Nèu
From Wikipedia, the free encyclopedia
La nèu (var. neu, neja, nhèu[1][2][3]) es una precipitacion d'aiga sota la forma d'una multitud de cristaus de glaç que fòrman d'assemblatges dichs « flòcs de nèu ». Mescla d'aiga e d'èr, a una composicion granulara e leugiera après sa formacion. Per sòu, subís pauc a pauc un procès de compatatge marcat per l'eliminacion de l'èr. Aquò aumenta pauc a pauc sa densitat e entraïna sa transformacion en glaç. Pasmens, generalament, la fonda intervèn a la prima avans l'acabament d'aqueu procès.
Lo procès de formacion de la nèu a luòc dins de nívols fòrça fregs onte se tròban de gotetas d'aiga subrefondudas. Se lei condicions lo permèton (preséncia de cristaus de glaç ò de particulas solidas), aquelei gotetas s'acampan per formar de cristaus que van tombar vèrs lo sòu en causa de sa massa. Durant aquela tombada, l'embolh entre diferents cristaus dòna naissença ai flòcs. La formacion de nèu a generalament luòc ai latituds mejanas, especialament dins lei zònas de pression bassa e lòngs dei frònts meteorologics. L'altitud ò la preséncia d'estendudas d'aiga pòdon tanben favorizar lei tombadas de nèu.
Au sòu, la nèu afecta leis activitats umanas e leis ecosistèmas. D'efèct, sa preséncia perturba l'utilizacion de la ròda e geina l'esplecha deis aeropòrts. Influéncia tanben l'arquitectura dei regions tocadas per de casudas de nèu recurrentas car lei bastiments an alora besonh de resistir au pes de la nèu durant tota la sason freja. En revènge, dins lei regions montanhosas, a favorizat lo desvolopament d'activitats economicas centradas sus la practica deis espòrts ivernencs, especialament l'esquí.