Pi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo nombre pi, notat amb la letra grèga dau meteis nom π, es una constanta matematica que sa valor es lo repòrt entre la circonferéncia d’un cercle quin que siá e son diamètre, en geometria euclidiana; es tanben la valor dau repòrt entre la superfícia d'un cercle e lo carrat de son rai.
Sonat tanben «constanta d'Arquimèdes», lo nombre π a per valor aproximada, en escritura decimala, 3,141593. De formulas scientificas nombrosas, dins de domenis coma la fisica, l'engenhariá e de segur lei matematicas, fan intervenir π, qu'es una dei constantas matematicas mai importantas[1].
Aqueu nombre es irracionau: autrament dich, se pòt pas exprimir coma lo quocient de dos nombres entiers; aiçò implica que son escritura decimala es ni finida, ni periodica. Es tanben transcendent, çò que vòu dire qu’existís pas de polinòmi non nul de coeficients entiers que π ne siá una raiç; se deu a Ferdinand von Lindemann la demostracion d'aqueu resultat en 1882. La determinacion de valors aproximadas pron precisas de π e la comprension de sa natura son de questions qu'an traversat l'istòria dei matematicas.
La letra π que nòta aqueu nombre es simplament l'iniciala dau mot grèc περίμετρος, «perimètre». Foguèt utilizada premier per William Jones en 1707 puei popularizada per Leonhard Euler en 1737[2].