From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto. El 2010 sumava amb 221.700 batejats sobre 241.800 habitants. Actualment està dirigida per l'arquebisbe (a títol personal) Giampaolo Crepaldi.
| Dioecesis Tergestina | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Friül – Venècia Júlia | |||||
| Parròquies | 60 | ||||
| Separat de | bisbat de Novigrad | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 241.800 (2017) (1.804,48 hab./km²) | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Triveneto, Arquebisbat de Gorizia | ||||
| Superfície | 134 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | segle vi | ||||
| Següent | bisbat de Trieste i Capodístria | ||||
| Patrocini | Sant Just | ||||
| Catedral | San Giusto | ||||
| Organització política | |||||
| • Arquebisbe (a títol personal) | Giampaolo Crepaldi | ||||
| Lloc web | gorizia.chiesacattolica.it… | ||||
La diòcesi comprèn els municipis de Trieste, Muggia, San Dorligo della Valle i Monrupino. Els municipis de Duino-Aurisina i Sgonico, tot i que formen part de la província de Trieste, formen part de l'arquebisbat de Gorizia.
La seu episcopal és la ciutat de Trieste, on es troba la catedral de San Giusto.
El territori està dividit en 60 parròquies, agrupats en 8 deganats.
Trieste va esdevenir seu episcopal cap al final del segle vi: el primer bisbe documentat és Frugifero, que va ser bisbe a l'època de l'emperador Justinià I, i més específicament entre 542 i 565. Inicialment era sufragània del Patriarcat d'Aquileia; però en el moment del cisma dels Tres Capítols (579), havent-se unit al cisma va esdevenir part de la jurisdicció del Patriarcat de Grado. El bisbe Firmino va abjurar del cisma i per tant rebé cartes d'elogi i aprovació del Papa Gregori el Gran.
Entre finals de l'Imperi i de l'alta edat mitjana el territori diocesà es va reduir per l'erecció de les diòcesis de Cittanova, de Pedena i Capodistria.
Des de l'any 948 els bisbes van obtenir el poder temporal pel rei Lotari II que va concedir la independència de la diòcesi de la corona, per al territori fins a tres milles fora de les muralles de la ciutat; renuncià formalment en 1236, malgrat les lluites amb la ciutat continuaran durant el segle xiv.
En 1180 el patriarca de Grado renuncià a la seu d'Ístria i Trieste tornà a estar sota la jurisdicció metropolitana del Patriarcat d'Aquilea.
El bisbe Ulrico De Portis (mitjans del segle xiii) vengué al municipi de Trieste el dret d'elecció dels jutges, el dret a la desena i el dret d'encunyar moneda. A la fi de segle, el bisbe Brissa de Toppo va concloure el període del poder temporal dels bisbes venent de 200 peces de plata els drets polítics restants.
Es deu al bisbe Rodolfo Morandino de Castello Rebecco (1304-1320) la construcció de l'església capitolina de San Giusto.
Al llarg de l'edat mitjana el dret de triar al bisbe pertanyia al capítol catedralici; en 1459 se li dona el dret d'elecció a l'emperador.
Al segle xvi a Trieste es van difondre les idees del luteranisme, però després del Concili de Trento, la diòcesi va tornar plenament a l'ortodòxia catòlica, gràcies a la tasca del bisbe Nicolò Coret (1575-1591), formidable oponent dels luterans, així com per l'apostolat dels caputxins i dels jesuïtes, presents, respectivament, des de 1617 i 1619.
El 1719 Trieste va esdevenir un port franc i va experimentar un creixement ràpid amb la solució de fidels de moltes religions.
Després de la supressió del Patriarcat d'Aquilea el 1751, va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Gorizia.
El 1784 la diòcesi de Trieste va patir moltes concessions territorials per tal d'harmonitzar-la amb les fronteres polítiques territorials. Porcions del territori diocesà de Trieste va passar a les diòcesi de Cittanova, Parenzo i Ljubljana; per un altre costat incorporà parts de l'Ístria veneciana que pertanyien a les diòcesis de Porec i Pula i la gola de Prosecco, que pertanyia a l'arxidiòcesi de Gorizia.
