2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge. En el calendari gregorià és el 2012è any de l'era comuna o de l'era cristiana, l'11è any del tercer mil·lenni i del segle xxi, i el 3r any de la dècada del 2010.

Per a altres significats, vegeu «2012 (pel·lícula)».

2012

Tipus	any de traspàs, any civil i any de traspàs que comença en diumenge
Altres calendaris
Gregorià	2012 (mmxii)
Islàmic	1433 – 1434
Xinès	4708 – 4709
Hebreu	5772 – 5773
Calendaris hindús	2067 – 2068 (Vikram Samvat) 1934 – 1935 (Shaka Samvat) 5113 – 5114 (Kali Yuga)
Persa	1390 – 1391
Armeni	1461
Rúnic	2262
Ab urbe condita	2765
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xx - segle xxi - segle xxii
Dècades
1980 1990 2000 - 2010 - 2020 2030 2040
Anys
2009 2010 2011 - 2012 - 2013 2014 2015

Coincideix amb l'últim any computat del compte llarg vigent durant els últims mil·lennis pel Calendari maia i que s'acaba el 21 o el 23 de desembre del 2012 a les 12 del migdia.

Esdeveniments

Aquests son esdeveniments del 2012

Gener

• 1 de gener:
  • Entra en vigor la prohibició de les curses de braus a Catalunya.
  • Dinamarca pren la presidència de torn de la Unió Europea, succeint Polònia.
  • Els Estats Units prenen la presidència de torn del G8.
  • Saint-Barthélemy (Antilles) abandona el seu estatus de regió ultraperifèrica de la Unió Europea i s'uneix a les regions d'ultramar.
  • Guimarães i Maribor es converteixen en Capital Europea de la Cultura.
• Del 13 de gener al 22 de gener: Primers Jocs Olímpics d'Hivern de la Joventut a Innsbruck, Àustria.
• Del 21 de gener al 12 de febrer: Copa d'Àfrica de Nacions 2012 de futbol.
• 29 de gener: Eleccions presidencials a Finlàndia.
• 31 de gener: (433) Eros, el segon objecte proper a la Terra més gran en seguiment (mesura 13 x 13 x 33 quilòmetres) passà a 0,1790 unitats astronòmiques (26.780.000 quilòmetres, 16.640.000 milles) de la Terra.^[1] La NASA estudia Eros amb la sonda NEAR Shoemaker llançada el 17 de febrer de 1996.

Febrer

• 29 de febrer: Vaga general d'universitats per a denunciar la transformació estructural de la universitat, que posa en suspens el dret a l'educació pública de les properes generacions i per a demanar un ensenyament públic i de qualitat.

Març

• 4 de març: Eleccions presidencials a Rússia.^[2]
• 10 de març: Se celebra l'assemblea constituent de l'ANC al Palau Sant Jordi de Barcelona.^[3]
• 28 de març, Barcelona, Catalunya: Es presenta públicament el primer mapa digital mundial sobre l'art, la creació i el patrimoni històric i cultural situat a l'espai públic: Wikiartmap, a l'Arts Santa Mònica amb els primers 8.000 continguts.
• 29 de març: Vaga general a Espanya contra la reforma laboral per decret llei del govern de Mariano Rajoy

Abril

• 23 d'abril: Erevan a Armènia és la Capital Mundial del Llibre.^[4]
• 26 d'abril: Llançament de la versió 12.04 LTS del sistema operatiu Ubuntu.
• Grècia: La revista grega Hot doc propietat del periodista grec Kostas Vaxevanis publica una llista amb 2.059 presumptes evasors fiscals grecs atribuïda a Christine Lagarde quan era ministra d'economia del govern francès, i ocultada pel govern grec. Vaxevanis és detingut per la policia del seu país jutjat i absolt (11 de novembre) per la justícia grega de violació de dades personals.^[5]

Maig

• Del 12 de maig al 12 d'agost: Exposició Internacional 2012 a Yeosu, Corea del Sud
• Neix la revista digital argentina de cròniques i relats de no-ficció Anfibia
• 16 de maig:
  • Inici del judici contra Ratko Mladić pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia per presumptes crims contra la humanitat.
  • Eleccions presidencials a la República Dominicana.^[6]
• 20 de maig: Eclipsi solar anular visible des del nord de la Xina, i a través de l'oceà Pacífic fins a Califòrnia, EUA.^[7]

Juny

• Del 4 de juny al 6 de juny, Rio de Janeiro, Brasil: Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible Rio+20
• 6 de juny: Segon i darrer trànsit del planeta Venus al segle xxi. El proper està previst els anys 2117 i 2125.
• Del 8 de juny a l'1 de juliol: Eurocopa 2012 a Polònia i Ucraïna, que guanyà la Selecció de futbol d'Espanya per segon cop consecutiu.
• Del 9 de juny al 10 de juny: XVII Ciutat Gegantera de Catalunya celebrada a Masquefa (Anoia).
• Del 18 de juny al 23 de juny: Conferència Centenari de Turing a la Universitat de Cambridge en honor del matemàtic, científic informàtic i criptògraf Alan Turing, complint-se el dia de cloenda de la conferència el centenari del seu naixement.

