Ginebre

El ginebre (Juniperus communis),^[1][2] és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies. És un arbre o arbust freqüent als Països Catalans.

Ginebre

Juniperus communis
Juniperus communis subsp. communis fulles i gàlbuls
Dades
Font de	ginebró, juniper wood (en) i oli de ginebre
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	42229
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Pinopsida
Ordre	Pinales
Família	Cupressaceae
Gènere	Juniperus
Espècie	Juniperus communis L., 1753
Distribució

Noms comuns

Donat que és una planta molt corrent als Països Catalans, rep nombrosos noms comuns: ginebre, ginebre mascle, ginebre negral, ginebre negre, ginebre real, ginebre ver, ginebrer, ginebrera, ginebró, ginebró (gàlbul), ginesta, ginebra, ginebro, ginestre, inebro, xinastra.^[3]

Descripció

Ginebre a Santa Perpètua de Gaià.

Adopta la forma d'arbre de fins a 10 metres d'alt o d'un arbust.

Les fulles són aciculars, disposades en grups de tres i amb una banda clara única a la part superior (el càdec, que és una espècie semblant, té dues ratlles blanques en comptes d'una).

Presenta dioècia, és a dir, que hi ha plantes només amb flors masculines que alliberen el pol·len durant març i abril, i plantes només amb flors femenines. Aquestes darreres són les que porten gàlbuls, estructures globulars morfològicament semblants a una baia i, per tant, llavors que es troben en quantitats de 3 a 6 en cada gàlbul.

L'estròbil, en aquest cas gàlbul, conegut com a ginebró, és de color blau, gairebé negre quan són madurs. Les llavors són dispersades pels ocells en els seus excrements.

Distribució i hàbitat

És originària de l'hemisferi nord, a Euràsia i Nord Amèrica, i ocupa, incloent-hi les seves subespècies, una gran àrea des de la tundra a muntanyes al voltant dels 30 graus de latitud nord; és per tant, la conífera amb una distribució més àmplia de tot el món.^[4]

A Catalunya el podem trobar a gairebé la totalitat del territori, en matollars i boscos clars entre els 0 i els 2.600 metres d'altitud.^[5]

Precisament, alguns estudis dendrocronològics fets sobre individus que viuen a la tundra han trobat alguns exemplars especialment vells, que figuren entre els arbres (o arbusts) més vells mai registrats a Europa.^[6] Concretament han trobat un exemplar de 1647 anys a Finlàndia (Lapònia) dins del cercle polar àrtic.

Subespècies i varietats

• Juniperus communis subsp. communis – Ginebre. Normalment un arbre o un arbust erecte, amb fulles de 8 a 20 mm de llargada; es troba a moderada o baixa altitud en climes temperats.
  • Juniperus communis subsp. communis var. communis – Europa, i Àsia del Nord.
  • Juniperus communis subsp. communis var. depressa – Amèrica del Nord.
  • Juniperus communis subsp. communis var. nipponica – Japó (a vegades considerat com una espècie diferent: Juniperus rigida var. nipponica).
• Juniperus communis subsp. alpina – Ginebró (sinònims J. c. subsp. nana, J. c. var. saxatilis). Arbust de creixement prostrat, amb fulles de 3 a 8 mm de llargada. Es troba en àrees subàrtiques o a gran altitud, en muntanyes de zones de clima temperat.
  • Juniperus communis subsp. alpina var. alpina – Grenlàndia, Europa i Àsia.
  • Juniperus communis subsp. alpina var. megistocarpa – est del Canadà (dubtosament diferent de la varietat alpina).
  • Juniperus communis subsp. alpina var. jackii – oest de Nord-amèrica (dubtosament diferent de la varietat alpina).

Usos

De vegades es fa servir com a planta ornamental. A Escandinàvia, n'utilitzen la fusta per a emmagatzemar productes làctics com mantega o formatge.

Els ginebrons (gàlbuls) són molt astringents si es mengen crus, però assecats serveixen per a fer salses en plats de carn.

La ginebra i la beguda típica d'Eslovàquia anomenada Borovička es fan amb els ginebrons. També a Finlàndia elaboren una cervesa, la sahti, aromatitzada amb els ginebrons.

També s'utilitzen els ginebrons per adobar carns.