CA
All
Articles
Dictionary
Quotes
Map

Wikiwand ❤️ Wikipedia

PrivacyTerms

15 d'abril

data From Wikipedia, the free encyclopedia

15 de abril
EsdevenimentsNaixementsNecrològiquesFestes i commemoracionsReferències

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs. Queden 260 dies per a finalitzar l'any.

<< Abril 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930
Tots els dies
Països Catalans
  • 1911 - Barcelona: Estrena de La reina jove, d'Àngel Guimerà, al Teatre Principal, amb Margarida Xirgu.[1]
  • 1923 - Girona: S'inaugura el Teatre Albèniz, després transformat en cinema, que ja no existeix.[2]
  • 1938 - nord del País Valencià: els franquistes ocupen aquest territori.
  • 1977 - Perpinyà: Inici dels actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana.
  • 2015 - Barcelona: El Parlament de Catalunya aprova la creació del Moianès, que passa a ser la 42a comarca del Principat.[3]
Resta del món
  • 1770 - Anglaterra: Joseph Priestley publica la primera descripció d'una goma d'esborrar; poc després es comercialitzarà.
  • 1892 - Es constitueix la companyia General Electric.[4]
  • 1912 - Atlàntic nord: el Titànic s'enfonsa a les 2:20 de la matinada, hores després de xocar amb un iceberg.[5]
  • 1920:
    • Massachusetts, EUA: es produeix el robatori d'una fàbrica de sabates i l'assassinat del seu contable i el guarda de seguretat, a de la qual cosa són injustament acusats els anarquistes Sacco i Vanzetti, fet pel qual seran electrocutats el 1927.
    • Madrid (Espanya): fundació del Partit Comunista Espanyol.[6]
  • 1941 - Belfast: 180 bombarders de la Luftwaffe provoquen més de mil morts i 56.000 habitatges destruïts.
  • 1942 - Leningrad, Unió Soviètica: dins del marc de la Segona Guerra Mundial, les tropes de la Unió Soviètica aconsegueixen obrir la línia de ferrocarril de Leningrad, trencant el setge de les tropes alemanyes[7]
  • 1945 - Belsen (Alemanya): alliberament del camp de concentració de Bergen-Belsen.
  • 1955 - Des Plaines, Illinois (EUA): s'hi obre el primer restaurant McDonald's.[8]
  • 1989 - República Popular de la Xina: s'inicia la revolta de la Plaça Tiananmen després de la mort de Hu Yaobang.[9]
  • 1994 - Uruguai: signatura del darrer acord del GATT, signat per 110 membres.[6]
  • 2019 - França: La Catedral de Notre-Dame pateix un incendi.
Països Catalans
  • 1787 - Torelló, Osona: Onofre Jaume Novellas i Alavau, matemàtic i astrònom català (m. 1849).
  • 1899 - Llançàː Justa Balló i Salvà, bibliotecària que treballà a la Xarxa de Biblioteques Populars (m. 1993).[10]
  • 1908 - l'Arboç, Baix Penedès: Aureli Maria Escarré i Jané, monjo benedictí i abat de Montserrat (m. 1968).[11]
  • 1915 - Barcelona: Carme Sugrañes Blay, atleta catalana dels anys 30 (m. 1998).[12]  
  • 1921 - Barcelona: Joan Oncina i Espí, tenor català (m. 2009).
  • 1950 - Pollençaː Joana Serra de Gayet, escriptora i professora mallorquina.[13]
  • 1963 - Constantí, Tarragonès: Lluís Gavaldà i Roig, cantant i principal compositor del grup "Els Pets".
  • 1967 - Badalona: Violant Mascaró i López, filòloga i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.
  • 1972 - Castelló de la Plana: Carmina Martinavarro Molla, psicòloga i política, ha estat diputada a les Corts Valencianes i regidora.[14]
  • 1980 - Vic, Osona: Raül López, jugador de bàsquet català.