Juliol

• 1 de juliol:
  • Xipre pren la presidència de torn de la Unió Europea, succeint a Dinamarca.
  • Eleccions presidencials a Mèxic.
• 4 de juliol - Ginebra (Suïssa): S'anuncia des de la seu del CERN, en retransmissió directa al si de la conferència ICHEP 2012, el descobriment d'una nova partícula, de massa al voltant dels 125 GeV, i compatible amb el bosó de Higgs. Joseph Incandela va ser qui va anunciar la descoberta.
• 10 de juliol: Cinquè Centenari de la conquesta de Navarra
• 23 de juliol: Dos incendis afecten l'Alt Empordà.
• Del 27 de juliol al 12 d'agost: Jocs Olímpics de Londres 2012, primera ciutat de la història en acollir 3 edicions.

Setembre

• 3 de setembre, Sant Pere de Torelló: S'aprova, en un ple extraordinari obert a la població, una moció de declaració d'independència de Catalunya^[8]
• 11 de setembre, Barcelona: La Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", per exigir la independència de Catalunya, amb una assistència d'1.500.000 persones.

Octubre

• 7 d'octubre: Eleccions presidencials a Veneçuela.^[9]

Novembre

• 6 de novembre: Eleccions presidencials dels Estats Units.
• 13 de novembre: Eclipsi solar total (visible al nord d'Austràlia i al Pacífic Sud).^[10]
• 18 de novembre, Alexandria, Egipte: Tauadros II, assumeix el càrrec de 118é papa copte i Patriarca Copte d'Alexandria.
• 20 de novembre: El grup armat Moviment 23 de març pren la ciutat congolesa de Goma a la frontera amb Ruanda.^[11]
• 25 de novembre: Les Eleccions al Parlament de Catalunya, motivades per la impossibilitat del govern de Catalunya d'assolir el pacte fiscal per a Catalunya amb el govern espanyol, i influïdes per la multitudinària manifestació d'aquell onze de setembre, es converteixen en una mena de "plebiscit" sobre l'encaix de Catalunya respecte a Espanya. De resultes, l'arc parlamentari patí una sotragada, castigant els partits majoritaris - CiU i PSC - i el creixement de la resta de forces: ERC, ICV, PP, Ciutadans i l'entrada de la CUP al parlament.
• 14 de novembre: Vaga general europea.
• 18 de novembre: emissió del primer programa de la sèrie Cocineros sin estrella
• 19 de novembre: apareix l'operador de telefonia mòbil The People's Operator

Desembre

• 3 de desembre, Mindanao, Filipines: El tifó Bopha, assota l'illa matant centenars de persones.
• 9 de desembre, va néixer una nena amb el nom de Coral Ramos Girón, va néixer durant la festa ad'aniversari de la seva germana Ainhoa.
• 16 de desembre, Nova Delhi, Índiaː cas de la violació en grup d'una noia al barri de Munirka de Nova Delhi.^[12]
• 21 de desembre: Últim dia del tretzè baktun (cicle de 144.000 dies) en el compte llarg del calendari maia.
• 31 de desembre: Finalitza el primer període del Protocol de Kyoto.

Data desconeguda

• La Xina llançarà la nau espacial Kuafu.^[13]
• Sequoia, supercomputador construït per IBM per a l'Administració Nacional de Seguretat Nuclear es completarà, aconseguint un pic de rendiment de 20 petaflops.^[14]
• El ferrocarril Kars-Tbilisi-Bakú al Caucas està programat per ser completat el 2012.^[15]

Cinema i televisió

Pel·lícules estrenades el 2012

M/d	Direcció	Títol	Gènere
09/29	Marta Alonso	La vida dolça	documental
10/04	Thanos Anastopoulos	I Kori	drama
09/20	Tobias Lindholm	Kapringen	drama

Categoria principal: Pel·lícules del 2012

Música

Discs publicats el 2012

M/d	Artistes	Títol	Estil
02/14	Els Amics de les Arts	Espècies per catalogar	pop
10/09	Antònia Font	Vostè és aquí	pop
	La Iaia	Les ratlles del banyador	pop
11/13	Pep Laguarda & The Reisons	Plexison impermeable	pop
05/29	Pastora	Una altra galàxia	electropop
04/17	Sílvia Pérez Cruz	11 de novembre	cançó
	Txarango	Benvinguts al llarg viatge	mestissatge
05/14	Metallica	The 30th Anniversary Celebration (EP)	metal

Categoria principal: Discs del 2012

Aquest any es fundà el grup estatunidenc de rock Greta Van Fleet. El 9 de desembre, Dmitri Batin estrenà l'òpera Malakhítovaia xkatulka.

