Pluèja
From Wikipedia, the free encyclopedia
La plueja (var. pleja, plòia, ploja, plueia, pluèja, pluiea, pluja[1]) es un fenomèn meteorologic caracterizat per la tombada de gotas d'aiga dei nívols vèrs lo sòu. Precipitacion terrèstra pus frequenta, pòu prendre d'aspècts variables que pòdon anar de la plueja fina au ciclòn tropicau. Es de còps mesclada ambé de nèus ò de pèiras de glaç.
La plueja es eissida de la condensacion de la vapor d'aiga atmosferica au sen dei nívols, generalament après una demenicion de la temperatura de l'aire. Aquò es entraïnat per lo rescòntre entre de massas d'aire diferentas lòng d'un frònt meteorologic ò per la montada rapida d'aire umid vèrs lei jaç superiors de l'atmosfèra en causa de la preséncia de corrents aerencs ascendents ò d'un relèu important. La preséncia d'una zòna fòrça urbanizada pòu pereu favorizar la formacion de pluejas car la pollucion es capabla de catalizar la precipitacion de la vapor d'aiga. La condensacion fòrma de cristaus de glaç ò de gotetas d'aiga que s'unisson entre elei. Quand lo pes d'aquelei particulas vèn tròp important, tomban vèrs lo sòu e passan dins lei jaç inferiors e cauds de l'atmosfèra. Aquò causa la fusion dei cristaus e la formacion dei gotas de pluejas.
La quantitat mejana de plueja que tomba sus lei continents es de 715 mm anuaus. Pasmens, i a de variacions fòrça importantas segon lei regions. Lei pus eissuchas recebon mens de 1 mm/an mentre que lei pus arrosadas pòdon passar 12 000 mm. Lo nivèu de plueja es donc un paramètre climatic major qu'es utilizat dins la definicion dei diferents climas terrèstres, especialament per la classificacion de Köppen. D'instruments especializats, coma lo radar meteorologic ò lo pluviomètre, son donc destinats a sa mesura e a son estudi.
En fòra de Tèrra, i a de pluejas sus lei planetas gigantas gasosas, sus Vènus e sus Titan. Son fachas de compausats organics, d'acid sulfuric, de gas rars e, benlèu, de diamants. En fòra dau Sistèma Solar, i a d'ipotèsis regardant l'existéncia de pluejas de fèrre e de silicats.