From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2013 sumava amb 62.600 batejats sobre 64.200 habitants. Actualment està dirigida pel bisbe Domenico Cancian, F.A.M.
| Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Úmbria | |||||
| Parròquies | 60 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 64.700 (2019) (78,9 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 820 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle vii[1] | ||||
| Patrocini | San Florido | ||||
| Catedral | Santi Florido e Amanzio | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Domenico Cancian, F.A.M. | ||||
| Lloc web | www.cittadicastello.chiesacattolica.it | ||||
La diòcesi comprèn sis municipis de l'Alta Vall del Tíber, tots ells a la província de Perusa: Città di Castello, Citerna, Monte Santa Maria Tiberina, Montone, Pietralunga i San Giustino.
La seu episcopal es troba a Città di Castello, on es troba la catedral Santi Florido e Amanzio.
El territori està dividit en 60 parròquies, entre les quals la més populosa és la de San Giustino Martire, a San Giustino, que té uns 7.000 fidels. La parròquia menys poblada és Pieve de 'Saddi, amb només un centenar d'habitants, vinculats amb l'origen del cristianisme a l'Alta Vall del Tíber. Les parròquies s'agrupen en tres zones pastorals: Nord, Central i Sud. El 15 de juny de 2011 el bisbe Domenico Cancian formà 11 unitats pastorals que agrupen totes les parròquies, en les tres àrees pastorals.
El territori diocesà és particularment ric en santuaris marians, freqüents en les diverses àrees pastorals: Santa Maria a Petriolo, Santa Maria de Fàtima a Renzetti (Pastoral Zona Nord), Santa Maria delle Grazie a Citta di Castello, Santa Maria di Belvedere (Zona Pastoral Centre), Santa Maria de l'Assumpció (Muntanya Santa Maria Tiberina), Santa Maria del Trànsit a Canoscio, Nostra Senyora dels Remeis a Pietralunga, Madonna dei Confini a Montone.
El bisbe està assistit pel consell pastoral, el concili presbiteral i pel col·legi de consultors.
Els càrrecs i altres òrgans de la cúria episcopal es divideixen en quatre àrees: Evangelització i de l'anunci, Litúrgia, Caritat, Cultura i Comunicació Social. Cada oficina i el centre pastoral diocesà es refereix a una d'aquestes quatre àrees. El vicari general, també actua com a moderador de la cúria.
En termes de participació estan actius des del moment en què el Ministeri de la Joventut Diocesana i el Consell Diocesà de Laics.
L'evangelització de l'Alta Vall del Tíber s'atribueix al màrtir romà Sant Crescenziano, va morir durant la persecució de Dioclecià el 303. En primer bisbe conegut històricament de Città di Castello és Eubodio, episcopus Tifernas, present al sínode romà convocat pel Papa Hilari el 465.
A la segona meitat del segle vi, la ciutat es reorganitza pel bisbe Sant Florido que en morir (ocorreguda l'any 599 o l'any 600) serà venerat com a sant patró.[2] Entre els segles vii i viii hi ha una expansió als Apenins, inclosos els territoris que van pertànyer a la diòcesi de Tifernum Metaurense (avui Sant'Angelo in Vado).
En 1012 va començar la restauració de la catedral, acabada en 1032. En aquesta època, la catedral va ser oficiada pels canonges regulars, que seguien la regla de Sant Agustí. L'arxiu capitular de Citta di Castello conserva un manuscrit important del segle xii, ara exhibit al Museu de la Catedral, on es descriu el funcionament del capítol catedralici. En 1143 el cardenal Guido de Città di Castello va ser elegit papa amb el nom de Celestí II (1143-1144). Hi hagué una important presència monàstica masculina (en 1126 els monestirs són dotze); entre el segles XII i xiii hi hagué alguns monestirs femenins.
Amb el bisbe Giovanni II (1206/1207-1226) s'obrí un període de gran vitalitat, va continuar amb la bisbes Matteo (1229-1234) i Niccolò (1265-1279). Des dels anys 30 del segle XIII són presents diversos ordes mendicants i s'estenen dins dels monestirs femenins damianits, agustins i benedictins. Durant el segle xiii es troben les primeres confraries laiques; també és significativa la presència de comunitats de penitents. Als segles xiii i xiv es desenvolupà l'eremitisme rural i la reclusió voluntària. En aquesta adaptació de teixit eclesial, al segle xiv, els jesuats i els frares de l'Observança menor; al segle següent, aquests últims es van instal·lar també a Sansepolcro. En 1325 dues esglésies van ser agregades a la nova diòcesi de Cortona.[3]
Cap al final del segle xiii Città di Castello es veu afectada per l'interdetto per negar-se a pagar el cens a la Santa Seu: al maig de 1279 el capítol hagué d'elegir un nou bisbe a un quilòmetre i mig fora de la ciutat. La ciutat estava a les urpes de la discòrdia entre les faccions oposades de güelfs i gibel·lins, provocant incendis, robatoris i destrucció, encara que fos a costa dels béns de la diòcesi. El 13 de març de 1292 es pogué arribar a una pau i es retirà l'interdetto.
