Edat dau Fèrre
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Edat dau Fèrre (var. Edat deu Hèr, Edat del Fèrre, Edat dau Fer) es lo periòde dau desvolopament de la metallúrgia dau fèrre. Aquest metau es superior au bronze en duretat e abondància de jaç.
Edat del Coire Edat del Bronze Edat del Fèrre |
Edats preïstoricas | ||||
O | La Tène | Protoïstòria | ||
Hallstatt | ||||
Edat del Fèrre | ||||
Bronze final | ||||
Bronze mejan | ||||
Bronze ancian | ||||
Edat del Bronze | ||||
Calcolitic | ||||
Neolitic | Preïstòria | |||
Mesolitic / Epipal. | ||||
P | Paleolitic superior | |||
Paleolitic mejan | ||||
Paleolitic inferior | ||||
Paleolitic | ||||
Edat de la Pèira |
L'emplec corrècte d'aquest minerau comencèt au millenni II abC. Leis ititas foguèron lo premier reiaume organizat que ne controtlèt la produccion.
L'expansion de la coneissença sus l'emplec dau fèrre se produtz probablament dempuei Iran a travèrs de Caucàs. A aquela epòca se produson de cambiaments importants: leis empèris orientaus s'afeblisson e lei centres de poder se desplaçan vèrs l'Occident. Antau, l'Edat dau Fèrre se caracteriza per l'utilizacion dau fèrre coma metau, utilizacion importada de l'Orient Mejan a travèrs de l'emigracion de tribús indoeuropèas (cèltas), qu'a partir de 1200 aC començan d'arribar en Euròpa Occidentala e son periòde va fins a l'epòca romana e en Escandinàvia fins a l'epòca vikinga (a l'entorn de 1000). L'expansion bantó, de 500 abans l'èra crestiana, arribèt rapidament gràcias a la tecnologia dau fèrre. Lei limits cronologics de l'Edat dau Fèrre varian considerablament segon l'airau culturau e l'airau geografic. Au delà, mai d'una civilizacion coneguèt jamai l'Edat dau Fèrre maugrat qu'aguèsse experimentat un desvolopament sociau e/o tecnic important (per exemple, lo cas dei civilizacions precolombinas).