From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus. Al 2013 tenia 355.900 batejats sobre una població de 412.082 habitants. Actualment està regida pel bisbe Philippe Mousset.
| Dioecesis Petrocoricensis | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 França | |||||
 Nova Aquitània | |||||
| Parròquies | 28 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 432.580 (2019) (47,75 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | francès | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 9.060 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle iii | ||||
| Catedral | Sant Frontó | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Philippe Mousset | ||||
| Lloc web | catholic-dordogne.cef.fr | ||||
| |||||
.JPG)
La diòcesi comprèn el departament francès de Dordonya.
La seu episcopal és la ciutat de Perigús, on es troba la catedral de Sant Frontó i l'excatedral de Sant Esteve. A Sarlat-la-Canéda es troba la catedral de Sant Sacerdot.
El territori s'estén sobre 9.060 km² dividit en 28 parròquies.
La diòcesi està testificada a partir del segle iv, sufragània de l'arxidiòcesi de Bordeus, seu metropolitana de la província romana de l'Aquitània segona.
La tradició considera Saint Frontó el primer bisbe de Perigús, encara que algunes biografies dels segles X i xiii han identificat una identitat amb un sant egipci homònim de Nitria. El primer bisbe del qual hi ha registres històrics és Patern, que va ocupar la diòcesi a partir de mitjan segle iv i que va ser deposat el 360 com a partidari de l'arrianisme.
Al segle ix la ciutat va ser atacada pels normands i, en aquest període, es va interrompre el catàleg dels bisbes, encara que tradicionalment es van esmentar bisbes d'existència dubtosa. La diòcesi es va reprendre a final del segle x amb el bisbe Frotari, que va fundar un monestir en honor de sant Frontó al poble de Puy-Saint-Front.
El 13 d'agost de 1317 va cedir una part del seu territori per tal que s'erigís de la diòcesi de Sarlat.[1]
Durant les guerres de religió del segle xvi, Perigús va ser conquistada pels calvinistes el 1575 i va romandre a les seves mans fins al 1581. En aquest context, molts monuments catòlics van ser destruïts, la catedral de Saint-Étienne-de-la-Cité va ser danyada (1577), i les relíquies de Saint Frontó van ser llançades al Dordonya.
El 1624, el bisbe François de la Béraudière va establir el seminari diocesà. El 1669 la catedral va ser traslladada de l'antiga església de Sant Esteve fins a l'església de San Frontó.
Després del concordat del 29 de novembre de 1801, i mitjançant la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII, la diòcesi va ser suprimida i el seu territori va ser incorporat a la diòcesi d'Angulema.
Al juny de 1817 es va establir un nou concordat entre la Santa Seu i el govern francès, seguit el 27 de juliol per la butlla Commissa divinitus, amb la qual el papa va restaurar la seu de Perigús. També es va nomenar un nou bisbe, Alexandre de Lostanges-Saint-Alvère. No obstant això, el concordat no va entrar en vigor, ja que no va ser ratificat pel Parlament de París, i l'erecció de la diòcesi i el nomenament del bisbe no van tenir efecte. La diòcesi es va restablir de manera definitiva el 6 d'octubre de 1822 amb la butlla Paternae charitatis del Papa Pius VII, amb territori desmembrat de la diòcesi d'Angulema.
El 17 de juny de 1854 els bisbes de Perigús van guanyar el dret a afegir al seu títol el de la diòcesi suprimida de Sarlat, la seu està inclòs en els límits diocesans.
A finals del 2013, la diòcesi tenia 355.900 batejats sobre una població de 412.082 persones, equivalent al 86,4% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 381.000 | 386.000 | 98,7 | 359 | 334 | 25 | 1.061 | 40 | 536 | ||
| 1969 | 360.000 | 374.073 | 96,2 | 255 | 229 | 26 | 1.411 | 28 | 520 | 126 | |
| 1980 | 367.000 | 374.000 | 98,1 | 222 | 180 | 42 | 1.653 | 1 | 74 | 420 | 538 |
| 1990 | 387.000 | 395.000 | 98,0 | 172 | 146 | 26 | 2.250 | 4 | 64 | 332 | 538 |
| 1999 | 303.000 | 394.000 | 76,9 | 148 | 130 | 18 | 2.047 | 7 | 52 | 275 | 30 |
| 2000 | 304.000 | 396.000 | 76,8 | 148 | 133 | 15 | 2.054 | 9 | 49 | 270 | 30 |
| 2001 | 305.000 | 396.000 | 77,0 | 147 | 130 | 17 | 2.074 | 9 | 53 | 240 | 30 |
| 2002 | 280.000 | 390.000 | 71,8 | 139 | 123 | 16 | 2.014 | 9 | 52 | 220 | 30 |
| 2003 | 290.000 | 390.000 | 74,4 | 137 | 122 | 15 | 2.116 | 9 | 55 | 191 | 30 |
| 2004 | 290.000 | 390.000 | 74,4 | 117 | 101 | 16 | 2.478 | 11 | 42 | 214 | 30 |
| 2013 | 355.900 | 412.082 | 86,4 | 91 | 77 | 14 | 3.910 | 9 | 44 | 140 | 28 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
