Vènus (planeta)
planeta / From Wikipedia, the free encyclopedia
Vènus (que son imatge, dins lo cèu, s'apèla popularament lo Lugar(n) o Magalona[1]) es la segonda planeta dau Sistèma Solar per òrdre de distància au Soleu après Mercuri e avans la Tèrra. Es una planeta terrèstra coma Mercuri, la Tèrra o Mart. Tèn donc lei seisenei talha e massa dau Sistèma Solar. Pasmens, amb sa talha similara a la Tèrra, es la segonda planeta entre lei còrs dau tipe terrèstre. Tèn una atmosfèra fòrça espessa principalament facha de dioxid de carbòni, un volcanisme important e donc tèn egalament lei temperaturas lei pus autas mesuradas dins lo Sistèma Solar vèrs 500 °C. En revenge, Vènus a pas de camp magnetic, de satellits o de sistèma d'anèus.
Pels articles omonims, vejatz Vènus. |
Legissètz un «bon article». |
Vènus vist de Magellan, 29 de octòbre de 1991. | |
Caracteristicas orbitalas (Epòca J2000.0) | |
Afèli | 108 939 009 km (0,728213 UA) |
---|---|
Perièli | 107 477 000 km (0,718440 UA) |
Semiaxe major | 108 208 930 km (0,728 UA) |
Excentricitat | 0,0068 |
Periòde de revolucion | 224,701 j (0.615198 yr) |
Periòde sinodic | 583,92 j |
Velocitat orbitala mejana | 35,02 km/s |
Nos ascendent | 76,678° |
Argument del perièli | 55,186° |
Satellits | 0 |
Caracteristicas fisicas | |
Rai eqüatorial | 6 051,8 ± 1,0 km (0,9499 Tèrra) |
Superfícia | 4,60 × 108 km² (0,902 Tèrra) |
Volum | 9,28 × 1011 km³ (0,866 Tèrra) |
Massa | 4,8676 × 1024 kg (0,815 Tèrra) |
Massa volumica mejana | 5 204 kg/m³ |
Gravitat a la superfícia | 8,87 m/s² (0,904 g) |
Velocitat de liberacion | 10,36 km/s |
Periòde de rotacion (jorn sideral) |
−243,018 j (retrograd) |
Velocitat de rotacion (a l’eqüator) |
6,52 km/h |
Inclinason de l’axe | 177,36° |
Albedo mejan | 0,90 (Bond) 0,67 (geometric) |
Temperatura de superfícia | Mej. : 737 K (464 °C) |
Caracteristicas de l'atmosfèra | |
Pression atmosferica | 92 bars |
Dioxid de carbòni : CO2 | 96,5 % |
Diazòt : N2 | 3,5 % |
Dioxid de sofre : SO2 | 0,015 % |
Argon : Ar | 0,007 % |
Aiga : H2O | 0,002 % |
Monoxid de carbòni : CO | 0,0017 % |
Èli : He | 0,0012 % |
Neon : Ne | 0,0007 % |
Coma es la planeta mens alunhada de la Tèrra, unei sondas espacialas visitèron Vènus. Foguèt la destinacion de la premiera mission interplanetària en 1962 e dau premier aterratge en 1966. Ansin, sa cartografia es ben coneguda e divèrsei missions poguèron estudiar son atmosfèra o aterrar a sa superfícia.
Son nom vèn de Vènus, la divessa romana de l'amor. Es l'objècte naturau pus lusent dins lo cèu, de nuech, après la Luna.