Xóvar

Xóvar^[1] (en castellà i oficialment, Chóvar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Xóvar

Chóvar (es)
Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 51′ 04″ N, 0° 19′ 15″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Capital	Chóvar
Població humana
Població	312 (2024) (17,04 hab./km²)
Gentilici	Xover, xovera
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància
Superfície	18,31 km²
Altitud	415 m
Limita amb	Aín Eslida Assuévar Alfondeguilla Soneixa
Partit judicial	Sogorb
Dades històriques
Dia de mercat	Dijous i diumenge
Festa patronal	Verge del Roser i Crist de l'Agonia Maig
Identificador descriptiu
Codi postal	12499
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	12056
Codi ARGOS de municipis	12056
Lloc web	chovar.es…

Limita amb Aín, Alfondeguilla, Assuévar, Eslida i Soneixa.

Geografia

La població es troba en el Parc natural de la Serra d'Espadà, per això, encara que el nucli urbà no té una altitud elevada (només 415 metres), sí que existixen cims destacats dins del terme municipal, com ara el Hembrar (859 m), el Puntal de l'Aljub (948 m) o el Bellota (959 m).

A causa de la relativa proximitat al mar –uns escassos 20 km–, té unes condicions climàtiques peculiars, destacant la presència de vents de llevant, que proporcionen una humitat elevada i una relativa frescor. Eixes característiques permeten que la vegetació siga abundant, amb espècies com ara el bruc, el ginebre i la surera.

Història

Hi ha restes del Bronze als jaciments de la Cueva i de la Bellota i ibers al poblat del Rubial. D'origen musulmà, va ser una alqueria dependent del castell d'Assuévar, de la jurisdicció d'Almedíxer. Va ser lloc de moriscos, els quals participaren l'any 1525 en la revolta de la serra d'Espadà. A més, el primer testimoni escrit de la localitat es produïx quan el rei de la taifa de València, Zayd Abu Zayd s'interessa per una localitat de Xóvar acabada de fundar, que s'havia poblat per veïns del castell de Begís.

Demografia

Evolución demográfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2011
768	779	687	651	581	504	480	455	421	407	378	353	347	363

Economia

L'economia es basa en el conreu de l'ametler i de l'olivera, i l'elaboració d'un oli excel·lent.

Alcaldia

Des de 2015 l'alcalde de Xóvar és José Vicente Pérez Sevilla, del Partit Popular (PP).^[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Beltrán Beltrán	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Jaime Máñez Bellón Arturo Mondragón Ten	AI AI	28/05/1983 27/08/1986	n/d --
1987–1991	José Gómez Mondragón	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Pedro Gómez Riojano	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Pedro Gómez Riojano Emilio Mondragón Granell	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	17/06/1995 26/09/1996	Defunció --
1999–2003	Emilio Mondragón Granell	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	María Teresa Palacios Beltrán	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	María Teresa Palacios Beltrán	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Miguel Ángel Beltrán Sevilla	PP	11/06/2011	--
2015–2019	José Vicente Pérez Sevilla	PP	13/06/2015	--
2019-2023	José Vicente Pérez Sevilla	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[2]

Monuments

Església de Santa Anna.

• Església de Santa Anna.
• Ajuntament.
• Castell de Xóvar. Degué ser una torre de guaita del castell d'Assuévar. Només en queda un mur i una torre en ruïnes.
• El Rubial. Poblat iber situat en el cim de la muntanya del mateix nom. Actualment s'hi conserven els fonaments d'algunes de les construccions i s'hi han trobat restes de ceràmica i algunes monedes.
• Torres de la Punta de la Sartén i La Torreta. D'origen àrab.

Llocs d'interés

• Pantà de Xóvar. Embassament d'origen musulmà construït en el segle xii. Regula les avingudes del barranc Ajuez i té una altura de 12 metres.
• Coves de los Calaricos. Conjunt de cavitats a on es poden observar magnífiques estalactites i estalagmites.

Festes i celebracions

• Festes patronals. Celebrades a principis de maig en honor de la Verge del Roser i del Crist de l'Agonia.
• Diumenge de la Rosa. El primer diumenge de maig, inclosa dins de les Festes patronals.
• Setmana Taurina. La segona setmana d'agost.