component quimic From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo monoxid de carbòni es lo mai simple dels oxids del carbòni. La molecula es compausada d'un atòm de carbòni e d'un atòm d'oxigèn; sa formula bruta s'escrui CO e sa formula miègdesvolopada C≡O o |C≡O|. Aquel còrs compausat es a l'estat gasós dins las condicions normalas de temperatura e de pression.
|
Monoxid de carbòni | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| General | |||
| Formula bruta | CO | ||
| Nom IUPAC | |||
| Numèro CAS | 630-08-0 | ||
| Aparéncia | Gas incolor, inodor | ||
| Proprietats fisicas | |||
| Massa moleculara | 28,0101 ± 0,0011 g/mol C 42,88 %, O 57,12 %, | ||
| Temperatura de fusion |
−205 °C | ||
| Temperatura de vaporizacion |
−191 °C | ||
| Solubilitat | dins l'aiga a 20 °C: 2.3 ml/100 ml | ||
| Densitat | 789 kg/m3 liquid: 1.250 kg/m3 a 0 °C, 1 atm 1.145 kg/m3 a 25 °C, 1 atm | ||
| Viscositat | |||
| Termoquimia | |||
| ΔfH0gas | |||
| ΔfH0liquid | |||
| ΔfH0solid | |||
| Unitats del SI & CNTP, exceptat indicacion contrària.
| |||
| Identificants | |||
| BNF | . | ||
| SUDOC | . | ||
| BNE | . | ||
| GND | . | ||
| VIAF | . | ||
| ISSN | . | ||
| ZDB | . | ||
| Joconde | . | ||
| Mérimée | . | ||
| IMDb | . | ||
| NOR | . | ||
| ISO standard | . | ||
| |||
Lo monoxid de carbòni es un gas incolor, inodor, non irritant. Es fòrça toxic pels mamifèrs mas indetectable per eles. Per l'Òme, es la causa de fòrça intoxicacions domesticas, sovent mortalas[1], que se pòt evitar per l'utilizacion d'un detector de monoxid de carbòni. Son emanacion, venent d'una combustion incomplèta de compausats carbonats, es accentuada per una marrida alimentacion en aire fresc e/o una marrida evacuacion dels produchs de combustion (ventilacion). La mescla amb l’aire es aisida que sa densitat es pròche d'aquela de l’aire[2].
Las orbitalas molecularas que descrivon l'estructura del monoxid de carbòni son pro semblables a aquela del diazòt N2. Las doas moleculas an caduna quatorze electrons e gaireben la meteissa massa molara. A primièra vista, se poiriá pensar, a tòrt, que l'atòm de carbòni es divalent dins lo mesomèr C=O e qu'es donc un carbèn. Pasmens, l'isomèr de resonança –C≡O+ es la forma predominanta[3], coma l'indica la distança interatomica de 112 pm, que correspond puslèu a un triple ligam. En consequéncia, la molecula CO presenta un moment dipolar inversat al repècte de las previsions que se poiriá far mercé a l'electronegativitat de C e de O: una leugièra carga parciala negativa demora sul carbòni.
Dins las condicions normalas de temperaturas e de pression, lo monoxid de carbòni es un gaz incolor e inodor, fòrça pauc soluble dins l'aiga. Los sieus punts de bolh e de fusion, e subretot sa densitat gasosa son pròches d'aqueles de l'azòt molecular. Mas l'asimetria d'electronegativitat explica qu'es fòrça mai reactiu que l'azòt molecular e jòga un ròtle de ligand dins de complèxes metallics. Sa toxicitat o sa metastabilitat en dejós de 950 °C lo mòstra.
Lo primièr sens de l'equacion reversibla de Boudouard es una reaccion de descomposicion quimica.
amb una variacion d'entalpia de 39 kcal/mol. La cinetica d'aquela reaccion reversibla es favorizada per de superfícia de metals e d'oxids metallics, per exemple lo fèrre e sos oxids. Se la reaction se realiza amb una cinetica sufisenta, es mièjarealizada vèrs 700 °C e complèta en dejós de 400 °C.
