Carrat (geometria)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un carrat (var. cairat) es un poligòn regular de quatre costats. Aquò significa que los seus quatre costats an la meteissa longor e los seus quatre angles la meteissa mesura. Un carrat es a l'encòp un rectangle e un lausange.
Lo carrat possedís fòrça proprietats de simetria e de regularitat. Tot carrat a quatre axes de simetria e es invariant per de rotacions d'angle drech. Dos costats consecutius d'un carrat son perpendiculars, quitament las diagonalas. Aquelas proprietats son conegudas depuèi la mai nauta Antiquitat. Las primièras representacions del carrat datan de la preïstòria. Es, amb lo cercle, l'una de las figuras geometricas remarcables mai estudiadas dempuèi l'Antiquitat, lo problèma de la quadratura del cercle apeteguèt fòrça matematicians pendent dos millennis.
Lo « carrat d'un nombre » designa tanben lo produch d'aquel nombre per el meteis. Es notat a × a = a2 es vist coma la superfícia d'un carrat de costat lo nombre inicial.