CA
All
Articles
Dictionary
Quotes
Map

Wikiwand ❤️ Wikipedia

PrivacyTerms
Espàrids

Espàrids

From Wikipedia, the free encyclopedia

Espàrids
•
•
•
•
•
MorfologiaReproduccióAlimentacióHàbitatDistribució geogràficaCuinaClassificacióObservacionsReferènciesBibliografiaEnllaços externs

Els espàrids (Sparidae) són una de les famílies de peixos més ben representades a la mar Catalana.[2] En formen part alguns dels peixos que es poden trobar habitualment a les nostres costes, com el sarg, l'esparrall, l'orada, l'oblada o la salpa.

Dades ràpides Sparidae, Període ...
Espàrids
Sparidae
Thumb
Esparrall (Diplodus annularis)
Thumb
Calamus bajonado
Període
Eocè fins a l'actualitat[1]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
Rafinesque, 1810
Nomenclatura
Sinònims
Centracanthidae
Gèneres
Vegeu la classificació
Tanca
Thumb
Acanthopagrus latus
Thumb
Chrysophrys auratus
Thumb
Variada (Diplodus vulgaris)
Thumb
Pagrus major
Thumb
Orada (Sparus aurata)
Thumb
Stenotomus chrysops
Thumb
Oblada (Oblada melanura)
Thumb
Mabre (Lithognathus mormyrus)
Thumb
Salpa (Sarpa salpa)
Thumb
Càntera (Spondyliosoma cantharus)
Thumb
Diplodus sargus
Thumb
Acanthopagrus butcheri fotografiat a Victòria (Austràlia).)
Thumb
Pagellus bogaraveo
Thumb
Pterogymnus laniarius
Thumb
Déntol (Dentex dentex) fotografiat a Portofino (Itàlia).)
Thumb
Acanthopagrus australis fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).)
Thumb
Acanthopagrus bifasciatus
Thumb
Archosargus probatocephalus
Thumb
Pagre (Pagrus pagrus)

Morfologia

  • Tenen un cos alt, comprimit i fusiforme
  • cap gros i amb el perfil convex.
  • La boca és petita i, en alguns casos, lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció.
  • L'aleta dorsal és única, llarga, té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior.
  • Les pectorals són llargues i punxegudes.
  • Peduncle caudal robust.
  • Escates ctenoides.
  • Nombre de vèrtebres: 24 (10 + 14).
  • Flancs generalment argentats amb, sovint, bandes transversals fosques.[3][1]

Reproducció

Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies. Els ous són planctònics.[4]

Alimentació

Mengen invertebrats bentònics.[1]

Hàbitat

La gran majoria són habitants de la zona litoral i es troben prop del fons.[4]

Distribució geogràfica

Viuen als mars i oceans de clima tropical i temperat.[5]

Cuina

Una de les espècies més apreciada en gastronomia és l'orada (Sparus aurata).

Classificació

N'hi ha 125 espècies repartides en 37 gèneres:

  • Gènere Acanthopagrus
    • Acanthopagrus akazakii (Iwatsuki, Kimura & Yoshino, 2006)[6]
    • Acanthopagrus australis (Gunther, 1859)
    • Acanthopagrus berda (Forsskål, 1775)
    • Acanthopagrus bifasciatus (Forsskål, 1775)
    • Acanthopagrus butcheri (Munro, 1949)
    • Acanthopagrus latus (Houttuyn, 1782)
    • Acanthopagrus palmaris (Whitley, 1935)
    • Acanthopagrus schlegelii czerskii (Berg, 1914)
    • Acanthopagrus schlegelii schlegelii (Bleeker, 1854)
    • Acanthopagrus sivicolus (Akazaki, 1962)
    • Acanthopagrus taiwanensis (Iwatsuki & Carpenter, 2006)
  • Gènere Allotaius
    • Allotaius spariformis (Ogilby, 1910)
  • Gènere Archosargus
    • Archosargus pourtalesii (Steindachner, 1881)
    • Archosargus probatocephalus (Walbaum, 1792)
    • Archosargus rhomboidalis (Linnaeus, 1758)
  • Gènere Argyrops
    • Argyrops bleekeri (Oshima, 1927)
    • Argyrops filamentosus (Valenciennes, 1830)
    • Argyrops megalommatus (Klunzinger, 1870)
    • Argyrops spinifer (Forsskål, 1775)
  • Gènere Argyrozona
    • Argyrozona argyrozona (Valenciennes, 1830)
  • Gènere Boops
    • Boga (Boops boops) (Linnaeus, 1758)
    • Boops lineatus (Boulenger, 1892)
  • Gènere Boopsoidea
    • Boopsoidea inornata (Castelnau, 1861)
  • Gènere Calamus
    • Calamus arctifrons (Goode & Bean, 1882)
    • Calamus bajonado (Bloch & Schneider, 1801)
    • Calamus brachysomus (Lockington, 1880)
    • Calamus calamus (Valenciennes, 1830)
    • Calamus campechanus (Randall & Caldwell, 1966)
    • Calamus cervigoni (Randall & Caldwell, 1966)
    • Calamus leucosteus (Jordan & Gilbert, 1885)
    • Calamus mu (Randall & Caldwell, 1966)
    • Calamus nodosus (Randall & Caldwell, 1966)
    • Calamus penna (Valenciennes, 1830)
    • Calamus pennatula (Guichenot, 1868)
    • Calamus proridens (Jordan & Gilbert, 1884)
    • Calamus taurinus (Jenyns, 1840)
  • Gènere Cheimerius
    • Cheimerius matsubarai (Akazaki, 1962)
    • Cheimerius nufar (Valenciennes, 1830)
  • Gènere Chrysoblephus
    • Chrysoblephus anglicus (Gilchrist & Thompson, 1908)
    • Chrysoblephus cristiceps (Valenciennes, 1830)
    • Chrysoblephus gibbiceps (Valenciennes, 1830)
    • Chrysoblephus laticeps (Valenciennes, 1830)
    • Chrysoblephus lophus (Fowler, 1925)
    • Chrysoblephus puniceus (Gilchrist & Thompson, 1908)
  • Gènere Crenidens
    • Crenidens crenidens (Forsskål, 1775)
  • Gènere Cymatoceps
    • Cymatoceps nasutus (Castelnau, 1861)
  • Gènere Dentex
    • Dentex angolensis (Poll & Maul, 1953)
    • Dentex barnardi (Cadenat, 1970)
    • Dentex canariensis (Steindachner, 1881)
    • Dentex congoensis (Poll, 1954)
    • Déntol (Dentex dentex) (Linnaeus, 1758)
    • Dentex fourmanoiri (Akazaki & Séret, 1999)
    • Corcovada (Dentex gibbosus) (Rafinesque, 1810)
    • Dentex macrophthalmus (Bloch, 1791)
    • Dentex maroccanus (Valenciennes, 1830)
    • Dentex tumifrons (Temminck & Schlegel, 1843)
  • Gènere Diplodus
    • Esparrall (Diplodus annularis) (Linnaeus, 1758)
    • Diplodus argenteus argenteus (Valenciennes, 1830)
    • Diplodus argenteus caudimacula (Poey, 1860)
    • Diplodus bellottii (Steindachner, 1882)
    • Diplodus bermudensis (Caldwell, 1965)
    • Diplodus capensis (Smith, 1844)
    • Diplodus cervinus cervinus (Lowe, 1838)
    • Diplodus cervinus hottentotus (Smith, 1844)
    • Diplodus cervinus omanensis (Bauchot & Bianchi, 1984)
    • Diplodus fasciatus (Valenciennes, 1830)
    • Diplodus holbrookii (Bean, 1878)
    • Diplodus noct (Valenciennes, 1830)
    • Diplodus prayensis (Cadenat, 1964)
    • Morruda (Diplodus puntazzo) (Cetti, 1777)
    • Sarg (Diplodus sargus) (Linnaeus, 1758)
      • Diplodus sargus ascensionis (Valenciennes, 1830)
      • Diplodus sargus cadenati (de la Paz, Bauchot & Daget, 1974)
      • Diplodus sargus helenae (Sauvage, 1879)
      • Diplodus sargus kotschyi (Steindachner, 1876)
      • Diplodus sargus lineatus (Valenciennes, 1830)
      • Diplodus sargus sargus (Linnaeus, 1758)
    • Variada (Diplodus vulgaris) (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817)
  • Gènere Evynnis
    • Evynnis cardinalis (Lacépède, 1802)
    • Evynnis japonica (Tanaka, 1931)
  • Gènere Gymnocrotaphus
    • Gymnocrotaphus curvidens(Günther, 1859)
  • Gènere Lagodon
    • Lagodon rhomboides (Linnaeus, 1766)
  • Gènere Lithognathus
    • Lithognathus aureti (Smith, 1962)
    • Lithognathus lithognathus (Cuvier, 1829)
    • Mabre (Lithognathus mormyrus) (Linnaeus, 1758)
    • Lithognathus olivieri (Penrith & Penrith, 1969)
  • Gènere Oblada
    • Oblada (Oblada melanura) (Linnaeus, 1758)
  • Gènere Pachymetopon
    • Pachymetopon aeneum (Gilchrist & Thompson, 1908)
    • Pachymetopon blochii (Valenciennes, 1830)
    • Pachymetopon grande (Günther, 1859)
  • Gènere Pagellus
    • Besuc (Pagellus acarne) (Risso, 1827)
    • Pagellus affinis (Boulenger, 1888)
    • Pagellus bellottii (Steindachner, 1882)
    • Goràs (Pagellus bogaraveo) (Brünnich, 1768)
    • Pagell (Pagellus erythrinus) (Linnaeus, 1758)
    • Pagellus natalensis (Steindachner, 1903)
  • Gènere Pagrus
    • Pagrus africanus (Akazaki, 1962)
    • Pagrus auratus (Forster, 1801)
    • Pagrus auriga (Valenciennes, 1843)
    • Pagrus caeruleostictus (Valenciennes, 1830)
    • Pagrus major (Temminck & Schlegel, 1843)
    • Pagre (Pagrus pagrus) (Linnaeus, 1758)
  • Gènere Parargyrops
    • Parargyrops edita (Tanaka, 1916)
  • Gènere Petrus
    • Petrus rupestris (Valenciennes, 1830)
  • Gènere Polyamblyodon
    • Polyamblyodon germanum (Barnard, 1934)
    • Polyamblyodon gibbosum (Pellegrin, 1914)
  • Gènere Polysteganus
    • Polysteganus baissaci (Smith, 1978)
    • Polysteganus coeruleopunctatus (Klunzinger, 1870)
    • Polysteganus praeorbitalis (Günther, 1859)
    • Polysteganus undulosus (Regan, 1908)
  • Gènere Porcostoma
    • Porcostoma dentata (Gilchrist & Thompson, 1908)
  • Gènere Ptreogymnus
    • Pterogymnus laniarius (Valenciennes, 1830)
  • Gènere Rhabdosargus
    • Rhabdosargus globiceps (Valenciennes, 1830)
    • Rhabdosargus haffara (Forsskål, 1775)
    • Rhabdosargus holubi (Steindachner, 1881)
    • Rhabdosargus sarba (Forsskål, 1775)
    • Rhabdosargus thorpei (Smith, 1979)
  • Gènere Sarpa
    • Salpa (Sarpa salpa) (Linnaeus, 1758)
  • Gènere Sparidentex
    • Sparidentex hasta (Valenciennes, 1830)
  • Gènere Sparodon
    • Sparodon durbanensis (Castelnau, 1861)
  • Gènere Sparus
    • Orada (Sparus aurata) (Linnaeus, 1758)
  • Gènere Spondyliosoma
    • Càntera (Spondyliosoma cantharus) (Linnaeus, 1758)
    • Spondyliosoma emarginatum (Valenciennes, 1830)
  • Gènere Stenotomus
    • Stenotomus caprinus (Jordan & Gilbert, 1882)
    • Stenotomus chrysops (Linnaeus, 1766)
  • Gènere Virididentex
    • Virididentex acromegalus (Osório, 1911)[7][8][9]

