Quadratura del cercle
From Wikipedia, the free encyclopedia
La quadratura del cercle es un problèma geometric prepausat per de matematicians de la Grècia antica. Es lo desfís de far la construccion amb règla e compàs d'un carrat amb la meteissa aira qu'un cercle donat utilizant pas qu'un nombre finit d'estapas.
En 1882 foguèt demostrat que lo problèma es irresolvable, en consequéncia del teorèma de Lindemann-Weierstrass que mòstra que Π es un nombre transcendent, al luòc d'esser un nombre algebric. Es a dire, pi (π) es la racina de cap de polinòm de coeficients racionals. Qualques decennias abans 1882 foguèt demostrat que se π es un nombre transcendent, alara la construccion amb règla a compàs seriá impossible. E foguèt aquel an que se demostrèt que π es transcendent. En consequéncia, se pòt pas far de construccions geometricas exactas de la quadratura del cercle. Pasmens, es possible dessenhar una bona aproximacion en un nombre finit d'estapas, qu'existisson de nombres racionals fòrça prèp de π.
D'un biais mai abstrach aquel problèma tanben se pòt comprendre de la mena seguenta. Donats qualques axiòmas precises de la geometria euclidiana se referissent a l'existéncia de linhas e cercles determinan aqueles axiòmas l'existéncia d'aquel carrat?.
Lo terme quadratura del cercle de còps qu'i a s'utiliza coma sinonims per se referir a l'aproximacion del metòdes numerics de l'aira d'un cercle.