Premis Nobel

Camp	Guardonats
Física	Serge Haroche David J. Wineland
Química	Robert Lefkowitz Brian Kobilka
Medicina o Fisiologia	John B. Gurdon Shinya Yamanaka
Literatura	Mo Yan
Pau	Unió Europea
Economia	Alvin E. Roth LLoyd Shapley

Tecnologia i videojocs

El primer congrés de City Protocol tingué lloc a Barcelona.

Vegeu també: 2012 en els vols espacials

Naixements i defuncions

Naixements

Naixements

(ordenats per defecte pel primer cognom)

M/d	Nom i llinatges	Activitat	Origen	M.
	Alan Kurdi	migrant	kurd	2015
02/23	Estela de Suècia	aristòcrata	sueca

Les persones nascudes el 2012 faran 13 anys durant el 2025.

• 
  Alan Kurdi
• 
  Estela de Suècia

Defuncions

Defuncions

(ordenat per defecte pel primer cognom)

M/d	Personalitat	Activitat	Origen	E
08/29	Francisco Abad Abad	activiste	novelder	89
06/03	Josep Lluís Bausset i Ciscar	activiste	valencià	101
11/26	Joan Boix Masramon	cantautor	barceloní	64
06/03	Carol Abrams	productora	novaiorquesa	69
09/24	Pierre Adam	ciclista	parisenc	88

Categoria principal: Morts el 2012

Entre les morts destacades de l'any hi ha la de l'arquitecte Oscar Niemeyer, l'artiste Antoni Tàpies, les cantants Whitney Houston, Etta James i Chavela Vargas, el compositor Ramon Ramos, l'escriptor Ray Bradbury, l'escultor Andreu Alfaro, el pianiste Dave Brubeck o el sitariste Ravi Shankar.

• 
  Josep Lluís Bausset

Països Catalans

• 2 de gener, Rennes: Mathilde Bensoussan (de soltera Matilde Tubau), filòloga i traductora francesa d'origen català (n. 1929).^[16]
• 16 de gener, Barcelona: Carlos Pujol Jaumeandreu, poeta, traductor, editor i historiador català (n. 1936).
• 27 de gener, Alacant: Asunción Cruañes Molina, política valenciana (n. 1925).^[17]
• 28 de gener, Barcelona: Mercè Pàniker i Alemany, empresària i activista social catalana (n. 1920).^[18]
• 31 de gener, Lleó, Espanya: Fabià Estapé i Rodríguez, economista polític, professor universitari català (n. 1923).
• 6 de febrer:
  • Antoni Tàpies, pintor i escultor, representant de l'informalisme, i teòric de l'art català (87 anys).
  • L'Alguer, Itàlia: Maria Chessa Lai, rimadora sarda en alguerès, i figura assai destacada de la cultura catalana a Sardenya (n. 1922).^[19]
• 4 de març: Felícia Fuster i Viladecans, poeta, pintora i traductora catalana (n. 1921).^[20]
• 13 de març, Granada, Espanya: Teresa Pàmies i Bertran, escriptora catalana (92 anys).^[21]
• 27 de març, Barcelona: Lluïsa Granero i Sierra, escultora catalana (n. 1924).^[22]
• 19 de juny, Barcelona: Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana. (78 anys).
• 30 de juny, La Vall de Boí: Toni Nadal i Segura, meteoròleg de TV3 (n. 1971).
• 3 de juliol, Buenos Aires: Adolfo Teodoro Álvarez, militar
• 23 de juliol, Barcelona:
  • Esther Tusquets Guillén, escriptora i editora catalana en castellà.^[23]
  • Paco Morán, actor.
• 30 de juliol, Dublín: Maeve Binchy, escriptora i periodista irlandesa (n. 1940).^[24]
• 4 de setembre: Lola Bosshard, pintora valenciana.^[25]
• 13 de setembre, Gandia, País Valencià: Francesc Candela i Escrivà, advocat i polític valencià, referent del valencianisme d'esquerra a la comarca de la Safor.^[26]
• 23 de setembre, Manāslu, Nepal: Martí Gasull i Roig, activista de la llengua catalana.
• 10 d'octubre: Barcelona: Oriol Casassas i Simó, pediatre català.
• 11 de novembre, Barcelona: Maria Ferret i Espanyol, fundadora del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (n. 1924).^[27]
• 26 de desembre, Calonge, Baix Empordà: Dolors Hubach i Vilarrodà, mestra catalana.
• 31 de desembre: Moisès Broggi i Vallès, metge (n. 1908).

