From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo molin de vent, o molin d'aura, es un dispositiu que transforma l’energia eoliana (energia cinetica del vent) en movement rotatiu pel mejan d’alas ajustablas. Coma molin, es utilizat pus sovent per mòudre de cerealas, trissar, pilar, polverizar divèrsas substàncias, pressar de drupas o espotir d'olivas per ne tirar d'òli, o per accionar una pompa, par exemple per l’irrigacion o per assecar los poldèrs.
L'expression s'utiliza pels dispositius ancians dels país rics e las installacions de tecnologias ancianas de las regions mens desvolopadas. Venguèron obsolèts dins los païses desvolopats amb la generalizacion de l'electricitat, es lo davancièr de l'eoliana. Lo molin de vent es diferent de l’eoliana perque aquela servís pus sovent a mòure un generator d’electricitat o, pus rarament, per pompar d'aiga, e es equipada de palas e pas d'alas.
Las alas, pus sovent del nombre de quatre, son en general fachas d'una armadura de fusta suportant una vela tenduda. Pòdon èsser simetricas, o asimetricas quand las latas que supòrtan la vela son fixadas del costat esquèrra de l'ais de l'ala. Las formas e los materials utilizats son fòrça variables segon la region.
La transmission del movement a l'ais vertical de las mòlas se fa par un engranatge.
L'orientacion del molin se fa en accionant lo timon, o la coa del molin, amb un cabestran.
Los molins, coma o indica lor nom, serviguèron en primièr per mòudre las cerealas e d'autras granas. Serviguèron tanben per pompar l'aiga, o per assecar les zonas palunosas e los poldèrs, o per l'irrigacion. S'utilizèron per produire d'òli, pel folatge dels teissuts, o per accionar las rèssas.
Lo molin de vent apareguèt en Orient, en Egipte anciana e en Iran (foguèt utilizat en Pèrsia per l'irrigacion dempuèi l'an 600). Los molins iranians èran pas del meteis tipe que los molins europèus. Foguèron bastits d'una eoliana d'ais vertical, –tecnica de rendements melhor que las eolianas d'ais orizontal–, confinhada dedins lo molin[1]. D'orificis dins las parets del molin per que l'aire de s'engorge e mòga l'eoliana.
Senhalat fòrça lèu en Grand Bretanha (Abadiá de Croyland en 870]), lo molin de vent se generalizèt en Euròpa vèrs lo sègle XII, en primièr sus las còstas maritimas dels païses del Nòrd : Grand Bretanha, Païses Basses, puèi dins los païses de la bordadura atlantica : Portugal, França, de la mar del Nòrd e de la mar Baltica : Belgica, Alemanha, Danemarc, e dins las illas, tanben en Mediterranèa. Se tròban sus de tucs, o isolats, o gropats en seria, e mai dins de luòcs alunhats dels cors d'aiga. La primièra atestacion de molin de vent en Occitània (e en França), figura dins una carta de la vila d'Arle, 1170.
Los Païses Basses son probablament lo país que comptèt lo pus grand nombre de molins de vent. Caracteristics del païsatge, se pòdon veire dins la pintura flamenca[2]. Los molins de vent de Kinderdijk son marcats sus la lista del Patrimòni Mondial de l'UNESCO.
L'aila Berton, inventada vèrs 1840, es un sistèma de pòstes mobilas que se pòdon escartar per ofrir una granda presa al vent. Evitan lo molinièr de la grèva tasca de la manòbra quotidiana de las velas. Aquel sistèma s'espand dins las regions pus productrises mas arriba tròp tard per una molinariá ja declinanta.
La generalizacion de l'electricitat dins las campanhas, e l'aparicion de la minotariá industriala, faguèron declinar los molins de vent al sègle XX.
L'aparicion de la ròda eoliana de palas multiplas, inventada als Estats Units d'America, los a renduts obsolèts.
L'epopèia de « l'òme de la Mancha », Dòn Quishòt de Cervantes met lo vam suls molins de vent, que lo personatge principal pren per de gigants.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.