Fèrre
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo fèrre (var. fer, fèr, ferri, hèr[2]) es l'element quimic de simbòl Fe e de numèro atomic 26. Es lo metau pus frequent dins la vida vidanta car intra dins la fabricacion d'aliatges coma la fonda e l'acier.
Descobridor o inventaire | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Data de descobèrta | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Contrari | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Color | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Simbòl de quantitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Simbòl d'unitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Proprietat de | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fondador | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Compren | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Data de debuta | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Data de fin | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Precedit per | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Seguit per | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Coordenadas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
- ↑ Fe ↓ Ru |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Generalitats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, Simbòl, Numèro | fèrre, Fe, 26 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tièra quimica | metals de transicion | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grop, Periòde, Blòc | 8, 4, d | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aparéncia | lustrous metallic with a grayish tinge | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Massa atomica | 55.845[1] g/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuracion electronica | [Ar] 3d6 4s2 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electrons per nivèl energetic | 2, 8, 14, 2 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Proprietats fisicas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fasa | solid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (temperatura ambienta) | 7.86[1] g/cm³ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat liquida al punt de fusion | 6.98 g/cm³ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusion | 1811 K (1538 °C, 2800 °F) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullicion | 3134 K (2861 °C, 5182 °F) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Calor de fusion | 13.81 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Calor de vaporizacion | 340 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorifica | (25 °C) 25.10 J/(mol·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Proprietats atomicas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristallina | cubica de fàcia centrada | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estat d'oxidacion | 2, 3, 4, 6 (oxid amfotèr) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 1.83 (Escala de Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Potencials d'ionizacion (mai) |
1èr : 762.5 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2nd : 1561.9 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
3en : 2957 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai atomic | 140 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai atomic calculat | 156 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai covalent | 125 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Informacions divèrsas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Magnetisme | ferromagnetic | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resistivitat electrica | (20 °C) 96.1 nΩ·m | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat termica | (300 K) 80.4 W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dilatacion termica | (25 °C) 11.8 µm/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Velocitat del son | (a temperatura ambienta) (electrolytic) 5120 m/s | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Modul de Young | 211 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Shear modulus | 82 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Modul de Bulk | 170 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Coeficient de Poisson | 0.29 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Duretat de Mohs | 4.0 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vickers hardness | 608 MPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Duretat de Brinell | 490 MPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Numèro CAS | 7439-89-6 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isotòps pus estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lo fèrre es un element probablament conegut dempuei la Preïstòria car lo fèrre meteoritic es un materiau que se trabalha aisament. Sa metallurgia apareguèt durant l'Edat dau Bronze e venguèt preponderanta a partir de 1 200 avC. Sa difusion dins lo monde marca l'intrada dins l'Edat dau Fèrre qu'es una etapa importanta de l'istòria umana. Conoguèt de melhoraments nombrós coma l'invencion de l'aut-fornèu. Pasmens, lei progrès s'accelerèron amb la Revolucion Industriala, çò que permetèt d'aumentacions considerables de la produccion.
Au nivèu fisicoquimic, lo fèrre es un metau de transicion que tèn de proprietats ferromagneticas importantas. A l'estat pur, es ductil e fòrça sensible a la corrosion. Pasmens, leis aliatges a basa de fèrre e de carbòni, coma l'acier e la fonda, son fòrça resistents. La siderurgia es lo domeni industriau que s'ocupa de la produccion d'aqueleis aliatges. Ocupa una plaça importanta dins l'economia modèrna car, en 2023, la produccion cumulada d'acier e de fonda èra de 2,3 miliards de tonas.