Resta del món
  • 1452 - Vinci, Gran Ducat de Toscana: Leonardo da Vinci, artista, arquitecte, enginyer i inventor.[15]
  • 1469 - Rai Bhoeki Talwandi, avui Nankana Sahib (el Panjab: Nanak Dev Ji, guru fundador del sikhisme.[16]
  • 1489 - Kayseri, Imperi Otomà: Mimar Sinan, arquitecte i enginyer civil otomà autor d'importants obres com la mesquita de Solimà d'Istanbul (m. 1588).[17]
  • 1707 - Basilea, Suïssa: Leonhard Euler, matemàtic suís (m. 1783).[18]
  • 1719 - Saint-Cyr-l'Écoleː Madame de Maintenon, educadora, salonnière i, secretament, la darrera esposa del rei Lluís XIV de França (n. 1635).[19]
  • 1843 - Nova York, EUA: Henry James, escriptor nord-americà (m. 1916).[20]
  • 1858 - Épinal, França: Emile Durkheim, sociòleg francès (m. 1917).[21]
  • 1861 - Fredericton, Nova Brunswick: Bliss Carman, poeta canadenc en llengua anglesa pertanyent al postromanticisme (m. 1929).[22]
  • 1865 - Cracòvia: Olga Boznańska, pintora polonesa (m. 1940).
  • 1869 - Santander (Cantàbria, Espanya): Concha Espina, novel·lista espanyola (m. 1955).[23]
  • 1873 - Kaneville, Estats Units: Grace Ravlin, pintora nord-americana (m. 1956).[24]
  • 1874 - Schickenhof, Baviera, Prússia: Johannes Stark, físic alemany i Premi Nobel de Física (m. 1957).[25]
  • 1877 - Thurso, Escòcia: William David Ross KBE, filòsof (m. 1971).[26]
  • 1894 - Chattanooga, Tennessee: Bessie Smith, cantant de blues (m. 1937).[27]
  • 1896 - Saràtov - Imperi Rus: Nikolai Semiónov, físic i químic rus, Premi Nobel de Química de l'any 1956 (m. 1986).[28]
  • 1903 - Chalfonts, Buckinghamshire, Anglaterra: John Williams, actor de cinema, teatre i televisió britànic.
  • 1907 -
    • La Haia, Països Baixos: Nikolaas Tinbergen, etòleg neerlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973 (m. 1988)[29]
    • L'Arbresleː Agnès Capri, actriu i cantant francesa, gran figura de les avantguardes poètiques i del cabaret parisenc (m. 1976).[30]
  • 1912 - Corea del Nord: Kim Il-sung, president de Corea del Nord (m. 1994).[31]
  • 1916 - Filadèlfia, Pennsilvània: Helene Hanff, escriptora estatunidenca (m. 1997).[32]
  • 1920 - Stuttgart (Alemanya): Richard von Weizsäcker, polític alemany, alcalde de Berlín (1981-1984), President d'Alemanya (1984-1994), Premi Internacional Catalunya 1995 (m. 2015).[33]
  • 1924 - Lincoln, Regne Unit: Neville Marriner, violinista i director d'orquestra anglès (m. 2016).[34]
  • 1926 - Harlem, Nova York: Norma Merrick Sklarek, arquitecta afroamericana (m. 2012).[35]
  • 1929 - Southampton, Nova Yorkː Jacqueline Kennedy, primera dama dels EEUU pel seu matrimoni amb J. F. Kennedy (m. 1994).[36]
  • 1930 - Reykjavík: Vigdís Finnbogadóttir, professora de literatura, directora teatral i política islandesa, ha estat Presidenta d'Islàndia; primera dona elegida democràticament per ser cap d'estat a tot el món.[37]
  • 1931 - Estocolm, Suècia: Tomas Tranströmer, escriptor, poeta i traductor suec, Premi Nobel de Literatura 2011 (m. 2015).[38]
  • 1933 - Beverly Hills, Califòrniaː Elizabeth Montgomery, actriu estatunidenca que protagonitzà la sèrie Embruixada (m. 1995).[39]
  • 1938- Tunis (Tunísia): Claudia Cardinale, actriu italiana.
  • 1940 - Bronx, Nova York: Marian Zazeela, «artista de la llum», dissenyadora, pintora i música.[cal citació]
  • 1943 -
    • Nova York (EUA): Robert Lefkowitz, científic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 2012.[40]
    • Åsum, Dinamarca: Mariann Fischer Boel, política danesa que fou Comissària Europea d'Agricultura i Desenvolupament Rural.