Resta del món

• 4 de gener, Londres: Eve Arnold, fotoperiodista estatunidenca que va treballar per a l'agència Magnum (n. 1912).^[28]
• 5 de gener, Sant Diego, Califòrnia: Frederica Sagor Maas, guionista de cinema nord-americana (n. 1900).^[29]
• 13 de gener, Belgrad, Sèrbia: Miljan Miljanić, futbolista i entrenador iugoslau (81 anys).
• 14 de gener:
  • Sant Sebastià, País Basc: Txillardegi, escriptor, polític i fundador d'ETA (82 anys).
  • Lahore: Arfa Karim, estudiant i nena prodigi pakistanesa.
• 15 de gener,
  • Madrid, Espanya: Manuel Fraga Iribarne, polític i diplomàtic espanyol (89 anys).
  • Vadodara, Índia: Homai Vyarawalla –Dalda 13–, primera dona fotoperiodista de l'Índia (n.1913).^[30]
• 16 de gener:
  • Amsterdam, Països Baixos: Gustav Leonhardt, clavecinista i director d'orquestra neerlandès (83 anys).
  • Santander, Cantàbria: Juan Carlos Pérez López, futbolista espanyol (66 anys).
• 20 de gener, Los Angeles: Etta James –Jamesetta Hawkins–, cantant estatunidenca de blues, soul, gospel, jazz… (n. 1938).^[31]
• 31 de gener, Manhattan, Nova York: Dorothea Tanning, pintora, il·lustradora, escultora i escriptora estatunidenca (n. 1910).^[32]
• 1 de febrer, Cracòvia (Polònia): Wisława Szymborska, poeta polonesa, Premi Nobel de Literatura de l'any 1996 (n. 1923).^[33]
• 6 de febrer, Pacific Palisades, Califòrnia: Norma Merrick Sklarek, arquitecta afroamericana (n. 1926).^[34]
• 11 de febrer - Beverly Hills (EUA): Whitney Houston, cantant nord-americana.^[35]
• 19 de febrer,
  • La Jolla, Califòrnia (EUA): Renato Dulbecco, biòleg estatunidenc d'origen italià, Premi Nobel de Medicina de 1975 (n. 1914).
  • New Haven: Ruth Barcan Marcus, filòsofa i lògica estatunidenca, especialista en lògica modal (n. 1921).^[36]
• 10 de març,
  • París, França: Jean Giraud “Moebius”, dibuixant de còmics i il·lustrador francès.
  • Atenes: Domna Samiou, cantant i investigadora de la música popular grega (n. 1928).^[37]
• 13 de març, Cochabamba, Bolívia: Domitila Chúngara, líder obrera i feminista boliviana (n. 1937).^[38]
• 21 de març, Santarcangelo di Romagna, Itàlia: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià (92 anys).
• 27 de març, Santa Cruz, Califòrnia (EUA):  Adrienne Rich, poeta, intel·lectual, crítica i activista lesbiana estatunidenca.(n. 1929)^[39]
• 1 d'abril, Naples, Florida, EUA: Giorgio Chinaglia, futbolista italià (n. 1947).^[40]
• 7 d'abril - New Haven: Mike Wallace, periodista, guionista i actor estatunidenc (n. 1918).
• 14 d'abril, Pescara, Itàlia: Piermario Morosini, futbolista italià (25 anys).
• 28 d'abril, Santander, Espanya: Matilde Camus poetessa i investigadora (96 anys).^[41]
• 1 de maig, Fragstaff, EUA: Alexander Dale Oen, nedador noruec (26 anys).^[42]
• 15 de maig, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Carlos Fuentes Macías, advocat i escriptor mexicà (83 anys).^[43]
• 17 de maig, Key West, Florida: Donna Summer, cantant i compositora musical afroamericana (n. 1948).^[44]
• 27 de maig, EUA: Johnny Tapia, boxador.
• 30 de maig, Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra: Sir Andrew Fielding Huxley, metge, biofísic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963 (n. 1917).^[45]
• 6 de juny, Los Angeles, Califòrnia: Ray Bradbury, escriptor de ciència-ficció (81 anys).^[46]
• 6 de juny, Rio de Janeiro, Brasil: Anna Maria Niemeyer, arquitecta, dissenyadora i galerista brasilera (82 anys).
• 7 de juny, València: Manuel Preciado Rebolledo, futbolista i entrenador càntabre (55 anys).
