From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana. La primera, en ordre cronològic, foren els governants del Jutjat de Gallura a mitjans del segle xiii originaris de la ciutat de Pisa; i la segona, i més coneguda, els governants del Ducat de Milà entre 1277 i 1447.
Qualsevol vincle entre les dues famílies de Pisa/Gallura i Milà encara no s'ha demostrat.
La primera notícia d'un membre de la família Visconti a la ciutat de Pisa fou Albert, el qual fou nomenat "patrici" de la ciutat. El fill d'aquest, Eldizio, tingué el títol de patrici i cònsol entre 1184 a 1185. Ara bé, els descendents d'aquest, Lambert i Ubald I, foren els que aconseguiren col·locar la família en un lloc preeminent a la República de Pisa, aconseguint el títol de podestà.
En 1212 es completa una anarquia a Pisa entre diverses faccions, algunes a favor i altres en contra dels Visconti. A mitjans de gener de 1213, Guillem Salusi IV de Càller va encapçalar una coalició contra els Visconti, aconseguint la victòria en la batalla de Massa sobre les forces combinades de Lucca i Ubald I Visconti. Després d'aquesta batalla Pisa dividí el govern en una tetrarquia, una de les quals, el Jutjat de Gallura, recaigué en un membre dels Visconti.
A Sardenya Eldizio es casà amb una filla de Pere de Càller-Torres, que es va convertir en la mare de Lambert i Ubald. El 1207 Lambert es casà amb Elena de Lacon, hereva de Barisó I de Lacon, assegurant-se així el control sobre el cantó nord-est de l'illa, amb capital a Civita. El 1215, ell i Ubald van establir la seva hegemonia sobre el Jutjat de Càller, situat al sud de l'illa, i gràcies a diverses aliances matrimonis aconseguí el poder també al Jutjat de Torres.
Els historiadors situen els orígens dels Visconti de Milà en una família de capitans, als quals l'arquebisbe de Milà Landulf de Milà els concedí diverses explotacions agràries vers el 990. El fundador, però, de la Dinastia Visconti establerta a Milà fou Otó Visconti, el qual va aconseguir arrabassar el control de la ciutat als Della Torre l'any 1277.
El Visconti va governar Milà fins a començaments dels anys del Renaixement, primer com a titulars del Senyoriu de Milà i, a partir de 1395, com a titulars del Ducat de Milà gràcies al poderós Joan Galeàs Visconti, que va gairebé va assolir unificar el nord de la península Itàlica. La Dinastia Visconti finalitzà el seu mandat sobre Milà a la mort, sense descendència masculina, de Felip Maria Visconti l'any 1447, el qual fou succeït per la República Ambrosiana i posteriorment pel seu gendre Francesc I Sforza, membre de la Dinastia Sforza.
Arxiducat d'Àustria
Comtat de Gorizia
Comtat de Niça
Comtat de Provença
Comtat de Savoia
Diòcesi de Chur
Diòcesi de Trento
Ducat de Milà
Estats Pontificis
Marquès de Ferrara
Marquès de Malaspina
Marquès de Màntua
Marquès de Monferrat |
Marquès de Saluzzo
Patriarcat d'Aquileia
República de Florència
República de Gènova
República de Venècia
Regne de França
Regne de Nàpols
Regne de Sicília
Signoria de Ravenna
Signoria de Rímini
Signoria d'Urbino
Valais Altres Estats |
Umbert | +-Otó (1207-1295), arquebisbe | +-Teobald | +-Mateu I (1250-1322), senyor de Milà | +-Galeàs I (1277-1328) | | | +Assó (1302-1339) | +-Lluc (1292-1349) | +-Joan (1290-1354) | +-Esteve (?-1327) | +-Mateu II (1319-1355) | +-Bernabé (1323-1385) | +-Galeàs II (1320-1378) | +-Joan Galeàs (1351-1402), primer duc de Milà | +-Valentina (1366-1408), casada amb Lluís I d'Orleans | +-Joan Maria (1388-1412) | +-Felip Maria (1392-1447) | +-Blanca Maria (1425-1468), casada amb Francesc I Sforza
Descendents dels Visconti són també Tebaldo Visconti, que va esdevenir papa amb el nom de Gregori X; i el cineasta Luchino Visconti.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.