El 8 de març 1788 la diòcesi va ser abolida i el seu territori incorporat a la de Gradisca erigida el 19 d'agost del mateix any. No obstant això, després de només tres anys, el 12 de setembre de 1791 va ser restaurada amb la butlla Ad supremum del Papa Pius VI i la va fer sufragània de l'arxidiòcesi de Ljubljana; la diòcesis de Pedena, també abolida en 1788, va ser incorporada al territori de Trieste. El 19 d'agost de 1807 es va convertir immediatament subjecta a la Santa Seu.
El 30 de juny de 1828 en virtut de la butlla Locum beati Petri del Papa Lleó XII les diòcesis de Trieste i Capodistria es van unir aeque principaliter; contextualment va ser suprimida la diòcesi de Cittanova i incorporada a la de Trieste. Dos anys després, el 27 de juliol de 1830, va tornar a ser sufragánea de l'arxidiòcesi de Gorizia mitjançant la butlla Insuper eminenti Apostolicae dignitatis de Pius VIII.
Des 1867 fins a la caiguda de l'Imperi Austrohongarès, els bisbes de Trieste eren membres de la Cambra dels Senyors d'Àustria, el senat imperial.
El 1919 el bisbe Andrej Karlin, eslovè, va dimitir com a conseqüència d'un assalt per part d'un grup d'irredentistes. En el mateix any a la seu de Trieste s'asseuria un bisbe italià, després de gairebé noranta anys de bisbes eslovens, croats i alemanys.
El 25 d'abril de 1925 va cedir una porció de territori per a la creació de la diòcesi de Rijeka; una altra part del territori va ser cedit a Rijeka el 1934. D'altra banda, el 20 de febrer de 1932, després de la butlla Quo Christi fideles del Papa Pius XI incorporà el deganat de Postojna, que havia pertangut a la diòcesi de Ljubljana.
El bisbe Luigi Fogar, per la seva oposició al règim feixista, va haver de dimitir el 1936.
Després de la Segona Guerra Mundial, després del tractat de pau del 10 de febrer de 1947, una gran part de la diòcesi, es va trobar al territori Iugoslau; per tant, es van erigir dues administracions apostòliques independents, una per a la zona eslovena i una altra pel territori croat.
En el clima difícil i tens de la postguerra el bisbe Antonio Santin patít un assalt violent a Capodistria al juny de 1947; la Congregació Consistorial va haver d'intervenir oficialment recordant que sota el dret canònic, els que havien comès aquell acte de violència havien incorregut en l'excomunió.[1]
El 17 d'octubre 1977, dos anys després del Tractat d'Osimo, en virtut de la butlla Prioribus saeculi del Papa Pau VI, la diòcesi de Trieste i de Koper es van separar i es van convertir en autònomes; i al mateix temps dels canvis territorials es van introduir perquè els territoris de les dues diòcesis coincidissin amb els dels estats.
A finals del 2010, l'arxidiòcesi tenia 221.700 batejats sobre una població de 241.800 persones, equivalent al 91,7% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 370.000 | 380.000 | 97,4 | 230 | 165 | 65 | 1.608 | 90 | 510 | 59 | |
| 1970 | 300.000 | 310.000 | 96,8 | 262 | 187 | 75 | 1.145 | 98 | 571 | 53 | |
| 1980 | 273.500 | 284.700 | 96,1 | 233 | 150 | 83 | 1.173 | 102 | 565 | 56 | |
| 1990 | 247.500 | 253.346 | 97,7 | 213 | 137 | 76 | 1.161 | 4 | 90 | 331 | 60 |
| 1999 | 219.715 | 237.289 | 92,6 | 174 | 112 | 62 | 1.262 | 6 | 71 | 245 | 60 |
| 2000 | 242.000 | 251.500 | 96,2 | 184 | 119 | 65 | 1.315 | 7 | 76 | 245 | 60 |
| 2001 | 217.818 | 236.253 | 92,2 | 180 | 120 | 60 | 1.210 | 8 | 75 | 263 | 61 |
| 2002 | 217.818 | 236.253 | 92,2 | 159 | 110 | 49 | 1.369 | 10 | 63 | 186 | 61 |
| 2003 | 217.818 | 236.253 | 92,2 | 180 | 115 | 65 | 1.210 | 9 | 76 | 166 | 61 |
| 2004 | 219.000 | 243.903 | 89,8 | 166 | 106 | 60 | 1.319 | 10 | 66 | 182 | 60 |
| 2010 | 221.700 | 241.800 | 91,7 | 132 | 83 | 49 | 1.679 | 15 | 58 | 174 | 60 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