• 12 de juny, Bloomington, Indiana (EUA): Elinor Ostrom, economista estatunidenca, Premi Nobel d'Economia de l'any 2009 (n. 1933).^[47]
• 13 de juny, Chesterfield (Missouri), EUA: William Standish Knowles, Premi Nobel de Química de l'any 2001 (95 anys).^[48]
• 14 de juny, Arcadia, Califòrnia: Marjorie Hyams, música de jazz estatunidenca, vibrafonista, pianista, bateria i arranjadora (n. 1920).^[49]
• 15 de juny: Anouar Abdel-Malek, científic i polític egipci-francès d'ascendència copta.
• 26 de juny, Nova York, EUA: Nora Ephron, productora, guionista i directora de cinema nord-americana (n. 1941).^[50]
• 30 de juny, Tel-Aviv, Israel: Yitshaq Xamir, primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992 (96 anys).^[51]
• 23 de juliol,
  • Christchurch: Margaret Mahy, escriptora neozelandesa de llibres per a infants i joves (n. 1936).^[52]
  • La Jolla, Califòrnia: Sally Ride, física estatunidenca i astronauta, primera dona nord-americana a viatjar a l'espai (n. 1951).^[53]
• 5 d'agost,
  • Cuernavaca, Mèxic: Chavela Vargas, cantant mexicana d'origen costa-riqueny.^[54]
  • Varsòvia, Polònia: Erwin Axer, director de teatre escriptor i professor universitari polonès (95 anys).
• 16 d'agost, París: Martine Franck, fotògrafa belga, membre de l'Agència Magnum (n. 1938).^[55]
• 25 d'agost, Columbus, Ohio, Estats Units: Neil Alden Armstrong, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser la primera persona a trepitjar la Lluna (82 anys).
• 27 d'agost, Madrid: Aurora Bautista, actriu espanyola de formació teatral i èxit cinematogràfic (n. 1922).^[56]
• 10 de setembre, Santiago de Xile: Raquel Correa, periodista xilena (n. 1934).^[57]
• 13 de setembre, Ankara, Turquiaː Dilhan Eryurt, astrofísica turca que treballà per a la NASA en la missió Apollo 11 (n. 1926).^[58]
• 16 de setembre: Roman Kroitor, cineasta canadenc.
• 18 de setembre, Madrid: Santiago Carrillo Solares, secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE).^[59]
• 12 d'octubre, Praga, República Txeca: Břetislav Pojar, titellaire, animador i director cinematogràfic txec.
• 17 d'octubre: Amsterdam (Països Baixos): Sylvia Kristel actriu neerlandesa (n. 1952).
• 21 d'octubre: Sioux Falls, Dakota del Sud (EUA) :George McGovern, polític i historiador estatunidenc (n. 1922)^[60]
• 26 d'octubre: L'Havana, Cubaː Eloy Gutiérrez Menoyo, guerriller cubà i anticastrista (n. 1934).^[61]
• 27 d'octubre: Dresden, Alemanya: Hans Werner Henze, compositor alemany (n. 1926).^[62]
• 31 d'octubre, Milà: Gaetana Aulenti, arquitecta italiana (n. 1927).^[63]
• 5 de novembre: Nova York (EUA): Elliott Carter, compositor estatunidenc (n. 1908) (103 anys).^[64]
• 23 de novembre, Dallas, EUA: Larry Hagman, actor nord-americà (n. 1931).
• 26 de novembre, Boston, Massachusetts (EUA): Joseph Edward Murray, cirurgià estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (n. 1919).
• 10 de desembre, Burgdorf, Berna: Lisa della Casa, soprano suïssa (93 anys).^[65]
• 11 de desembre, Sant Petersburg, Rússia: Galina Vixnévskaia, soprano russa (n. 1926).^[66]
• 15 de desembre, Sanà: Jamala al-Baidhani, activista iemenita que donà suport a les dones amb diversitat funcional.^[67]
• 29 de desembre, Moscou, Rússia: Aleksandra Akimova, navegant d'esquadró russa (n. 1922).^[68]
• 30 de desembre, Roma, (Itàlia): Rita Levi-Montalcini, neuròloga italiana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1986 (n. 1909)^[69]

2012 en la ficció

Entre les pel·lícules distòpiques ambientades en 2012 hi ha Acción mutante (1993).