Nigèria
estat de l'Africa occidentala / From Wikipedia, the free encyclopedia
Nigèria es un estat d’Africa de l’Oèst situat dins lo Golf de Guinèa. Es enviroutat de Cameron a l’èst, Chad au nòrd-èst e Benin a l’oèst. Sa capitala es Abuja. Es geograficament dominat per lei vaus de Nigèr e de Benoue que forman un deltà important dins lo sud dau país. Son clima es devesit entre una zòna sud umida e una zòna nòrd arida. Es l’estat pus poblat d’Africa ambé mai de 200 milions d’abitants.
Nigèria | |
Orílẹ̀-èdè Olómìnira Àpapọ̀ Naìjírìà Republik Nijeriya جمهورية نيجيريا Republic ndi Naigeria Republik Federaal bu Niiseriya Republic of Nigeria | |
Imne: Arise Oh Compatriots, Nigeria's Call Obey | |
Administracion | |
---|---|
Capitala | Abuja |
President Vice President President del Senat | Bola Tinubu Kashim Shettima Ahmad Lawan |
Geografia | |
Vila principala | Lagòs |
Superfícia | Classat 32en |
• Totala | 923 768 km² |
• Aiga (%) | 1,4 % % |
Punt culminant | Chappal Waddi (ca) |
Demografia | |
Populacion | Classat 7en |
• Totala | 204 630 242 ab. (2020) |
Istòria | |
Independéncia | Reialme Unit |
1èr d'octobre, 1960 | |
Economia | |
Moneda | naira (NGN) |
PIB | ▼ 490,207 milliards de dolars -14,6 %[1] (2015) |
IDH | ▲ 0,532[2] bas 157 (2017) |
Autras informacions | |
ISO 3166 | NG |
Fus orari | +1 |
Domeni internet | .ng |
Lo poblament de Nigèria comencèt durant lo millenari X avC. Après l’aparicion de l’agricultura au millenari IV avC, la premiera civilizacion li apareissèt au millenari I avC avans lo començament de l’installacion dei principaus pòbles actuaus a partir dau sègle VII. Unei reiaumes si formèron gràcias au comèrci a travèrs de Sahara puei ambé lei marchands europèus lòng de la còsta. Lo nòrd, en contacte ambé de marchands musulmans, adoptèt pauc a pauc l’islam a partir de la fin de l’Edat Mejana. Lo desvolopament dau comèrci d’esclaus entraïnèt una multiplicacion deis estats sus lo territòri actuau de Nigèria. Pasmens, a partir dau sègle XIX, deguèron faciar la pression colonialista dau Reiaume Unit e de França. Entre 1895 e 1905, Nigèria foguèt ocupat per lei Britanics e va demorèt fins a son independéncia en 1960. Independent, lo país deguèt faciar d’agitacions importantas entre lo sud crestian e lo nòrd musulman (chaples recurrents entre lei doas comunautats) ò entre lei regions productritz de petròli e leis autrei (Guèrra de Biafra en 1967-1970). Aquò es accentuat per sa diversitat etnica. La consequéncia foguèt una tièra de còps d’estat militar e la formacion malaisada d’institucions democraticas dempuei 1998.
Nigèria es un estat federau amb un poder centrau poderós a respèct dei competéncias reservadas ais autoritats localas. Son economia es dominada per l’esplecha de petròli que lo país es un exportator important e qu’es la fònt principala de sei revenguts. Dins aquò, conjugada ambé l’instabilitat politica, aquela dependéncia a empachat lo desvolopament deis autrei sectors economics que facian de dificultats importantas, en particular l’agricultura, premiera activitat de la populacion activa, e l’industria. Pasmens, aquelei problemas empachan pas Nigèria d’èstre una poissança demografica e economica importanta dau continent e es ansin vengut dempuei leis annadas 1990 un actor militar e diplomatic major de la region.