From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto. El 2010 tenia 843.229 batejats d'un total de 923.830 habitants. Actualment està regida pel bisbe Giuseppe Zenti.
Dioecesis Veronensis | |||||
Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Itàlia | |||||
Vèneto | |||||
Parròquies | 381 | ||||
Població humana | |||||
Població | 940.289 (2017) (307,99 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 3.053 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | segle iii | ||||
Esdeveniment clau | |||||
Patrocini | San Zeno San Pere màrtir Sants Fermo i Rustico | ||||
Catedral | Santa Maria Matricolare | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Giuseppe Zenti | ||||
Lloc web | diocesiverona.it |
La diòcesi comprèn la major part de la província de Verona i una petita part de la província de Brescia (la zona sud i sud-oest del llac de Garda); a més d'una parròquia que es troba a la província de Rovigo. Limita al nord amb l'arxidiòcesi de Trento, a est amb la diòcesi de Vicenza, al sud amb les diòcesis de Pàdua i d'Adria-Rovigo, i a oest amb les de Màntua i de Brescia.
La seu episcopal és la ciutat de Verona, on es troba la catedral de Santa Maria Matricolare.
El territori està dividit en 381 parròquies, agrupades en 18 arxiprestat: Verona centro, Verona nord-ovest, Verona nord-est, Verona sud, Cadidavid, Lago veronese, Lago bresciano, Caprino, Valpolicella, Valpantena-Lessinia centrale, Val d'Illasi, Bussolengo, Villafranca, Soave-San Martino, Ronco, Bovolone-Cerea, Isola della Scala-Nogara i Legnago.
Els orígens de l'Església a Verona són coneguts gràcies al Carmen Pipinianum del segle ix, que inclou una llista dels primers vuit bisbes, des de sant Euprepio de Verona a sant Zeno, que va morir entre el 372 i el 380, que, segons la tradició, «reduxit Veronam ad baptismum».[1] És de destacar també la famosa Pianeta de Ravenna (anomenat Velo di Classe), en el qual no només apareixen els bisbes de Verona, sinó també sants i bisbes d'altres diòcesis, venerats a Verona al segle ix. Segons Lanzoni, aquests dos documents transmeten un catàleg dels bisbes que, «atesa l'antiguitat dels mateixos, derivats dels díptics, com a intactes i genuïns.»[2] El primer bisbe històricament documentat és Lucillo, el sisè del catàleg, que va participar en el Concili de Sardica del 342/343.
L'episcopat d'Euprepio apareix no es col·loca abans del període temporal de la pau donada a l'Església sota l'emperador Gal·liè (260). Al mateix Carmen s'esmenten Sant Fermo i sant Rustico, martiritzats a Verona, probablement en temps de l'emperador Maximià. L'existència de Sant Zeno, que va ser contemporani de sant Ambròs de Milà i autor d'una sèrie d'escrits religiosos, està històricament testificada per documents antics. També sabem que en l'època de Sant Zeno, el paganisme estava encara profundament arrelat a Verona, especialment al camp. Després del bisbe Siagrius, la diòcesi de Verona va passar a dependre de la metròpoli de Milà a la d'Aquileia.
Ratoldo, bisbe a principis del segle ix, imposà la vida comunitària als canònica (806) i reorganitzat el clergat. Entre els mestres de la seva escola estava el diaca Pacifico, un gran coneixedor del grec i hebreu. Raterio (meitat del segle x) va ser en canvi un autor distingit, que afavorí l'aprenentatge i la fundació de l'escola de la catedral.
El Papa Luci III va morir a Verona el 1183 després de reunir-se a la ciutat amb Frederic Barbarroja i d'haver celebrat un sínode, durant l'episcopat d'Ognibene, canonista conegut. També a Verona es va dur a terme el conclave que va triar a Urbà III, que va passar la major part del seu curt pontificat a Verona.
En aquest mateix període, durant l'episcopat del cardenal Adelardo, la ciutat de Verona es dividí en parròquies. El 1336 el nombre de parròquies de la ciutat era de 52.