Observacions

El consum d'algunes de les seues espècies pot produir ciguatera.[1][10]

Referències

  1. [1]
    FishBase (anglès)
  2. [2]
    Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 11, "Peixos", pp. 270.
  3. [3]
    Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 173.
  4. [4]
    «Espàrids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. [5]
    ZipCodeZoo.com (anglès)
  6. [6]
    Iwatsuki, Kimura & Yoshino «A new sparid, Acanthopagrus akazakii, from New Caledonia with notes on nominal species of Acanthopagrus». Ichthyological Research, 53, 4, 2006, pàg. 406–414. DOI: 10.1007/s10228-006-0365-z.
  7. [7]
    Animal Diversity Web (anglès)
  8. [8]
    MarineSpecies.org (anglès)
  9. [9]
    The Taxonomicon (anglès)
  10. [10]
    Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.

Bibliografia

  • Davidson, Alan: Mediterranean Seafood, Penguin, 1972. ISBN 0-14-046174-4, pp. 86-108.
  • Helfman, B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.

Enllaços externs

Dades ràpides
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Viquiespècies
Viquiespècies
Tanca
  • Fotografies (anglès)
  • Dr. Pez Arxivat 2008-09-21 a Wayback Machine. (castellà)
Edit in WikipediaRevision historyRead in Wikipedia

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.