mineral halur From Wikipedia, the free encyclopedia
La connel·lita és un mineral rar de coure de la classe dels halurs. El nom li va donar James Dwight Dana el 1850 en honor del químic escocès Arthur Connell (1794 - 1863), el primer a estudiar aquesta espècie. També és coneguda amb els noms footeita i tallingita.
Connel·lita | |
---|---|
Fórmula química | Cu19SO₄(OH)32Cl₄·3H₂O |
Epònim | Arthur Connell |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 03.DA.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DA.25 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.02 |
Dana | 31.01.01.01 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Color | verd blavós, blau clar |
Exfoliació | no en té |
Duresa | 3 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | verd blavosa clara |
Diafanitat | translúcida |
Gravetat específica | 3,36 |
Densitat | 3,41 |
Birefringència | 0.026 |
Pleocroisme | no |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Cnl |
Referències | [1] |
La connel·lita cristal·litza en el sistema hexagonal. S'acostuma a trobar en forma de flocs de delicats cristalls aciculars de color blau. És isoestructural amb la buttgenbachita, amb la qual forma una sèrie.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la connel·lita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.
Està associada amb altres minerals de coure d'origen secundari, com la cuprita, malaquita, l'atzurita i l'spangolita. La seva presència a Cornualla (Cornwall, en anglès) va ser assenyalada per Philip Rashleigh el 1802, i es va examinar primer químicament per Arthur Connell el 1847. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina de Les Ferreres, a Camprodon (Ripollès, Girona)[3] i a la mina «Iris 18» d'Escornalbou a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.