From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto. El 2010 tenia 335.500 batejats d'un total de 364.870 habitants. Actualment està regida pel bisbe Corrado Pizziolo.
Dioecesis Victoriensis Venetorum | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Itàlia | |||||
Vèneto | |||||
Parròquies | 162 | ||||
Separat de | bisbat d'Eraclea | ||||
Població humana | |||||
Població | 357.600 (2017) (251,83 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 1.420 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | segle vi | ||||
Patrocini | San Tiziano | ||||
Catedral | Santa Maria Assunta | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Corrado Pizziolo | ||||
Lloc web | diocesivittorioveneto.it |
La diòcesi comprèn la part meridional de la Valbelluna, entre el Piave i Belluno, la província de Treviso a l'est del Piave (també és el límit, després de la Tomba de Papadopoli, retrocedint notablement respecte al curs de l'aigua), una franja de la província de Pordenone fins a Livenza i, finalment, part de la província de Venècia oriental, compresa entre el Livenza i el canal Grassaga.
S'estén sobre 1420 km², delimitats a est i oest per l'inici del curs dels rius Piave i Livenza.
La seu episcopal és la ciutat de Vittorio Veneto, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta.
El territori està dividit en 162 parròquies, agrupades en 12 arxiprestats:
La diòcesi s'estén sobre la major part de l'antic territori d'Opitergium, l'actual Oderzo. Important municipium romà, amb l'adveniment del cristianisme va esdevenir un bisbat. Dels cinc bisbes d'Oderzo coneguts tres són venerats com sants: Tiziano, Magno i Floriano. El primer és el patró actual de la diòcesi i se celebra el 16 de gener.
Entre els segles V i vii, amb les invasions bàrbares, Oderzo va ser saquejada i destruïda en diverses ocasions. L'última destrucció greu va ser realitzada el 636 pel rei longobard Rotari. El bisbe Magno, llavors, juntament amb el clergat i els fidels, va fugir transferint el bisbat a Eraclea, al centre de la llacuna de Venècia sota la influència romana d'Orient. Oderzo va ser finalment destruïda i arrasada per Grimoald en 669.
Amb l'arribada dels llombards el poble de Ceneda guanyà cada vegada més importància i es va convertir en la capital del ducat llombard homònim. El territori de l'antiga diòcesi d'Oderzo es va dividir entre Eraclea, Treviso i la nova diòcesi de Ceneda, establerta pels llongobards a la fi del segle vii o principis del viii. Inicialment, la seu es va adherir al cisma tricapitolí.
No queda clar l'origen de la cronologia de Ceneda, sobre la qual els autors no són unànimes. El primer bisbe, Ursino, que hauria assistit a un sínode romà al 680, és exclòs a la cronologia d'Arnosti, que sosté que essent el bisbe tricapitolí Ceneda no va poder estar present a Roma, on es va constatar que només havia bisbes catòlics.[1] Els bisbes Valentiniano i Massimo són esmentats en un praeceptum de Luitprand del 743, que, no obstant això, sembla fals o almenys dubtós.[2] El bisbe Dolcissimo s'esmenta en un diploma de Carlemany del 794, text que ha sofert amb el temps moltes interpolacions i manipulacions.[3] Segons Lanzoni, el primer bisbe segur de Ceneda és Emmo (o Emmone), que va participar en el concili de Màntua del 827.
A la segona meitat del segle x, l'emperador Otó I va investir el bisbe Sicardo el títol de comte.[4] A partir d'aquest moment, els bisbes exerceixen en el territori del poder temporal; al segle XIV la seva influència es va estendre bé al comtat de Tarzo. Aquesta situació, encara que molt redimensionada, es va mantenir fins i tot després de la conquesta de la Sereníssima, però en el 1768 Venècia va abolir el comtat episcopal i nomenava per Ceneda a un alcalde.
Al segle xiii, algunes poderoses famílies locals van intentar, sense èxit, per transferir la seu episcopal a Conegliano.
Des de sempre sufragània del Patriarcat d'Aquilea, en 1753 va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi d'Udine.
L'1 de maig de 1818 la butlla De salute dominici gregis del Papa Pius VII va convulsionar el territori de Ceneda: la diòcesi va adquirir les sis parròquies de l'anomenada "Compardo", un enclavament del Patriarcat de Venècia, a prop de Conegliano (Bibano, Pianzano, San Vendemiano, San Fior di Sopra, San Fior di Sotto, Zoppè)[5] i vuit parròquies de l'arxidiòcesi d'Udine (San Polo di Piave, Rugolo, Sarmede, Godega, Orsago, Pinidello, Caneva i Stevenà).[6] Ceneda passar simultàniament a la província eclesiàstica del Patriarcat de Venècia.
A finals del segle xix, per raons històriques i culturals, es va rebutjar la idea d'unir la diòcesi amb la seu veïna de Treviso.
L'últim canvi territorial important és del 16 d'abril de 1926, quan amb el decret Quo Melius, les parròquies de Sacilese, ja exclavament de l'arxidiòcesi d'Udine, van ser agregats a la diòcesi de Ceneda.[7]
El 13 de maig de 1939, després de la fusió de Serravalle i Ceneda que va portar al naixement de la nova ciutat de Vittorio Veneto, la diòcesi va assumir el seu nom actual en virtut del decret Quum episcopalis civitas de la Congregació Consistorial.
Entre 1958 i 1969 la seu episcopal estava ocupada per Albino Luciani, que més tard va ser elegit papa amb el nom de Joan Pau I.
A finals del 2010, la diòcesi tenia 335.500 batejats sobre una població de 364.870 persones, equivalent al 92,0% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 286.440 | 286.480 | 100,0 | 454 | 352 | 102 | 630 | 198 | 870 | 163 | |
1970 | 277.896 | 278.144 | 99,9 | 428 | 346 | 82 | 649 | 119 | 974 | 175 | |
1980 | 297.787 | 300.387 | 99,1 | 431 | 332 | 99 | 690 | 129 | 972 | 180 | |
1990 | 300.000 | 304.000 | 98,7 | 398 | 300 | 98 | 753 | 6 | 122 | 842 | 162 |
1999 | 298.000 | 301.000 | 99,0 | 363 | 283 | 80 | 820 | 11 | 98 | 763 | 162 |
2000 | 306.000 | 314.000 | 97,5 | 354 | 264 | 90 | 864 | 9 | 105 | 655 | 162 |
2001 | 304.400 | 314.000 | 96,9 | 354 | 264 | 90 | 859 | 10 | 107 | 589 | 162 |
2002 | 319.400 | 327.000 | 97,7 | 341 | 263 | 78 | 936 | 11 | 86 | 582 | 162 |
2003 | 319.400 | 327.600 | 97,5 | 334 | 256 | 78 | 956 | 11 | 87 | 700 | 162 |
2004 | 313.200 | 327.800 | 95,5 | 318 | 245 | 73 | 984 | 11 | 80 | 711 | 162 |
2010 | 335.500 | 364.870 | 92,0 | 267 | 211 | 56 | 1.256 | 22 | 65 | 563 | 162 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.