mineral halur From Wikipedia, the free encyclopedia
L'atacamita és un mineral de coure de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la regió xilena d'Atacama, on va ser descoberta el 1801. Pertany i dona nom al grup de l'atacamita.
Atacamita | |
---|---|
Prismes d'atacamita, de Xile | |
Fórmula química | Cu₂Cl(OH)₃ |
Epònim | desert d'Atacama |
Localitat tipus | Regió d'Atacama |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 03.DA.10a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DA.10a |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.01 |
Dana | 10.1.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics prims, fibrós, granular, compacte, massiu |
Estructura cristal·lina | a = 6.03 Å, b = 9.12 Å, c = 6.865 Å; Z = 4 |
Grup puntual | ortoròmbic dipiramidal |
Color | verd, verd maragda, verd fosc, verd negròs |
Macles | contacte i penetració amb agrupacions maclades complexes |
Exfoliació | pertfecte {010} |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 3 a 3,5 |
Lluïssor | vítria a adamantina |
Color de la ratlla | verd poma |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Gravetat específica | 3,745 a 3,776 |
Densitat | 3,76 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.831 nβ = 1.861 nγ = 1.880 |
Birefringència | δ = 0.049 |
Pleocroisme | X = verd clar; Y = groc-verd; Z = verd grasós |
Angle 2V | calculada: 74° |
Dispersió òptica | r < v, forta |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Ata |
Referències | [1] |
L'atacamita és polimorfa amb la botallackita, la clinoatacamita i l'anatacamita. Pertany al sistema ortoròmbic i la seva lluentor és vítria a adamantina. Es pot alterar a malaquita i crisocol·la, creant pseudomorfs. El seu color característic és una tonalitat entre el verd maragda i el verd fosc.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atacamita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.
S'ha demostrat que l'atacamita és un dels components de les mandíbules d'algunes espècies de Glycera.[2]
És un mineral relativament rar, format a partir d'altres minerals de coure primaris en l'oxidació o la zona de meteorització en climes àrids. També s'ha trobat com a producte de sublimació volcànica procedent de dipòsits de fumaroles, com a producte d'alteració de sulfurs en fumaroles negres, i com a alteració d'objectes antics de bronze i coure. Es presenta en associació amb cuprita, guix, brochantita, linarita, caledonita, malaquita, crisocol·la i els seus polimorfs.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès),[3] a la concessió San José (Xóvar, Alt Palància),[4] i a la mina La Amorosa (Vilafermosa, Alt Millars).[5]
El grup de l'atacamita de minerals està compost per les següents espècies: anatacamita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, gillardita, haydeeita, herbertsmithita, kapellasita, leverettita i paratacamita.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.