona.
  • 2013 - Barcelona: Antònia Vilàs i Ferràndiz, poetessa, rapsoda, cantant, lletrista i compositora de cançons i havaneres (n. 1926).[43]
Resta del món
  • 1634 - Arcetriː Virginia Galilei, filla gran de Galileo Galilei i Marina Gamba, monja, autora de 124 cartes al seu pare (n. 1600).[44][45]
  • 1872 - Nova York (EUA): Samuel Morse, inventor del telègraf (n. 1791).[46]
  • 1914 - Múnic, Alemanya: Paul Johann Ludwig von Heyse, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de 1910 (n. 1830).[47]
  • 1928 - Cambridge (Massachusetts, EUA): Theodore William Richards, científic estatunidenc, Premi Nobel de Química de 1914 (n. 1868).[48]
  • 1930 - Addis Abeba, Etiòpiaː Zewditu, primera emperadriu regnant de l'Imperi Etiop (n. 1876).[49]
  • 1931 - Wimbledon, Anglaterraː Katharine Tynan, poetessa i escriptora irlandesa (n. 1859).[50]
  • 1961 - Nova York (EUA): Wallingford Riegger, compositor musical estatunidenc, conegut per les seves obres orquestrals, per a la dansa moderna i el cinema (n. 1885)[51]
  • 1974 - París, França: Georges Pompidou, president de la República francesa (n. 1911).[2]
  • 1995 - Djurshols (Suècia): Hannes Alfvén, astrònom i físic suec Premi Nobel de Física de l'any 1970 (n. 1908).[52]
  • 1996 - Madrid: Elena Romero Barbosa, compositora, pianista i directora d'orquestra (n. 1907).[53]
  • 1997 - Oxford, Anglaterra: Anthony Bushell, actor i director de cinema britànic.
  • 2005 -
    • Ciutat del Vaticà: Karol Wojtyla, cap de l'església catòlica que prengué el nom de Joan Pau II.[54]
    • Kinkempois, Angleur, Lieja: Berthe di Vito-Delvaux, compositora belga (n. 1915).[55]
  • 2018 - Johannesburg: Winnie Mandela, política sud-africana, membre de l'ANC (n. 1936).[56]
  • 2023 - Madrid: Pedro Lavirgen Gil, tenor espanyol (n. 1930).
  • Onomàstica: Sant Francesc de Paula, fundador de l'Orde dels Mínims; Teodora de Tir; Francesc Coll i Guitart, dominic, fundador de les Dominiques de l'Anunciata; Eustaci de Luxeuil, abat; Nicet de Lió, bisbe; beat Diego Luis de San Vitores, jesuïta màrtir; beata Elisabetta Vendramini, fundadora; venerable Jean-Jacques Olier, fundador de la Companyia de Sant Sulpici; serventa de Déu Isabel Ventosa i Roig, fundadora de les Darderes. A Orient: Maria Egipciana, penitent.
  • Dia internacional del llibre infantil i juvenil, des de 1967, coincidint amb l'aniversari del naixement de Hans Christian Andersen, organitzat per la IBBY (International Board on Books for Young people).[57]
  1. [1]
    «L'arribada del Semíramis: els repatriats de la División Azul». Betevé, 14-03-2021. [Consulta: 19 febrer 2024].
  2. [2]
    Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
  3. [3]
    «Lluïsa Vidal i Puig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
  4. [4]
    «Ramon Muntanyola i Llorach | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
  5. [5]
    «Lluís Casassas i Simó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
  6. [6]
    «Eulàlia Duran i Grau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
  7. [7]
    «Antoni Ros i Marbà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
  8. [8]
    «Qui és Teresa Jordà, Medalla de Terrassa al Mèrit Artístic». Món Terrassa, 11-11-2022. [Consulta: 25 febrer 2023].
  9. [9]
    «Miquel de Palol i Muntanyola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
  10. [10]
    «Benet Casablancas i Domingo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
  11. [11]
    «Pilar de la Oliva Marrades. Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana». Universitat de València. Facultat de Dret. [Consulta: 17 febrer 2021].
  12. [12]
    Sánchez, Vanessa. «"La Biblioteca Nacional ha de ser un proyecto de Estado"» (en castellà). Levante. El Mercantil Valenciano, 06-11-2012. [Consulta: 25 febrer 2023].
  13. [13]
    «Amparo Folgado Tonda» (en castellà). PPTorrent, 18-06-2019. [Consulta: 13 abril 2020].
  14. [14]
    Currículum Arxivat 2020-09-27 a Wayback Machine. al Parlament de les Illes Balears
  15. [15]
    «Martí Gasull i Roig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
  16. [16]
    «Isabel de França | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 agost 2023].