En 1283 esclatà un conflicte de competència entre l'abat de Sansepolcro, Zeno, i el bisbe de Città di Castello, Giacomo Cavalcanti, que havia anat a Sansepolcro per celebrar la Pasqua, vist el dubte que pesava sobre Città di Castello. L'alcalde, Rosso da San Michele, empenyé a la gent a cridar amenaces de mort contra el bisbe i la seva família, de manera que Sansepolcro també fou colpejat amb l'interdetto episcopal. L'abat Zeno, en no reconèixer la jurisdicció del bisbe, ignorà l'intedetto i celebrà solemnement els ritus litúrgics, rebent així l'excomunió del bisbe. El conflicte acabà momentàniament quan Zeno va ser succeït per l'abat Bindo; no obstant això, les demandes d'independència dels abats de Sansepolcro es repetirien al llarg del segle XIV i el següent.
Des de 1356 la catedral va iniciar de nou les restauracions, que es prolongaren durant molt de temps. Part dels treballs es realitzaren al principi del segle xvi, i és bisbe sant Giulio Vitelli.
El 18 de setembre de 1520 la diòcesi cedí una part del seu territori per a la creació de la diòcesi de Sansepolcro.
Entre els segles XV i xvii l'acumulació de càrrecs pels bisbes determinà alguns períodes de no residència a la diòcesi. Un primer treball d'implementació dels decrets tridentins és liderat pel bisbe Costantino Bonelli (1560-1572), que va celebrar dos sínodes (1564 i 1568). L'evolució tridentina dels convents de monges fou bastant ràpida. El 1540 la catedral va ser consagrada, on en 1542 va començar la pràctica de les Quaranta Hores; i el 1578 el capítol dels canonges fou secularitzat.[4]
El nou edifici del seminari es va ampliar posteriorment i es va acabar en 1752 . En 1758, durant la vacant després de la mort de Papa Benet XIV la població esclatà en disturbis contra els Estats Pontificis. L'any després les condemnes dels sediciosos van ser greus, però el bisbe Giovanni Battista Lattanzi va ser capaç d'insistir fins al punt que va arribar a aconseguir que les gràcies fossin cada vegada més grans, fins a l'absolució general, que es va celebrar a la ciutat juntament amb el seu promotor.
El 15 d'agost de 1972 la diòcesi, fins llavors immediatament subjecta a la Santa Seu, va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesis de Perusa (avui arxidiòcesi de Perusa-Città della Pieve).
De 1972 a 1981 la diòcesi es va unir in persona episcopi a la de Gubbio amb el bisbe Cesare Pagani.
El 27 de maig de 2007 va ser beatificat el bisbe de Citta di Castello Carlo Liviero (1866-1932), la memòria litúrgica es fixà el 30 de maig.
El 15 de juny de 2011 el bisbe Domenico Cancian va presentar el pla de reorganització de la diòcesi sobre la base de la constitució d'11 unitats pastorals dins de les tres àrees de pastorals.
El 3 de juny 2014 el sacerdot Mons. Nazzareno Marconi va ser nomenat pel Papa Francesc bisbe de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia.
Actualment es porten a la causa de canonització de la Beata Margarida da Città di Castello, o Metola (nascut a Mercatello sul Metauro), laica que va viure entre 1287 i 1320 i vinculat a l'Orde dels Dominics.
El 2014 havia presència a la diòcesi de les següents comunitats religioses masculines:
El 2014 havia presència a la diòcesi de les següents comunitats religioses femenines:
El 2014 havia presència a la diòcesi dels següents instituts seculars femenins
A finals del 2013, l'arxidiòcesi tenia 62.600 batejats sobre una població de 64.200 persones, equivalent al 97,5% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 66.618 | 66.710 | 99,9 | 130 | 120 | 10 | 512 | 11 | 249 | 156 | |
| 1970 | 63.640 | 63.730 | 99,9 | 111 | 102 | 9 | 573 | 9 | 251 | 156 | |
| 1980 | 59.713 | 60.075 | 99,4 | 94 | 85 | 9 | 635 | 9 | 225 | 158 | |
| 1990 | 58.695 | 58.745 | 99,9 | 76 | 69 | 7 | 772 | 4 | 9 | 208 | 60 |
| 1999 | 58.700 | 59.472 | 98,7 | 73 | 59 | 14 | 804 | 8 | 14 | 188 | 60 |
| 2000 | 58.700 | 59.472 | 98,7 | 75 | 62 | 13 | 782 | 10 | 13 | 185 | 60 |
| 2001 | 58.710 | 59.463 | 98,7 | 74 | 61 | 13 | 793 | 10 | 16 | 178 | 60 |
| 2002 | 58.720 | 59.472 | 98,7 | 79 | 66 | 13 | 743 | 10 | 16 | 170 | 60 |
| 2003 | 58.830 | 60.356 | 97,5 | 77 | 64 | 13 | 764 | 10 | 14 | 165 | 60 |
| 2004 | 58.840 | 60.370 | 97,5 | 75 | 64 | 11 | 784 | 10 | 13 | 160 | 60 |
| 2006 | 58.900 | 60.060 | 98,1 | 71 | 60 | 11 | 829 | 9 | 11 | 131 | 60 |
| 2007 | 61.483 | 62.683 | 98,0 | 73 | 58 | 15 | 858 | 11 | 18 | 126 | 60 |
| 2013 | 62.600 | 64.200 | 97,5 | 65 | 50 | 15 | 963 | 11 | 18 | 134 | 60 |
La diòcesi de Città di Castello actualment està portant els processos de canonització de la beata Margherita di Città di Castello i del beat Carlo Liviero, davant de la Congregació per a les Causes dels Sants, i el reconeixement del títol de Doctor de l'Església per a santa Veronica Giuliani davant de la Congregació de la doctrina de la Fe
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
