Nombre algebric
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un nombre algebric, en matematicas, es tot nombre qu'es solucion d'una equacion algebrica (o encara racina d'un polinòmi diferent de zèro) de coeficients entièrs (o de biais equivalent, de coeficients racionals). Sens mai de precision, se supausa qu'un nombre algebric es un nombre complèxe, mas se pòt tanben considerar los nombres algebrics dins d'autres còrses commutatius, coma lo còrs dels nombres p-adics. Los elements d'un còrs de nombres son (per definicion) de nombres algebrics.
Lo polinòmi irreductible unitari avent un tal nombre per racina es nomenat polinòmi minimal d'aquel nombre. L'estudi d'aqueles nombres, de lors polinòmis minimals e dels còrses que los contenon es l'objècte de la teoria de Galois.