  • 1944 - Ialkhori (Unió Sovietica): Djokhar Dudàiev, fou el primer president de la República Txetxena d'Itxkèria (m. 1996).[6]
  • 1947 - Houston, Texas, EUA: Lois Chiles, actriu estatunidenca.
  • 1951 - Baltimore: Marsha Ivins, ex-astronauta estatunidenca veterana de cinc missions amb el transbordador espacial.
  • 1959 - Paddington, Londres, Regne Unit: Emma Thompson, actriu britànica.[41]
  • 1960 -
    • Segòvia, Espanya: Pedro Delgado, conegut com a Perico Delgado, ciclista, guanyador del Tour de França i la Vuelta a España.
    • Copenhaguen: Susanne Bier, arquitecta, directora de cinema i guionista danesa.
  • 1961 - San Diego, Califòrnia (EUA): Carol W. Greider, biòloga molecular nord-americana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2009.[42]
  • 1962 -
    • Casablanca, Marroc: Nawal El Moutawakel, atleta marroquina, primera dona d'un país islàmic a guanyar una medalla olímpica.[43]
    • Al-Nabi Shayth (Líban): Fuad Shukr, comandant militar de Hezbol·là (m. 2024).[44]
  • 1966 -
    • Mile End, Londres, Regne Unit: Samantha Fox, model i cantant britànica.
    • Londres: Cressida Cowell, autora anglesa de literatura infantil.[45]
  • 1967 - Beverly Hills, Estats Units: Dara Torres, nedadora nord-americana, guanyadora de 12 medalles olímpiques.[46]
  • 1990 - París, França: Emma Watson, actriu, model i activista anglesa.
  • 1991 - Mannheim: Marco Terrazzino, futbolista alemany.
  • 1996 - Adana: İpek Soylu, jugadora de tennis turca.
  • 1997 - Bristol: Maisie Williams, actriu anglesa, coneguda pel seu paper a Game of Thrones.
Països Catalans
  • 1949 - Barcelona: Enric Barnosell i Saló, instrumentista de tible i compositor de sardanes català (n. 1891).[47]
  • 1958 - Barcelona: Francesca Torrent, escriptora i poeta catalana (n.1881).[48]
  • 1969 - Madridː Matilde Ras, pionera de la grafologia científica, traductora, articulista, assagista i escriptora (n. 1881).[49]
  • 1981 - Barcelona: Milagros Consarnau i Sabaté, mestra catalana (n. 1902).[50]
  • 1994 - Ceret, Vallespir: Enric Guiter, lingüista nord-català.
  • 2008 - Barcelona: Conxita Bardem i Faust, actriu de teatre i de cinema catalana (n. 1918).[51]
  • 2010 - Barcelona: Bet Figueras, una arquitecta especialitzada en paisatgisme (n. 1957).[52]
  • 2015 - Banyuls de la Marenda: Teresa Rebull, cantautora i activista política catalana (n. 1919).[53]
Resta del món
  • 1446 - Florència, República de Florència: Filippo Brunelleschi, arquitecte florentí (n. 1377).[15]
  • 1719 -
  • 1764 - Versalles: Madame de Pompadour, la més cèlebre amant de Lluís XV, i una de les dones més importants del segle xviii (n. 1721).[54]
  • 1765 - Sant Petersburg, Imperi Rus: Mikhaïl Lomonóssov, científic, escriptor i erudit rus que va fer importants contribucions a la literatura, l'educació i la ciència (n. 1711).[55]
  • 1865 - Washington D.C., EUA: Abraham Lincoln, president dels Estats Units, 1861-1865) (n. 1809).[56]
  • 1870 - Troy, EUA: Emma Willard, educadora i escriptora nord-americana, impulsora de l'educació de les dones (n. 1787).[57]
  • 1881 - Sant Petersburg- (Rússia): Sófia Peróvskaia, revolucionària russa, membre de l'organització terrorista revolucionària "Naródnaia Vólia".(n. 1853).[56]
  • 1885 - Anvers, Bèlgica: Mathieu Brialmont, militar francès, neerlandès i belga i ministre belga (n. 1789).[58]
  • 1889 - Tremelo, Bèlgica, Damià de Molokai, conegut com a Pare Damià i nascut com a Jozef de Veuster va ser un religiós belga, missioner de la Congregació dels Sagrats Cors que va dedicar la seva vida a la cura i assistència als leprosos de l'illa de Molokai, a Hawaii. Va ser canonitzat l'11 d'octubre de 2009.(n. 1840).[56]
  • 1892 - Weston-super-mareː Amelia Edwards, novel·lista, periodista, viatgera i primera egiptòloga anglesa (n. 1831).[59]
  • 1911 - Berlínː Wilma Neruda, violinista moraviana (n. 1838).[60]
  • 1918 - Gries-Quirein, Tirol del Sud: Hermann Ludwig Eichborn, musicògraf i compositor.
