El novembre de 1916, Kathleen Howard va debutar al Metropolitan Opera de Nova York, amb Boris Godunov, de Modest Mussorgsky, i (uns dies més tard) Die Zauberflöte, de Wolfgang Amadeus Mozart. Dins d'aquest teatre d'òpera, interpretà 41 papers diferents, en els seus registres de contralt o mezzosoprano. Les tres òperes que cantà més vegades al Met són Faust, de Charles Gounod (37 vegades), Die Walküre, de Richard Wagner (42 vegades), i l'esmentat Boris Godounov (també 42 vegades). Destaquem també la seva (ocasional) participació en les altres tres òperes de la tetralogia de Wagner, així com en l'estrena mundial d'Il trittico, de Giacomo Puccini –encara al Met– l'any 1918, més precisament a Gianni Schicchi (que cantà 19 vegades). L'abril de 1928, amb Boris Godunov (Fyodor Chaliapin interpretant el paper principal), va posar fi a dotze anys d'actuació al Met i, al mateix temps, la seva primera carrera com a cantant.[3][4]
Després de ser breument columnista de moda per a la revistaHarper's Bazaar el 1928, Kathleen Howard va començar una nova carrera com a actriu a Hollywood el 1934, en papers secundaris, fins i tot en petits papers sense acreditar. Després va fer cinquanta-dues pel·lícules americanes, abans d'una darrera representació el 1951 (un episodi d'una sèrie de televisió dedicada al teatre), any en què es va retirar. En particular, interpretà tres pel·lícules al costat de W.C. Fields, el 1934 i el 1935 (incloent-hi Une riche affaire). Una de les seves pel·lícules més conegudes és Bola de foc (1941), amb Barbara Stanwyck i Gary Cooper; el seu últim paper va ser a Nascuda per al mal, de Nicholas Ray, estrenada el 1950.
És autora d'una autobiografia, dedicada als seus primers anys com a cantant, publicada el 1918ː Confessions of an Opera Singer.[5]
Produccions per al Metropolitan Opera House, tret que s'indiqui el contrariː
.jpg)
