Berthe di Vito-Delvaux

compositora belga From Wikipedia, the free encyclopedia

Berthe di Vito-Delvaux (Kinkempois, Angleur, Lieja, 17 de maig de 1915 - 2 d'abril de 2005) va ser una prolífica compositora belga del segle xx, amb més de 200 creacions. El seu estil s'emmarca entre el neoclassicisme i el post-impressionisme: sempre va mantenir-se fidel als principis clàssics i el folklorisme, mentre rebutjava l'atonalitat i el dodecafonisme.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Berthe di Vito-Delvaux
Biografia
Naixement17 maig 1915
Angleur (Bèlgica)
Mort2 abril 2005 (89 anys)
Angleur (Bèlgica)
FormacióConservatori Reial de Lieja
Conservatori reial de Brussel·les
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música
GènereÒpera
ProfessorsLéon Jongen
Premis
Tanca

Biografia

Va néixer al poble de Kinkempois, prop de la ciutat de Lieja.[1] El seu pare, ebenista de formació especialitzat en la venda i reparació de pianos i organista amateur, va haver de deixar al marge els prejudicis masclistes quan va adonar-se del gran talent musical que posseïa la seva filla.[1] Als quinze anys va entrar al Conservatori de Lieja i, tot i casar-se a la tendra edat de 18 anys, mai va voler deixar al marge la seva formació com a música.[1]

Després de guanyar alguns premis menors com a compositora (entre els quals el "Marie de la Ville de Liège", dedicat al contrapunt i la fuga), Vito-Delvaux decideix preparar-se per al Premi de Roma, sota la direcció del professor Léon Jongen, del Conservatori de Brusseles.[1]El guanyarà l'any 1943, gràcies a la cantata "La navigation d'Ulisses". Passada la guerra, la compositora s'instal·la a Hasselt, abans de retornar a Lieja per ensenyar harmonia al conservatori.[2]

El 1962, el SABAM (Societat d'autors i editors a Bèlgica) li atorgava una distinció per la totalitat de la seva obra coral. Després de la seva jubilació el 1981, Berthe di Vito-Delvaux es consagrà a altres activitats culturals: la galeria d'art que va fundar, "Mnémosyne", va ser al mateix temps sala de concerts i lloc de trobada on descobrir joves talents emergents. Actualment és un important centre promotor de la música belga.[1][3]

Obra

Les seves obres comprenen més de 150 números d'opus, des d'obres orquestrals i música de cambra fins a obres corals.[2] És remarcable també la producció escènica de Vito-Delvaux: vuit òperes, dos ballets i nombrosos exemples de músiques escèniques.[2] En comunió amb l'Opéra de Ghent, en particular, va poder estrenar i difondre la major part de drames lírics, entre els quals destaquem "Abigaïl" (opus 45) i "Spoutnik" (opus 82), aquest últim estrenat per tres directors successivament.[1]

Si haguéssim de definir el seu estil musical, ens decantaríem pel compost post-impressionisme; la compositora belga va restar sempre fidel a la formació clàssica i al marge de determinats corrents d'avantguarda.[2] Tot i que va ser una gran admiradora de Puccini, Prokofiev i Messenet, de Vito es manté dins uns cànons compositius més aviat clàssics: ni l'atonalisme ni el dodecafonisme apareixen al seu catàleg, tot i que sí que hi ha nombroses referències al folklore flamenc o való.

Algunes de les obres del seu catàleg són les següents:[4][5][1]

Obres escèniques

  • La Malibran, òpera romàntica en 3 actes i 2 escenes, op. 29 (1944-6) amb text de N. De Sart
  • Les amants de Sestos, drama líric en 2 actes i 3 escenes, op. 37 (1949) amb text de F. Bodson
  • Un jour de vacances, ballet, op. 73
  • Abigail, òpera amb text de J. De Sart. Actes 1, 3 i 4 op. 45 (1950-1951) i acte 2 op. 74 (1956)
  • Le semeur du mal, ballet en dos actes, op, 77 (1975)
  • Spoutnik, òpera en un acte, op. 82 (1959) amb text de Clément Morraye
  • Sous le chapiteau, ballet, op 83 (1959)
  • Pourquoi, ballet en 2 actes, op. 85 (1960) amb coreografia de A. Bourdaloue
  • Magda: “L'ange dans les ténpebres”, òpera-ballet en 4 actes, op.87 (1961) amb text de J. De Sart.
  • Spel van Munsterbilzen, música incidental, op. 92 (1963)
  • Le miroir, ballet en 4 escenes soobre La 4a dimensió (B. Lotigiers), op. 134 (1974)
  • Grétry, òpera comique en tres actes, op. 137 (1975-6) amb text de J.Schetter.
  • Monsieur Grétri ou les mémoires d'un solitaire, òpera, op. 140 amb text de Marcelle Dambremont

Obres orquestrals

  • Imatges d'Espanya, op. 13 (1941)
  • Improvisació i finale, op. 30, per a pianoforte i orquestra (1944)
  • Obertura dramàtica, op. 32 (1945)
  • L'amant timide, op. 34, per a orquestra de cambra (1946)
  • Caprici op.43a per a orquestra de cambra (1949)
  • Variacions sobre el tema “Te Hasselt de baan”, op. 78, per a orquestra de corda (1957)
  • Dos concerts per a trompa, op. 93 (1963) i op.100 (1965)
  • Concert per a piano op.120 (1969)
  • Nellovim, op. 123, per a trompeta i orquestra (1970)
  • Variacions sobre Un vieux cramignon, op.132 (1972)

Obres corals

  • L'enfant prodigue, cantata per a cor i orquestra, op.10 (1940) amb text de H. Liebrecht
  • Héro et Léandre, cantata per a cor i orquestra, op. 11 (1940) amb text de Bodson
  • Gethsemani, oratori per a cor i orquestra, op. 132 (1972) amb text de S. Berth

Música de cambra i instrument solista

  • Sonata per a piano op.7, (1939)
  • Suite per a clarinet i piano, op. 14 (1941)
  • Suite per a piano i fagot op.15 (1941)
  • Suite per a quartet de corda, op. 35 (1947)
  • Sonata per a viola, op. 60 (1953)
  • Sonatina per a clarinet i piano, op. 61 (1953)
  • Suite per a piano, op. 63 (1954)
  • Sonata per a violí, op. 81 (1959)
  • Suite per a quartet de vent fusta, op.98 (1965)
  • 3 moviments per a dos pianos, op. 99 (1965)
  • 3 sonatines per a piano, op.102 (1965), op. 108 (1966) i op. 110 (1966)
  • Quintet de vent fusta, op.112 (1966)

Cançons

  • 6 melodies, op. 1 (1938)
  • Èxtasi: 6 cants d'amor, op. 25 (1943) amb text de N. De Sart
  • La font encantada, per a soprano i piano, op. 41 (1949) amb text de S. Boussa
  • L'amor victoriós, per a soprano i piano, op. 46 (1951) amb text de Bodson
  • Núvols grisos, núvols blaus, op.80 (1959) amb text de C. Morraye
  • L'estimada, op.106 (1965) amb text de M. Carême.
  • 6 melodies, op.31 (1972) de S. Berth
  • Carnaval per a mezzo o baríton i percussió, op. 138 (1978) amb text de M. L. Voilier

Premis i reconeixement

  • Premi "Maria" de la ciutat de Lieja (1938)
  • Premi "Modeste Grétry", concedit per la seva obra lírica a càrrec de SABAM (1962)
  • Premi de consagració de la província de Lieja (1978)

Enllaços externs

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.