  • 1928 - Bloomsbury: Jane Ellen Harrison, acadèmica britànica pionera dels moderns estudis de la mitologia grega (n. 1850).[61]
  • 1935 - Skagen, Dinamarcaː Anna Ancher, pintora impressionista danesa (n. 1859).[62]
  • 1956 - Hollywoodː Kathleen Howard, cantant d'òpera i actriu canadenca (n. 1884).[63]
  • 1964 - Ottawa (Canadà)ː Alice Wilson, primera geòloga canadenca i paleontòloga (n. 1881).[64]
  • 1968 - Tolosa de Llenguadoc (França): Amparo Poch y Gascón, metgessa, periodista i anarcofeminista aragonesa (n. 1902).[65]
  • 1969 - Lausana, Suïssa: Victòria Eugènia de Battenberg, reina consort d'Espanya.[66]
  • 1974 - Trieste: Cesare Barison, violinista, director d'orquestra, musicòleg i compositor italià.
  • 1980 - París, França: Jean-Paul Sartre escriptor i filòsof francès, Premi Nobel de Literatura (refusat).(n. 1905).[67]
  • 1981 - Parísː Valentine Prax, pintora expressionista francesa (n. 1897).[68]
  • 1986 - París: Jean Genet, escriptor francès (n. 1910).[67]
  • 1989 - Pequín (Xina): Hu Yaobang, va ser un oficial d'alt rang de la República Popular de la Xina (n. 1915).[6]
  • 1990 - Nova York, EUA: Greta Garbo, actriu sueca.[69]
  • 1998 - Cambodja: Pol Pot, dictador cambodjà.(n. 1928).[70]
  • 1989:
    • Canes, Alps Marítims, França: Charles Vanel, actor i director de cinema francès.
    • Metz (França): Bernard-Marie Koltès, dramaturg francès.(n. 1948)[67]
  • 2000 - Hyannis, Massachusetts (EUA): Edward Gorey, escriptor i artista estatunidenc reconegut pels seus llibres il·lustrats d'un to macabre però amb cert sentit de l'humor (n. 1925).[71]
  • 2001 - Nova York, EUA: Joey Ramone, membre fundador del grup The Ramones i pioner del punk rock (n. 1951).[72]
  • 2017 -
    • Pallanzaː Emma Morano, supercentenària italiana que visqué 117 anys i 137 dies (n. 1899).[73]
    • Roma, Itàlia: Velasio de Paolis, cardenal italià de l'Església Catòlica.
  • 2021 - Berlín: Walter Kaufmann, escriptor alemany-australià (n. 1924)
  • Dia Mundial de l'Art
  • Santoral:
    • Crescent de Mira, màrtir;
    • Basilissa i Anastàsia de Roma, màrtirs (una tradició apòcrifa les feia naturals de Xàtiva);
    • santa Potenciana de Villanueva, teixidora de Villanueva de la Reina (Jaén), verge;
    • Damià de Veuster, prevere;
    • beat César de Bus, fundador de la Congregació dels Pares de la Doctrina Cristiana i prevere, mort el 1607.
  • Vaisakhi (o Baisakhi): els gairebé vint milions de sikhs del món celebren l'any nou el dia en què s'esdevé l'aniversari del naixement, el 1469, de Nanak Dev Ji, el fundador i primer dels deu gurus sikhs.
