1791

1791

Tipus	any civil i any comú que comença en dissabte
Altres calendaris
Gregorià	1791 (mdccxci)
Islàmic	1206 – 1207
Xinès	4487 – 4488
Hebreu	5551 – 5552
Calendaris hindús	1846 – 1847 (Vikram Samvat) 1713 – 1714 (Shaka Samvat) 4892 – 4893 (Kali Yuga)
Persa	1169 – 1170
Armeni	1240
Rúnic	2041
Ab urbe condita	2544
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Obres
Segles
segle xvii - segle xviii - segle xix
Dècades
1760 1770 1780 - 1790 - 1800 1810 1820
Anys
1788 1789 1790 - 1791 - 1792 1793 1794

Esdeveniments

Països Catalans

Resta del món

• 4 de març: El territori de Vermont esdevé el catorzè estat dels Estats Units d'Amèrica
• 14 de juny, França: Es promulga la Llei Le Chapelier, que limita la llibertat d'associació.
• 4 d'agost - Svixtov (Bulgària): s'acaba la guerra austro-turca de 1788-1791 entre l'Imperi Otomà i l'Arxiducat d'Àustria amb la signatura del Tractat de Sistova.
• 22 d'agost-23 d'agost: La Hispaniola: insurrecció dels esclaus. Actualment, se celebra amb el Dia Internacional per al Record del Comerç d'Esclaus i de la seva Abolició. Acabarà produint la independència d'Haití.
• 28 d'octubreː Parísː La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana, redactada per Olympe de Gouges, es presenta a l'Assemblea Legislativa per a la seva adopció, que és rebutjada.^[1]
• El Regne de França adopta un nou codi penal que no criminalitza la sodomia. Esdevé el primer país occidental a no criminalitzar actes homosexuals amb consentiment entre adults.^[2]
• Jeremy Bentham és una de les primeres persones a defensar la no criminalització de la sodomia a Anglaterra.^[3]

Naixements

Països Catalans

• La Bisbal del Penedès: Joan Romagosa i Pros, militar carlí.

Resta del món

• 21 de febrer, Viena, Àustria: Carl Czerny, professor de piano, compositor, pianista, teòric i historiador austríac (m. 1857).^[4]
• 23 d'abril, James Buchanan, president dels Estats Units (m. 1868).^[5]
• 27 d'abril, Charlestown (Massachusetts), EUA) - Samuel Morse, inventor estatunidenc (m. 1872).^[6]
• 1 de juny, Bagnacavallo, Itàlia: Maria Maddalena Petraccini, anatomista, metgessa i professora d'anatomia (n. 1859).^[7]
• 26 de juliol, Franz Xaver Wolfgang Mozart, compositor austrìac (m. 1844).
• 22 de setembre, Michael Faraday, físic britànic (m. 1867).
• 12 de desembre, Parma, Ducat de Parma: Maria Lluïsa d'Àustria, esposa de Napoleó Bonaparte, Emperadriu de França.^[8]
• 26 de desembre, Charles Babbage, matemàtic i inventor britànic (m. 1871).

Necrològiques

Països Catalans

• 1 de setembre, Barcelona: Jaume Caresmar i Alemany, historiador i eclesiàstic català (n. 1717).^[9]
• 3 d'octubre, Barcelonaː Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, la Virreina, que donà nom a dos palaus de Barcelona.^[10]

Resta del món

• 14 de maig, Berlínː Francesca Lebrun, soprano i compositora alemanya (n. 1756).^[11]
• 1 de juny, Bagnacavalloː Maria Petraccini, anatomista, metgessa i professora d'anatomia italiana, pionera de la cura dels nounats i de les dones en el part (n. 1759).^[12]
• 12 d'octubre, Berlín: Anna Louisa Karsch, poeta alemanya, la primera que visqué de la seva obra literària (n. 1722).^[13]
• 23 d'agost, Londresː Jeanne de Valois-Saint-Rémy, aventurera francesa, cèlebre perquè participà en l'assumpte del collar (n. 1756).^[14]
• 5 de desembre, Viena (Àustria): Wolfgang Amadeus Mozart, compositor austríac (n. 1756).^[15]