Jaume Caresmar i Alemany
historiador i eclesiàstic català From Wikipedia, the free encyclopedia
Jaume Caresmar i Alemany (Igualada, 10 d'octubre de 1717 – Barcelona, 1 de setembre de 1791) fou un historiador i eclesiàstic català, destacat membre de l'orde dels Premonstratencs i nomenat en dues ocasions abat del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer, comarca de la Noguera.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 octubre 1717 Igualada (Anoia) |
| Mort | 1r setembre 1791 (73 anys) |
| Formació | Universitat de Cervera |
| Activitat | |
| Camp de treball | Abat |
| Ocupació | historiador, arxiver |
| Orde religiós | Premonstratencs |
Biografia
Jaume Caresmar nasqué al carrer del Born, a Igualada, en una època difícil posterior a la Guerra de successió (1701-1714), fill d'una parella de menestrals benestants, Ramon Caresmar, sabater de professió, i Rosa Alemany.[3] Després d'estudiar a la seva ciutat natal i de la mort del seu pare, es traslladà a Barcelona, on sota la protecció de l'avi patern es graduà com doctor en filosofia i teologia amb els jesuïtes. L'1 de novembre de 1742, vestí l'hàbit blanc dels monjos premonstratencs al Monestir de Bellpuig de les Avellanes, on professà el 10 de novembre de 1743, i on destacà com a professor i per les seves investigacions històriques en arxius i treballs. Va escriure estudis sobre esglésies i cenobis catalans. Dedicà molt temps a classificar i ordenar un gran nombre de pergamins del monestir. L'any 1750 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Fou membre de la Real Academia de la Historia a Madrid, i la Real Cámara de Castilla li dona facilitats per fer recerca arxivística.[3] Fou cridat a París pels superiors de l'orde premonstratès, on va estudiar aspectes de la història de França relacionats amb Catalunya.[1]
Fou nomenat abat per primera vegada el 25 de setembre de 1754, càrrec que mantingué fins al 24 de setembre de 1757. Fou abat per segona vegada entre 1766 i 1769.
A instàncies de la Junta de Comerç l'any 1771 escrigué "Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña".[4][5]
Jaume Caresmar va sostenir la teoria que el sant Sever de Barcelona no havia existit i que la llegenda s'havia format a partir de l'assimilació de la figura del bisbe barceloní a la història real de Sant Sever de Ravenna, màrtir al segle iv.
Jaume Caresmar morí l'1 de setembre de 1791 i fou enterrat a Bellpuig.[6]
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva diverses obres que van formar part de la biblioteca personal de Caresmar,[7] així com un exemple de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[8]
Homenatges
L'historiador Joan Mercader i Riba publicà l'any 1947 el llibre "Un igualadí del segle XVIII: Jaume Caresmar".
Miquel Ball i el mossèn Josep Còdol i Margarit fundaren l'any 1953 l'Agrupament Escolta Jaume Caresmar - Maria Antònia Salvà, fruit de la unificació dels agrupaments Jaume Caresmar de minyons escoltes i Maria Antònia Salvà de noies guies.[9]
La ciutat d'Igualada li ha dedicat un passatge i una avinguda, i hi ha una placa commemorativa a l'indret on nasqué, una casa desapareguda al carrer del Born, 25.[10] També li dedicà una font situada a la travessia de Sant Jaume. Actualment existeixen els premis de recerca Jaume Caresmar i Joan Mercader -centrats especialment en la ciutat d'Igualada i en la comarca de l'Anoia-, convocats per l'Ajuntament d'Igualada, el Centre d'Estudis Antoni de Capmany d'Economia i Història Econòmica de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.[11]
Vegeu també
- Josep Martí, deixeble de Caresmar i congènere en l'abadia de Bellpuig.
- Jaume Pascual Coromines, congènere de Caresmar en l'abadia de Bellpuig.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.