Clinoatacamita

La clinoatacamita és un mineral de la classe dels halurs, que pertany al grup de l'atacamita. Rep el seu nom en al·lusió a la seva morfologia monoclínica i per la seva relació amb l'atacamita.

Clinoatacamita
Cristalls verds de clinoatacamita
Fórmula química	Cu₂(OH)₃Cl
Epònim	sistema monoclínic i atacamita
Localitat tipus	Chuquicamata, Districte de Chuquicamata, Calama, Província d'El Loa, Regió d'Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DA.10b
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DA.10b
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,157(2) Å; b = 6,814(3) Å; c = 9,105(5) Å; β = 99,65(4)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	verd a negre verdós fosc, blau verdós
Macles	molt comunes en {100}
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	verd a blanc
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,830 nβ = 1,850 nγ = 1,880
Birefringència	δ = 0,050
Angle 2V	mesurat: 75°, calculat: 80°
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1993-060
Símbol	Cata
Referències	[1]

Característiques

La clinoatacamita és un element químic de fórmula química Cu₂(OH)₃Cl. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. Es confon fàcilment amb la paratacamita, amb la qual es troba estretament relacionada.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinoatacamita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: atacamita, melanotal·lita, botallackita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.

L'anatacamita és un sinònim de clinoatacamita. Originalment es pensava que era un polimorf separat i triclínic de l'atacamita, la clinoatacamita i la paratacamita, sent visualment indistinguible dels dos últims. Va ser desacreditada per l'Associació Mineralògica Internacional 5 anys després de la seva publicació, en ser considerada una clinoatacamita maclada.^[2]

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Chuquicamata, al districte homònim situat a Calama, a la província d'El Loa (Regió d'Antofagasta, Xile). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines La Amorosa i Cueva de la Guerra Antigua, totes dues a Vilafermosa, a la província de Castelló.