arquitecta espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
Bet Figueras (Barcelona, 1957 - 15 d'abril de 2010) va ser una arquitecta especialitzada en paisatgisme.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1957 Barcelona |
| Mort | 2010 (52/53 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecta |
| Ocupador | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Obra | |
Obres destacables | |
Va estudiar arquitectura del paisatge a Berkeley, Georgetown i Edimburg. A principis dels anys 80 torna a Barcelona i, al costat de la Rosa Barba i altres equips formats per arquitectes paisatgistes (Bet Galí, Carme Fiol, Andreu Arriola, Imma Jansana o Maria Isabel Bennassar), va aconseguir donar un nou impuls al paisatgisme.[1][3]
Va formar part del Landscape Institute i de l'Associació Espanyola de Paisatgistes, a més va exercir com a professora del Màster de Paisatge a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, i també treballava en el seu propi despatx en el qual va aconseguir comptar amb un equip de paisatgistes.[1][2][3][4]
El 1983 va fundar, al costat de Maria Jover l'estudi Arquitectura del paisatge i, després, el 1985, va fundar Bet Figueras & Associats.[2] Malgrat tenir el seu propi estudi, no va deixar de col·laborar en projectes d'espai obert amb grans arquitectes, com Rafael Moneo, Òscar Tusquets, o Antonio Cruz i Antonio Ortiz.[1][3]
També va treballar en l'estudi de Martorell Bohigas i Mackay, realitzant obres com la remodelació del roserar del parc de Cervantes a Barcelona (1999-2003), i molts jardins privats com el de l'arquitecte Òscar Tusquets, o el dels Cellers Bilbains a Haro (La Rioja).[1][4]
Al costat de Carlos Ferrater i Josep Lluís Canosa va realitzar la seva obra més premiada i reconeguda: el Jardí Botànic de Barcelona (1989-1999[5]), obra que va obtenir el premi FAD el 2000, així com el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d'Arquitectura i Paisatgisme, el 1999.[1][2][3][4]
El 1992 va participar en el disseny de les illes de la Vila Olímpica, i també són seus els projectes per al restaurant El Bulli, a Roses i per als hotels La Florida i Omm a Barcelona.[2][4] També ha dissenyat mobiliari urbà, com el límit del parterre Robert, projectat amb Miguel Milà.[1]
Va morir, víctima de càncer, el 15 d'abril de 2010.[4] La seva obra pòstuma va ser el jardí a la terrassa de l'Hotel Mandarin Oriental (2009-2010), que va ser remodelat també per l'equip de Carles Ferrater.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