  1. [1]
    «15 d'abril: S'estrenava 'La reina jove', d'Àngel Guimerà». Catalunya m'agrada, 06-04-2020. [Consulta: 17 abril 2020].
  2. [2]
    Camps i Linnell, Jordi. «"Els Cinemes Albèniz tenen els dies comptats"». El Punt Avui, 21-06-2022. [Consulta: 15 febrer 2023].
  3. [3]
    «El Parlament aprova la creació del Moianès». El Punt Avui.
  4. [4]
    «General Electric | History, Acquisitions, Products, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
  5. [5]
    «Titanic | History, Sinking, Rescue, Survivors, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
  6. [6]
    Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
  7. [7]
    Bessmertnyĭ, Aleksandr Semenovich. Leningrad (en anglès). Лениздат, 1966, p. 19.
  8. [8]
    «McDonald's | History & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
  9. [9]
    Holcombe, Charles, 1956-. A history of East Asia : from the origins of civilization to the twenty-first century. Second edition. ISBN 978-1-107-11873-7.
  10. [10]
    Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 93. ISBN 978-84-96747-54-8.
  11. [11]
    «Aureli Maria Escarré i Jané | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
  12. [12]
    «Les pistes d'atletisme portaran el nom de Carme Sugrañes Blay». Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. [Consulta: 4 febrer 2024].
  13. [13]
    Moments. «Moments: Imatges i històries de la Clasteta», divendres, 22 d’octubre 2021. [Consulta: 8 juny 2022].
  14. [14]
    «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2015-07-22. [Consulta: 18 juliol 2015].
  15. [15]
    Gombrich, E. H. (Ernst Hans), 1909-2001.. La historia del Arte. Madrid: Debate, 1997. ISBN 84-8306-044-2.
  16. [16]
    Jawandha, Nahar Singh. Glimpses of Sikhism (en anglès). Sanbun Publishers, 2010, p.15. ISBN 9380213255.
  17. [17]
    «Sinan. Ottoman Achitect» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
  18. [18]
    «Leonhard Euler» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-04-2020. [Consulta: abril 2020].
  19. [19]
    «marquesa de Maintenon | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r febrer 2024].
  20. [20]
    Edel, Leon. «Heny James» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 24-02-2020. [Consulta: abril 2020].
  21. [21]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Émile Durkheim» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
  22. [22]
    «Bliss Carman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
  23. [23]
    «Concepción Espina y Tagle | Real Academia de la Historia». [Consulta: 21 gener 2021].
  24. [24]
    Jules Heller. North American Women Artists of the Twentieth Century: A Biographical Dictionary. Routledge, 19 December 2013. ISBN 978-1-135-63882-5.
  25. [25]
    «Johannes Stark | German physicist» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
  26. [26]
    «Sir David Ross» (en anglès). Encyclopaedia Britannica.com. [Consulta: abril 2020].
  27. [27]
    «Bessie Smith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
  28. [28]
    «The Nobel Prize in Chemistry 1956» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020].
  29. [29]
    «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1973» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020].
  30. [30]
    «Musée SACEM: Agnès Capri» (en francès). Société des Auteurs, Compositeurs et Editeurs de Musique. [Consulta: 6 octubre 2021].
  31. [31]
    Guex, Samuel.. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2.
  32. [32]
    «Author Biography». A: A Study Guide for Helene Hanff's "84 Charing Cross Road" (en anglès). Gale, Cengage Learning, 2016. ISBN 978-1-4103-3917-1.
  33. [33]
    «Richard von Weizsäcker | German statesman» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
  34. [34]
    «Neville Marriner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
  35. [35]
    Morton, Patricia. «Norma Merrick Sklarek» (en anglès americà). Beverly Willis Architecture Foundation. Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 22 abril 2020].
  36. [36]
    Caroli, Betty Boyd. «Jacqueline Kennedy Onassis». Encyclopædia Britannica, 06-09-2019. [Consulta: febrer 2020].
