El sarg, el sard, la patena, la vidriada[1] o verada[1] (Diplodus sargus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[2][3]
Diplodus sargus  | |
|---|---|
 Exemplar fotografiat a prop de Marsella | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 170155 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Spariformes |
| Família | Sparidae |
| Gènere | Diplodus |
| Espècie | Diplodus sargus Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
,_vue_de_face_(photocollage).jpg)
Morfologia
- Pot arribar als 45 cm de llargària total i assolir un pes de 1.870 g a la Mediterrània. A l'Atlàntic assoleix una talla i un pes superiors: 4 kg.[4][5]
- Cos alt, oval i comprimit lateralment.
- Tant el cap, de perfil convex, com la boca són grossos.
- Els llavis són fins i presenta 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres.
- L'aleta dorsal és única i llarga. Les pectorals són llargues. Les pèlviques són curtes i tenen una espina bastant forta. La caudal és escotada.
- És de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les aletes dorsal i anal, i amb les aletes pelvianes negres. Els exemplars més vells poden prendre una coloració més fosca. La vora de la caudal és negra.
- A la subespècie Diplodus sargus sargus li desapareixen les bandes transversals amb l'edat, mentre que a Diplodus sargus cadenati se li mantenen les bandes transversals i té una filera més de molars.[6]
Subespècies
| Subespècie | Llargària total màxima | Distribució geogràfica |
|---|---|---|
| Diplodus sargus ascensionis (Valenciennes, 1830)[7][8] | 22 cm[9] | Costes del sud-est de l'Atlàntic: endèmic de l'Illa d'Ascensió[9] |
| Diplodus sargus cadenati (De la Paz, Bauchot & Daget, 1974)[10][11] | 45 cm[12] | Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins a les Illes Canàries).[12] |
| Diplodus sargus helenae (Sauvage, 1879)[13][14] | 31 cm[15] | Costes del sud-est de l'Atlàntic: endèmic de Santa Helena[15] |
| Diplodus sargus kotschyi (Steindachner, 1876)[16][17] | 30 cm[18] | Costes occidentals de l'oceà Índic (Golf Pèrsic i nord de l'Índia)[18] |
| Diplodus sargus lineatus (Valenciennes, 1830)[19][20] | 28 cm[21] | Costes centrals de l'Atlàntic oriental: endèmic de Cap Verd.[21] |
| Diplodus sargus sargus (Linnaeus, 1758)[22][23][24] | 45 cm[25] | Costes de la Mediterrània i de la Mar Negra[25] |
Reproducció
Arriba a la maduresa sexual als 2 anys quan arriba, si fa o no fa, als 17 cm. A la conca occidental de la Mar Mediterrània la reproducció té lloc entre febrer i maig. Pot ser hermafrodita proteràndric o presentar sexes separats.[26]
Alimentació
Menja mol·luscs, crustacis i equinoderms (estrelles de mar i holotúries). També pot alimentar-se de grumers i d'algues. Els alevins poden actuar com a desparasitadors d'altres peixos. Els joves són omnívors i els adults carnívors.[27]
Hàbitat
És una espècie costanera que prefereix els fons rocallosos (naturals o artificials), però no rebutja ni les praderies de Posidonia oceanica ni els fons sorrencs fins als 50 m.[28][29]
Distribució geogràfica
Es troba a les costes de la Mediterrània, a l'Atlàntic (des de les costes franceses fins a Angola, incloent-hi Cap Verd[30] i Santa Helena), Iraq i Madagascar.[31][32]
Costums
- Quan l'onatge és fort, es troba a les parets dels penya-segats per alimentar-se dels invertebrats que es desferren de les roques.
- Entra dins les coves en cas de perill (o s'escapa cap a mar oberta) i per descansar.
- És present tot l'any prop del litoral, essent els individus més grossos els que s'hi apropen més quan arriba l'hivern. Els alevins entren a llacunes.
- Pot acompanyar les moles de salpes (Sarpa salpa).
- Els joves són més gregaris que els adults.
- És freqüent que comparteixi els forats i roques amb escorballs.[33]
Observacions
- La presència de variades (Diplodus vulgaris) per damunt les roques pot indicar la presència de sards davall les pedres.
- Té una longevitat de 10 anys.[34]
Pesca
És una espècie comercial de carn apreciada, en especial quan fa més de 20 cm. Es captura amb una gran varietat d'arts i ormeigs, com són els tremalls, l'artet, el volantí, amb palangres i arts d'arrossegament. A més, és una de les captures més freqüents de la pesca submarina.[32]
Referències
Bibliografia
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
