From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2006 tenia 47.200 batejats d'un total de 48.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Mario Ceccobelli.
| Dioecesis Eugubina | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Úmbria | |||||
| Parròquies | 39 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 54.825 (2019) (58,95 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 930 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle v | ||||
| Patrocini | Sant Ubaldo | ||||
| Catedral | Santi Mariano e Giacomo | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Mario Ceccobelli | ||||
| Lloc web | gubbio.chiesacattolica.it | ||||
La diòcesi comprèn el territori de diversos municipis de les províncies de Perusa i Pesaro i Urbino: Cantiano, Costacciaro, Gubbio, Scheggia e Pascelupo, Umbertide i Valfabbrica.
Limita amb el bisbat de Città di Castello (a nord i a est), Perusa-Città della Pieve i Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (al sud) i Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (a oest).
La seu arquebisbal es troba a la ciutat de Gubbio, on es troba la basílica catedral dels Sants Marià i Jaume; sobre el mont Ingino, que corona Gubbio, es troba la basílica de Sant Ubald.
El territori està dividit en 4 vicariats i 39 parròquies.
Mitjançant els escrits de sant Jeroni tenim la certesa de l'existència d'una diòcesi a Gubbio almenys des del segle iv, sent per tant, pel que fa a la fundació, un dels més antics del centre d'Itàlia.
Vers a la segona meitat del segle v va tenir lloc el martiri del soldat Verecondo, sobre la tomba del qual sorgí una abadia benedictina. Cap a final del segle v les restes de set màrtirs africans Secondo, Secondino, Agapito, Emiliano, Antonio, Tertulla, Mariano i Giacomo) van ser portats a Gubbio: per a dos d'aquests màrtirs (Giacomo i Mariano) sant Agustí havia pronunciat dos sermons. Al voltant del culte a aquests dos sants es consolidà la identitat eclesial de la ciutat i molts bisbes de Gubbio de l'època van ser citats com a Episcopus Sancti Mariani.
El primer bisbe històricament documentat és Decenzio, mencionat a una carta del Papa Innocenci I del 416, a la qual el pontífex es refereix als praedecessores tui, indici que altres bisbes havien precedit a Decenzio, com a mínim des del segle iv. El segon bisbe conegut és Gaudioso, mencionat en una carta del Gregori Magne del 599 com a visitador de l'església de Tadinum. A la darreria de l'edat antiga i a l'alta edat mitjana la diòcesi formava part de la zona d'influència de Ravenna, en estar situada al corredor que unia les parts septentrional i meridional de l'Exarcat de Ravenna.
La invasió dels magiars i dels àvars del 917 va causar un dany irreparable a la ciutat i al territori i arrasà el que quedava de l'antic esplendor. El renaixement eclesiàstic i territorial es deu principalment a l'atracció de nombrosos monestirs al pas del segle x a l'xi (San Donat de Pulpiano, fundat per monjos irlandesos, Santa Maria di Sitria i Fonte Avellana camaldulesos, esdevingueren centres d'atracció cultural gràcies a Pere Damià).
Al bisbe Ubaldo Baldassini (1129-1160) se li deu la reconstrucció de la ciutat i la catedral (destruïda per un incendi el 1126), la reforma i renaixement espiritual del clergat, dels canonges catedralicis (que adoptaren la regla Portuensa) i del poble, l'organització de les parròquies rurals i la defensa de les llibertats civils. Sant Ubald és el patró de la ciutat.
A la primera meitat del segle xv, durant gairebé un segle, Gubbio va ser la primera ciutat del ducat dels Montefeltro i Della Rovere, i la seu va ser ocupada per una sèrie de bisbes cardenals de primer nivell en la història de l'Església (Girolamo i Francesco Della Rovere, Antonio Ferrero, Federico Fregoso, Pietro Bembo, Giacomo Savelli o Marcello Cervini, elegit papa sota el nom de Marcel II).
