- Tenen un cos alt, comprimit i fusiforme
- cap gros i amb el perfil convex.
- La boca és petita i, en alguns casos, lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció.
- L'aleta dorsal és única, llarga, té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior.
- Les pectorals són llargues i punxegudes.
- Peduncle caudal robust.
- Escates ctenoides.
- Nombre de vèrtebres: 24 (10 + 14).
- Flancs generalment argentats amb, sovint, bandes transversals fosques.[3][1]
Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies. Els ous són planctònics.[4]
La gran majoria són habitants de la zona litoral i es troben prop del fons.[4]
Una de les espècies més apreciada en gastronomia és l'orada (Sparus aurata).
N'hi ha 125 espècies repartides en 37 gèneres:
- Gènere Acanthopagrus
- Acanthopagrus akazakii (Iwatsuki, Kimura & Yoshino, 2006)[6]
- Acanthopagrus australis (Gunther, 1859)
- Acanthopagrus berda (Forsskål, 1775)
- Acanthopagrus bifasciatus (Forsskål, 1775)
- Acanthopagrus butcheri (Munro, 1949)
- Acanthopagrus latus (Houttuyn, 1782)
- Acanthopagrus palmaris (Whitley, 1935)
- Acanthopagrus schlegelii czerskii (Berg, 1914)
- Acanthopagrus schlegelii schlegelii (Bleeker, 1854)
- Acanthopagrus sivicolus (Akazaki, 1962)
- Acanthopagrus taiwanensis (Iwatsuki & Carpenter, 2006)
- Gènere Allotaius
- Gènere Archosargus
- Gènere Argyrops
- Gènere Argyrozona
- Gènere Boops
- Gènere Boopsoidea
- Gènere Calamus
- Calamus arctifrons (Goode & Bean, 1882)
- Calamus bajonado (Bloch & Schneider, 1801)
- Calamus brachysomus (Lockington, 1880)
- Calamus calamus (Valenciennes, 1830)
- Calamus campechanus (Randall & Caldwell, 1966)
- Calamus cervigoni (Randall & Caldwell, 1966)
- Calamus leucosteus (Jordan & Gilbert, 1885)
- Calamus mu (Randall & Caldwell, 1966)
- Calamus nodosus (Randall & Caldwell, 1966)
- Calamus penna (Valenciennes, 1830)
- Calamus pennatula (Guichenot, 1868)
- Calamus proridens (Jordan & Gilbert, 1884)
- Calamus taurinus (Jenyns, 1840)
- Gènere Cheimerius
- Gènere Chrysoblephus
- Gènere Crenidens
- Gènere Cymatoceps
- Gènere Dentex
- Dentex angolensis (Poll & Maul, 1953)
- Dentex barnardi (Cadenat, 1970)
- Dentex canariensis (Steindachner, 1881)
- Dentex congoensis (Poll, 1954)
- Déntol (Dentex dentex) (Linnaeus, 1758)
- Dentex fourmanoiri (Akazaki & Séret, 1999)
- Corcovada (Dentex gibbosus) (Rafinesque, 1810)
- Dentex macrophthalmus (Bloch, 1791)
- Dentex maroccanus (Valenciennes, 1830)
- Dentex tumifrons (Temminck & Schlegel, 1843)
- Gènere Diplodus
- Esparrall (Diplodus annularis) (Linnaeus, 1758)
- Diplodus argenteus argenteus (Valenciennes, 1830)
- Diplodus argenteus caudimacula (Poey, 1860)
- Diplodus bellottii (Steindachner, 1882)
- Diplodus bermudensis (Caldwell, 1965)
- Diplodus capensis (Smith, 1844)
- Diplodus cervinus cervinus (Lowe, 1838)
- Diplodus cervinus hottentotus (Smith, 1844)
- Diplodus cervinus omanensis (Bauchot & Bianchi, 1984)
- Diplodus fasciatus (Valenciennes, 1830)
- Diplodus holbrookii (Bean, 1878)
- Diplodus noct (Valenciennes, 1830)
- Diplodus prayensis (Cadenat, 1964)
- Morruda (Diplodus puntazzo) (Cetti, 1777)
- Sarg (Diplodus sargus) (Linnaeus, 1758)
- Variada (Diplodus vulgaris) (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817)
- Gènere Evynnis
- Gènere Gymnocrotaphus
- Gènere Lagodon
- Gènere Lithognathus
- Gènere Oblada
- Gènere Pachymetopon
- Gènere Pagellus
- Gènere Pagrus
- Gènere Parargyrops
- Gènere Petrus
- Gènere Polyamblyodon
- Gènere Polysteganus
- Gènere Porcostoma
- Gènere Ptreogymnus
- Gènere Rhabdosargus
- Gènere Sarpa
- Gènere Sparidentex
- Gènere Sparodon
- Gènere Sparus
- Gènere Spondyliosoma
- Gènere Stenotomus
- Gènere Virididentex
El consum d'algunes de les seues espècies pot produir ciguatera.[1][10]
Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 11, "Peixos", pp. 270.
Iwatsuki, Kimura & Yoshino «A new sparid, Acanthopagrus akazakii, from New Caledonia with notes on nominal species of Acanthopagrus». Ichthyological Research, 53, 4, 2006, pàg. 406–414. DOI: 10.1007/s10228-006-0365-z. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
- Davidson, Alan: Mediterranean Seafood, Penguin, 1972. ISBN 0-14-046174-4, pp. 86-108.
- Helfman, B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
.jpg)
.svg){kind=icon}
