Grècia antica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Grècia antica es l'ensems dei civilizacions que visquèron sus lo territòri grèc fins a la fin de l'Antiquitat. Acomencèt son desvolopament tre lo sègle XVI avC amb la civilizacion micenèa qu'existiguèt fins vèrs la mitat dau sègle XII avC. Aquela disparicion foguèt marcada per de migracions dau pòble dorian que marquèron lo començament d'una èra novèla en Grècia. L'apogèu d'aquela civilizacion aguèt luòc durant lo sègle V avC amb la resisténcia a l'invasion de l'Empèri Pèrsa puei lo raionament culturau dau periòde classic. Pasmens, lei ciutats-Estats principalas de Grècia s'encalèron dins de conflictes intèrnes per l'egemonia. Tre la mitat dau sègle IV avC, lo país passèt sota la dominacion de Macedònia puei de l'Empèri Roman.
La produccion scientifica e culturala de la Grècia antica aguèt un ròtle primordiau dins l'aparicion e la formacion de la cultura occidentala modèrna. Ansin, lei Grècs ancians son generalament considerats coma leis inventors de la filosofia o de la recèrca scientifica en astronomia, en matematicas o en medecina. La literatura grèga joguèt tanben un ròtle major especialament au nivèu dau teatre o de la poesia (epopèias d'Omèr).