  17. [17]
    «Maria Maddalena de' Pazzi, santa» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2008. [Consulta: abril 2020].
  18. [18]
    Ribot García, Luis Antonio. «María Coronel y Arana». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 febrer 2022].
  19. [19]
    Rogers, Kara. «Maria Sibylla Merian» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
  20. [20]
    Mangini, Nicola. «Casanova, Giacomo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1978. [Consulta: abril 2020].
  21. [21]
    «Hans Christian Andersen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
  22. [22]
    Scalessa, Gabriele. «TURRISI COLONNA, Giuseppina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 26 febrer 2022].
  23. [23]
    Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
  24. [24]
    «Émile Zola» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
  25. [25]
    «Nicholas Murray Butler. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
  26. [26]
    «Memorial» (en anglès). findagrave. [Consulta: 5 febrer 2018].
  27. [27]
    «Gerda Holmes». IMDb. [Consulta: 16 febrer 2021].
  28. [28]
    «Jan Tschichold. German typographer and author» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
  29. [29]
    «Natalie Griffin de Blois» (en anglès americà). Pioneering Women of American Architecture. Beverly Willis Architecture Foundation. [Consulta: 24 abril 2020].
  30. [30]
    «Zmarł Jerzy Katlewicz» (en polonès). muzyka.onet.pl, 17 novembre. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 17 novembre 2016].
  31. [31]
    «Martine Franck. Biographie» (en francès). Fondation Henri Cartier-Bresson. [Consulta: 6 març 2023].
  32. [32]
    Adameșteanu, Gabriela. «Cronologie, per Andreea Draghicescu». A: Opere I. Dimineata pierduta (en romanès). Elefant Online, 2016-06-14. ISBN 978-973-46-2113-2.
  33. [33]
    «Poet Anne Waldman». Poets.org. Academy of American Poets [Nova York, NY] [Consulta: abril 2020].
  34. [34]
    «Paquita la del Barrio». NR Artistas. Arxivat de l'original el 2019-06-30. [Consulta: 13 abril 2020].
  35. [35]
    «Malika Oufkir». Goodreads. [Consulta: 13 abril 2020].
  36. [36]
    Martineau, Frédéric. «8 juin 1972: Phan Thị Kim Phúc est bombardée au napalm et devient un symbole de la guerre du Viêt Nam (1954-1975)» (en francès). La porte de l'histoire, 08-06-2020. [Consulta: 6 març 2023].
  37. [37]
    «Isabel Marant» (en francès). Elle. [Consulta: 17 febrer 2021].
  38. [38]
    «Anna Monner. Recordatori de la seva mort. Barcelona, 2 d'abril de 1914». Escena Digital. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 16 febrer 2021].
  39. [39]
    Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
  40. [40]
    Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934.
  41. [41]
    Torra i Oliveres, Lluís. «Octavi Saltor i Soler». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 22 abril 2020].
  42. [42]
    «Terenci Moix | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
  43. [43]
    «La Barceloneta guanya un nou espai públic al carrer de Balboa, el Jardí Antònia Vilàs». Ajuntament de Barcelona. Servei de Premsa. [Consulta: 13 abril 2020].
  44. [44]
    Pearson, Richard. The History of Astronomy (en anglès). Lulu.com, p. 171. ISBN 978-0-244-86650-1.
  45. [45]
    «Cartes al seu pare». Bibliotheca Augustana. [Consulta: 15 febrer 2024].
  46. [46]
    Mabee, Carleton. «Samuel F. B. Morse» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
  47. [47]
    «Paul Heyse. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
  48. [48]
    «Theodore W. Richards. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
  49. [49]
    Tesfu, Julianna. «Empress Zewditu (1876-1930) •» (en anglès americà), 14-06-2008. [Consulta: 3 març 2021].
  50. [50]
    Showers, Brian J. «Katharine Tynan (1859-1931)» (en anglès), 12-02-2019. [Consulta: 17 febrer 2021].
  51. [51]
    Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
  52. [52]
    «Hannes Alfvén. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
  53. [53]
    «Elena Romero Barbosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
  54. [54]
    Blakemore, William B. «St. John Paul II. Pope» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
  55. [55]
    Wintgens, Véronique. «Berthe di Vito-Delvaux». Edicions musicals Bayard-Nizet. [Consulta: 13 abril 2020].
  56. [56]
    «Muere Winnie Mandela, la polémica esposa de Nelson Mandela que luchó contra el apartheid en Sudáfrica» (en castellà). BBC News Mundo, 02-04-2018.
  57. [57]
    «International Children's Book Day» (en anglès). International Board on Books for Young People. [Consulta: 28 març 2018].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:2 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2 d'abril
Edit in WikipediaRevision historyRead in Wikipedia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Festes i commemoracions

Referències