Engenhariá
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’engenhariá es l'ensemble dei foncions que menan de la concepcion e de l'estudi a la construccion e a la mesa en servici d'una installacion ò d'un produch tecnic. Es una disciplina qu'es exercida per d'especialistas, dichs engenhaires, que son capables de mestrejar leis aspèctes scientifics, tecnics, economics e artistics d'aquelei projèctes. Apareguda tre l'Antiquitat, l'engenhariá foguèt utilizada per mai d'una civilizacion per la realizacion de projèctes importants coma la bastida de monuments.
Durant l'Antiquitat e l'Edat Mejana, la màger part deis engenhaires èran d'artesans aguent aquistat l'experiéncia necessària per dirigir un chantier important. Dins mai d'una region, lei prèires dau clergat superior tenguèron tanben regularament un ròtle d'engenhaire gràcias a son instruccion avançada. Aquela situacion cambièt en Euròpa a la Renaissença amb l'aparicion de personas coma Leonardo da Vinci que dispausavan d'un saber teoric abstrach important e de competéncias en matèria d'aplicacions concrètas de sei conoissenças per resòuvre un problema tecnic. Aquò permetèt de difusar lo mestier d'engenhaire en Euròpa.
L'engenhairá modèrna es lo resultat de la convergéncia de tres tradicions aparegudas a partir dau sègle XVI en França (racionalizacion de la formacion), au sègle XVIII au Reiaume Unit (importància donada a l'empirisme) e au sègle XIX en Prússia e ais Estats Units (establiment de liames fòrts entre recèrca e ensenhament). Es organizada a l'entorn d'un ensenhament especific e de diplòmas generalament gerits per de comissions especializadas. Amb lo progrès tecnic, es tanben venguda una disciplina devesida entre plusors especialitats relativament diferentas.