Lo monoxid de carbòni es absorbit per una solucion saturada de clorur cuprós dins de l'acid cloridric que precipita. Aquel precipitat, composausat d'addicion jos forma de cristals blancs permetava amb l'aparelh Orsat de dosar de biais volumetric lo monoxid de carbòni entre d'autres gases. L'analisi d'aquel gas industriel, combustible, es realizada de biais comun fòrça abanç de 1880.
quand l'oxigenacion del fogal es pas sufisenta per brutlar complètament los gases formats a partir de la matèria, mas la reaccion es pro exotermica per auçar e mantener la temperatura al delà de 950 °C, lo monoxid de carbòni se forma puslèu que lo dioxid de carbòni, segon l'equilibri de Boudouard. En dejós d'aque lindal, la molecula CO es metastabla, a fortiori a temperatura e pression ambiantas. Pasmens se descompausa fòrça lentament, e subretot al contacte de superfícia per formar de dioxid de carbòni e de carbòni. Es seguent aquela reaccion reversibla que lo carbòni es transportat al cor dels procediments siderurgics o, mai surprenent, al cor de mecanismes bioqimics in vivo.
Lo monoxid de carbòni reagís amb lo dioxigèn per formar de dioxid de carbòni sueguent la reaccion exotermica
amb una variacion d'entalpia de -67,5 kcal/mol. Es parque es preparat en quantitat considerabla dins lo gazogèn de tipe Siemens. Aquel gas (combustible en preséncia d'aire) es lo produch d'una combustion incomplèta de sisas de carbon, la tòca essent de mantener una temperatura importanta (superiora a 950°C) per favorizar la produccion de monoxid de carbòni fàcia al dioxid.
La pirolisi del carbon de tèrra per exemple permet d'obtenir lo gas d'olha que conten près d'un desen de massa en monoxid de carbòni (mai sovent, los gases manufacturats d'en primièr produchs pels besonhs de l'esclairatge contenon subretot de diidrogèn, de metan, d'oxids de carbòni).
Autre exemple: la projeccion d'aiga o de vapor d'aiga sus de carbon portat al roge, permet d'obtenir lo gas a l'aiga, encara nomenat après purificacion gas de sintèsi.
Aquela reduccion de la vapor d'aiga es menada a 500 °C, catalizada sus un lièch de Fe2O3 e d'autres oxids metallics.
Lo monoxid de carbòni es lo gas reductor dels diferents oxids metallics. Se forma passant las sisas de carbon vegertal dels basses fornèls antics e dels nauts fornèls a partir dels sègle XIV. Los metallurgistas, e subretot los siderurgistas de l'Antiquitat o de l'Edat Mejana, sopçonan ja l'existéncia d'un còrs subtil que reduch las minièras finament triadas e trissadas.
Seguent los catalisaires emplegats, las estequiometrias e las condicions de las fasas gasosas, una gama de moleculas organicas o, en preséncia de metals reactius, de carburs metallics coms lo carbur de tungstèn (utilizacion de polveras carbonadas dins la produccion) realizadas al començament del sègle XX.
Senderens e Sabatier en 1902 prepausan lo niquèl a 240 °C jos 1 atm.
Aumentant la pression al delà de 100 atm e adaptant la catalisi, la sintèsi de combustibles liquids, jos forma d'idrocarburs, o enara d'alcènas, d'alcòls, de glicòls o de cetonas es realisable.
La sintèsi del metanòl, un de las mai importantas matèrias primièras industrialas de sintèsi, illustra aquel tipe de procediment:
A una pression de près de 300 atm, e una temperatura de 370 °C, l'emplec de catalisaires a basa de ZnO, Cr2O3 permet d'obtenir un metanòl fòrça pur.
Una autra possibilitat de catalisis a 50 Bars (un pauc mens de 50 atm), a una temperatura de 250 °C amb CuO, ZnO, Al2O3 es encara comuna per obtenir de metanòl.
Se pò produire l'acid acetic fasent reagir lo monoxid de carbòni e lo metanòl amb una catalisi omogenèa de ròdi (procediment Monsanto).
Mas d'autres procediments qu'aquelas reaccions, implicant per exemple d'entitats biologicas son mai efficaces, mai aisits de realizat o mens cars, per exemple l'acid acetic (acid etanoïc) se pòt realizar amb l'etanòl pendent la fermentacion acetica per de bacterias, l'etanòl essent d'esperel produch a partir de sucres pendent la fermentacion alcolica per des levaduras o de bacterias.
L'addicion du CO en preséncia de diidrogèn amb las alcènas, nomenada idroformilacion, permet la sintèsi industrialas dels aldeids.
L'accion catalitica de Co(CO)4, a P #
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