  37. [37]
    Jakobsson, Sverrir; Halfdanarson, Gudmundur. Historical Dictionary of Iceland (en anglès). Rowman & Littlefield, 2016-02-15, pàg. 73 i ss.. ISBN 978-1-4422-6291-1.
  38. [38]
    «Tomas Tranströmer | Swedish poet» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
  39. [39]
    «Elizabeth Montgomery». Encyclopædia Britannica, 14-05-2019. [Consulta: febrer 2020].
  40. [40]
    «Robert J. Lefkowitz | American physician and biologist» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
  41. [41]
    «Emma Thompson | enciclopèdia.cat». GEC. [Consulta: 2 abril 2021].
  42. [42]
    «Carol W. Greider. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
  43. [43]
    «Ms Nawal EL MOUTAWAKEL» (en anglès). International Olympic Committee, 2021. [Consulta: 28 febrer 2022].
  44. [44]
    «Frappe israélienne au Liban : qui est Fouad Chokr, le haut commandant du Hezbollah tué par Tsahal ?» (en francès). Le Figaro, 31-07-2024. [Consulta: 21 setembre 2024].
  45. [45]
    «Cressida Cowell». SM. [Consulta: 23 abril 2020].
  46. [46]
    «Dara Torres» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 16 febrer 2022].
  47. [47]
    «Barnosell i Saló, Enric». Músics per la Cobla. [Consulta: 21 abril 2020].
  48. [48]
    Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, pàg. 825. ISBN 978-84-96747-54-8.
  49. [49]
    «Matilde Ras Fernández» (en castellà). Babelio. [Consulta: 14 febrer 2021].
  50. [50]
    «Esquela de Miracle Consarnau i Sabaté» (en castellà). La Vanguardia, 17-04-1981. [Consulta: 11 octubre 2022].
  51. [51]
    «Conxita Bardem i Faust | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
  52. [52]
    «Bet Figueras, arquitecta paisatgista». El Punt-Avui, 24-04-2010.
  53. [53]
    «Teresa Rebull | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
  54. [54]
    Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). Madrid: EDAF, 2014, p. 102. ISBN 9788441434400.
  55. [55]
    «Mikhail Lomonosov | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
  56. [56]
    Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
  57. [57]
    «Emma Willard | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
  58. [58]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Laurent Mathieu Brialmont» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
  59. [59]
    «Amelia Edwards» (en castellà), 18-05-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-06. [Consulta: 6 juny 2021].
  60. [60]
    «Wilhelmine Maria Franziska Norman-Neruda, Lady Hallé (21 March, 1838 – 15 April, 1911)» (en anglès). SPRING-RAKE, 12-10-2013. [Consulta: 22 febrer 2021].
  61. [61]
    «Jane Ellen Harrison» (en alemany). Dr. Helga Kaschl: "Ein Zimmer für sich allein".. Arxivat de l'original el 2020-06-18. [Consulta: 31 juliol 2020].
  62. [62]
    Fabritius, Elisabeth. «Anna Ancher» (en danès). Dansk Kvindebiografisk Leksikon, 22-04-2023. [Consulta: 30 juny 2024].
  63. [63]
    «Kathleen Howard (1884-1956) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2024].
  64. [64]
    «Alice Wilson». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 1r juliol 2021].
  65. [65]
    «Exposició itinerant Amparo Poch y Gascón, el compromís d'una dona lliure amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República». Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI UB, 12-03-2019. [Consulta: 24 febrer 2021].
  66. [66]
    Dardé Morales, Carlos. «Victoria Eugenia de Battenberg» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 21 gener 2023].
  67. [67]
    Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
  68. [68]
    «Biography of Valentine Prax» (en anglès). Museu Zadkine, 26-06-2014. [Consulta: 5 juny 2022].
  69. [69]
    «Greta Garbo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
  70. [70]
    Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. Editorial Complutense, D.L. 2002. ISBN 84-89784-57-4.
  71. [71]
    Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
  72. [72]
    «Joey Ramone | American singer» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
  73. [73]
    «World's oldest person, Emma Morano, dies at age of 117» (en anglès). BBC News, 16-04-2017.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 d'abril
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 d'abril.
Edit in WikipediaRevision historyRead in Wikipedia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Festes i commemoracions

Referències