Al segle xiii, els bisbes de Iacopo di Braganze i Gerardo Cossadoca van ser exiliats per Ezzelino da Romano. Fins i tot el bisbe Manfredo Roberti va patir insults i persecució per part dels gibel·lins. En 1276 es va celebrar un sínode contra els càtars, que eren molts, fins i tot entre el clergat. Una mica més de vint anys abans que fos assassinat (1252) i canonitzat (1253) Pere de Verona, un inquisidor dominic Verona que havia portat amb energia la repressió de l'heretgia.
El 1338 el bisbe Bartolomeo della Scala va ser assassinat pel seu nebot Mastino, Senyor de Verona. Això va comportar que Benet XII revoqués a la família della Scala el privilegi de nomenar bisbes. Al mateix segle el bisbe Pietro della Scala va tractar en va de portar els canonges que van obeir el patriarca d'Aquilea sota el control del seu bisbe. No obstant això, quan els Visconti van conquerir Verona, el bisbe Pietro va ser desterrat.
Al segle xv el bisbe Francesco Condulmer va instituir una escola d'acòlits per donar prestigi al culte i capacitació al clergat. La nova escola reemplaçà la vella escola de la catedral, que s'havia retirat amb l'establiment de la universitat. Cap al final del segle, el cardenal Giovanni Michiel va restaurar la catedral i el palau episcopal.
En 1751 la supressió del Patriarcat d'Aquilea, de la que sempre havia depès Verona, va posar fi a les disputes entre el bisbe i els canonges, que fins llavors havien estat subjectes al Patriarca. Simultàniament Verona va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi d'Udine.
L'1 de maig de 1818, en virtut de la butlla De salute Dominici gregis del Papa Pius VII, Udine va esdevenir un simple bisbat i Verona va esdevenir sufragània de la seu metropolitana de Venècia.
Al segle xix es va ser fundar a Verona la Congregació dels Estigmatins. Al mateix segle també va ser molt important per a l'activitat de Sant Daniel Comboni, que va fundar un institut missioner a Verona i després una congregació religiosa dedicada a les missions a l'Àfrica. L'institut Comboni té els seus orígens en una institució existent fundada pel Pare Nicolás Mazza.
En 2006 Verona acullí el IV Congrés Nacional i va ser visitada per Papa Benet XVI.
A finals del 2010, la diòcesi tenia 843.229 batejats sobre una població de 923.830 persones, equivalent al 91,3% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 645.159 | 645.402 | 100,0 | 915 | 679 | 236 | 705 | 422 | 3.280 | 319 | |
1970 | 713.513 | 717.613 | 99,4 | 1.195 | 714 | 481 | 597 | 681 | 3.439 | 368 | |
1980 | 757.337 | 778.330 | 97,3 | 1.155 | 695 | 460 | 655 | 3 | 778 | 3.940 | 379 |
1990 | 771.500 | 799.829 | 96,5 | 1.190 | 720 | 470 | 648 | 13 | 685 | 3.635 | 379 |
1999 | 758.000 | 787.668 | 96,2 | 1.173 | 735 | 438 | 646 | 18 | 625 | 2.650 | 381 |
2000 | 750.000 | 828.279 | 90,5 | 1.115 | 715 | 400 | 672 | 18 | 611 | 2.570 | 381 |
2001 | 750.000 | 829.000 | 90,5 | 1.091 | 691 | 400 | 687 | 18 | 694 | 2.490 | 381 |
2002 | 785.000 | 845.926 | 92,8 | 1.095 | 695 | 400 | 716 | 18 | 590 | 2.534 | 381 |
2003 | 778.000 | 837.948 | 92,8 | 1.080 | 700 | 380 | 720 | 18 | 601 | 2.300 | 381 |
2004 | 775.000 | 845.021 | 91,7 | 1.059 | 689 | 370 | 731 | 18 | 574 | 1.953 | 380 |
2010 | 843.229 | 923.830 | 91,3 | 996 | 649 | 347 | 846 | 31 | 522 | 2.240 | 381 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.