El bisbe Marcello Cervini (1544-1555) i el seu successor Giacomo Savelli (1555-1560) van marcar un renaixement per a la vida eclesiàstica: van formar el capítol catedralici i la cúria episcopal, van crear l'arxiu i el seminari diocesans, van reorganitzar la xarxa parroquial, van aplicar les noves disciplines litúrgiques, van reformar la disciplina clerical i van començar les seves visites pastorals.
Amb l'extinció de la dinastia dels della Rovere i el retorn a Gubbio a la dependència directa de Roma, s'inicià el declivi de la ciutat que esdevingué un petit centre de província: la diòcesi passà d'estar immediatament subjecta a la Santa Seu a ser sufragània del metropolità d'Urbino (4 de juny de 1563). No obstant això, els bisbes de Gubbio no van acceptar de bon grat aquesta situació, considerant-se sempre com a subjectes a la Santa Seu. Els desacords entre el metropolità d'Urbino i el bisbe de Gubbio es van perllongar fins al segle xviii, quan el Papa Benet XIII va haver d'intervenir novament el 23 de maig de 1725 per reafirmar els drets metropolitans de l'arquebisbat d'Urbino sobre la seu de Gubbio.
Entre els bisbes posteriors de Gubbio cal destacar Alessandro Sperelli (1644-1671) qui va fer restaurar la catedral (reconsagrada el 22 de setembre de 1652) i erigí la capella de la Mare de Déu, funda el primer nucli de la biblioteca Sperelliana i celebrà un important sínode; i Giuseppe Pecci (1841-1855), que va rebre el capel cardenalici i va tenir una part considerable en la redacció del document mitjançant el qual Pius IX proclamà el dogma de la Immaculada Concepció i l'elaboració del Sillabo.
Amb l'erecció de la diòcesi de Pergola el 1818, va perdre una part important del seu territori històric sobre el marge de les Marques, incloent-hi l'abadia de Fonte Avellana; però a canvi d'aquesta pèrdua, la diòcesi tornà a quedar subjecta immediatament a la Seu Apostòlica.
El 15 d'agost de 1972 la diòcesi passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Perusa.
Entre 1972 i 1981 la diòcesi quedà unida in persona episcopi a la de Città di Castello amb el bisbe Cesare Pagani.
Des del 2014, un antic lligam d'història i de fe[1] que es remunta a l'edat mitjana, uní la parròquia de Villa Garibaldi, a la província de Màntua, a la diòcesi de Gubbio.[2]
El 2006, l'arxidiòcesi tenia 47.200 batejats sobre una població de 48.000 persones, equivalent al 98,3% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 55.000 | 55.000 | 100,0 | 82 | 53 | 29 | 670 | 32 | 154 | 65 | |
| 1970 | 48.000 | 48.000 | 100,0 | 73 | 54 | 19 | 657 | 21 | 130 | 67 | |
| 1980 | 47.150 | 47.200 | 99,9 | 68 | 47 | 21 | 693 | 23 | 96 | 67 | |
| 1990 | 47.950 | 48.000 | 99,9 | 62 | 41 | 21 | 773 | 1 | 21 | 65 | 40 |
| 1999 | 47.900 | 48.000 | 99,8 | 58 | 38 | 20 | 825 | 7 | 23 | 112 | 40 |
| 2000 | 47.800 | 48.000 | 99,6 | 56 | 36 | 20 | 853 | 7 | 21 | 111 | 40 |
| 2001 | 47.800 | 48.000 | 99,6 | 58 | 38 | 20 | 824 | 7 | 22 | 113 | 40 |
| 2002 | 47.800 | 48.000 | 99,6 | 52 | 32 | 20 | 919 | 7 | 22 | 83 | 40 |
| 2003 | 47.200 | 48.000 | 98,3 | 51 | 31 | 20 | 925 | 7 | 20 | 87 | 40 |
| 2004 | 47.200 | 48.000 | 98,3 | 50 | 31 | 19 | 944 | 8 | 19 | 87 | 39 |
| 2006 | 47.200 | 48.000 | 98,3 | 47 | 28 | 19 | 1.004 | 12 | 21 | 86 | 39 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
